Era un clam. Ho demanaven les pimes i els autònoms i també era un dels punts exigits per Junts al govern espanyol. Finalment, el sistema de verificació de factures electròniques Verifactu endarrerirà un any la seva entrada en vigor obligatòria, que serà el 2027 en lloc del pròxim 1 de gener per a les societats i l'1 de juliol per a autònoms.

Pimec Autònoms ha celebrat aquest dilluns la tercera edició de la Nit dels Autònoms, una vetllada en què la presidenta de la sectorial, Elisabet Bach, ha defensat "unes regles de joc més justes i adaptades a la realitat actual" i la reforma del RETA i de l’IRPF per adaptar-lo a les característiques de l’activitat autònoma, així com la simplificació administrativa i la limitació de la responsabilitat dels professionals del col·lectiu. A l'esdeveniment hi han assistit més de 250 persones i també ha comptat amb les intervencions de la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero i del president de Pimec, Antoni Cañete.

Les noves cotitzacions dels treballadors autònoms són una de les patates calentes que el govern espanyol té damunt la taula i que ha de resoldre abans que acabi l'any. La idea és que a partir de l'1 de gener del 2026 entrin en funcionament noves quotes a la Seguretat Social, però la negociació entre el ministeri de la Seguretat Social i les principals organitzacions està encallada. Sense data a la vista per a una nova reunió, els últims dies les principals organitzacions de treballadors per compte propi han mogut fitxa posant negre sobre blanc quines són les seves exigències.

Tres anys després de la reforma que havia de posar ordre al règim dels autònoms, el govern espanyol torna a ensopegar amb la mateixa pedra: el malestar d’un col·lectiu que se sent menyspreat. La proposta d’augmentar les quotes els pròxims tres anys ha durat poc.

El govern estatal assegura que la pujada de les quotes dels autònoms serà “moderada” i “assumible”. Però quan un autònom sent aquestes paraules ja sap què volen dir: que, un cop més, haurà de pagar una mica més mentre tothom mira cap a una altra banda.

Només és una foto, però és més que una foto:

La pujada de cotitzacions que el govern espanyol pretén imposar als autònoms els pròxims tres anys n’ofegarà molts que amb prou feines arriben cada mes a pagar el tram actual d’impostos, entre els quals tots els que no arriben a ingressar ni l’equivalent al salari mínim. La vida s’ha encarit a Catalunya (on sempre és més cara) un 2,6% l’últim any, i quotes més altes sense més prestacions és enviar treballadors a l’economia submergida. De les retencions de les nòmines dels assalariats podríem dir coses semblants.

L'exministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivà (PSOE), va deixar deures pendents a la seva successora, Elma Saiz, pel que fa al règim especial de treballadors autònoms (RETA): determinar noves quotes a la Seguretat Social a partir del 2026. La negociació amb sindicats, patronals i les principals organitzacions de treballadors autònoms (ATA, UATAE i UPTA) ja ha arrencat, i malgrat que estava prevista a l'agenda, ha aixecat polseguera, sobretot política. Aquestes són les claus del debat:

El ministeri de la Seguretat Social ha obert la caixa dels trons de les quotes d'autònoms. En una nova reunió aquest dilluns amb les principals organitzacions representatives d'aquest col·lectiu, la cartera que pilota Elma Saiz ha traslladat una primera proposta per determinar quines seran les quotes per als pròxims tres anys per als afiliats al règim especial de treballadors autònoms (RETA). En concret, amb el nou plantejament de la Seguretat Social, les quotes que actualment paguen els autònoms que cotitzen per la base mínima creixeran entre 17,37 i 206,24 euros al mes l'any 2026 en funció dels rendiments nets de cada treballador, és a dir, dels ingressos que s'han obtingut un cop s'han pagat els impostos, expliquen fonts del diàleg social.

Govern espanyol i agents socials han arrencat la negociació per a unes noves cotitzacions dels treballadors autònoms a partir de l’any que ve i fins al 2028. La mesa del diàleg social, però, no ha començat amb bon peu: ATA, la patronal dels autònoms integrada dins la CEOE, no hi ha assistit. "No obrirem un nou capítol per al 2026 fins que no es tanqui el capítol del 2023", ha indicat el president de la patronal, Lorenzo Amor, a través de les xarxes socials. Per a ATA és imprescindible solucionar els problemes que el nou model ha tingut des que va entrar en vigor, ara fa tres anys, abans de discutir-ne un de nou.

La morositat no desapareix. Tot i les diferents regulacions, l'obligatorietat de pagar els proveïdors en un màxim de seixanta dies no es compleix per moltes empreses, les quals tenen terminis de pagament que arriben a superar fins i tot els tres-cents dies. La Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), que diu representar entorn d'un milió de pimes i autònoms, encapçalada per la patronal catalana Pimec, ha tornat a alertar sobre aquesta qüestió i destaca que la morositat és un problema "estructural i generalitzat" al món empresarial a Espanya. I és també una veritable "bomba de rellotgeria" que la Comissió Europea vol desactivar a través d'un reglament, que inclou reduir a trenta dies els terminis de pagament, amb excepcions; un sistema sancionador automàtic i la creació d'autoritats nacionals de supervisió. Tot i això, encara no s'aplica.

Tot i dedicar-se a produir energia solar, en el món dels petits inversors fotovoltaics plou sobre mullat. A les retallades retroactives de retribució –aprovades primer pels governs socialistes, el 2010, i posteriorment consolidades i agreujades pels del PP, a partir del 2012, amb canvis en les regles de joc i convertint el "BOE en paper mullat"–, s'hi sumen els efectes de la regulació, cosa que fa que actualment molts productors ingressin encara menys per la quantitat d'hores en què el preu és negatiu. Una situació positiva per als consumidors gràcies al pes de les renovables i a la qual aquests pioners van contribuir, però que ara els està penalitzant, mentre que els grans inversors no ho pateixen perquè tenen més fortalesa financera i aprofiten les economies d'escala. "Ens expulsen del mercat. Molts han hagut de malvendre", es queixen els petits inversors, que són unes 62.000 famílies, unes 8.500 a Catalunya, especialment en zones rurals, que reclamen solucions al ministeri de Transició Ecològica.

El Kit Digital és una iniciativa del govern espanyol, que, a través de fons europeus Next Generation, té com a objectiu subvencionar autònoms, micro, petites i mitjanes empreses (fins a 250 treballadors) per implantar solucions digitals. Compta amb un pressupost de 3.067 milions d'euros, es va posar en marxa el gener del 2021 i s'ha allargat –només per als autònoms– fins a l'octubre del 2025. Segons les dades oficials de Red.es, es comptabilitzen més de 670.000 beneficiaris a tot Espanya, i Catalunya acumula més del 20% de les tramitacions.

En l'últim any la Daria i la Patrícia han fet el camí invers. La primera —una cirurgiana arribada fa tres anys d'Ucraïna per culpa de la invasió russa— s'ha fet autònoma per poder canviar el seu visat d'estudiant per una residència temporal i ara treballa com a metgessa d'urgències per a clíniques privades: "Vaig treballar amb un contracte de 20 hores en una farmàcia mentre m'homologaven el títol, però quan va néixer la meva filla vaig necessitar una feina que em permetés conciliar i tenir llibertat total". Està contenta amb aquesta opció i de moment no té plans de tornar a treballar per compte d'altri, tot i que en algun moment preveu presentar-se a les proves del MIR per obrir la via de la sanitat pública.

M'apropio indegudament del cèlebre títol del llibre de Keynes de l'any 1919, advertint sobre com les imposicions a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial serien d'impossible compliment i derivarien en una futura crisi a Europa, per donar-los el meu punt de vista sobre el plantejament de pau que Trump volia proposar a Zelenski per aturar la guerra a Ucraïna.

El Pau Riba fa 22 dies que intenta acabar un tràmit telemàtic amb el Centre d'Informació i Xarxa de Creació d'Empreses (CIRCE), una plataforma digital que depèn del ministeri d'Indústria i que permet crear o tancar una empresa a l'Estat, així com tramitar una alta o una baixa al Règim Especial de Treballadors Autònoms. La plataforma "ha caigut", assenyala Riba a través de la xarxa social X i ho considera "vergonyós". I no és l'únic usuari que recentment s'ha queixat. Només aquest gener es van realitzar 6.815 tràmits a través de CIRCE, dels quals 2.693 estaven relacionats amb la creació o tancament d'una empresa i 4.114 afectaven treballadors autònoms.

Ja hi ha una primera imatge de l'ajustament a través del qual l'Estat està adaptant les cotitzacions que els autònoms paguen cada mes als seus ingressos reals nets. Aquest dimecres, la Tresoreria General de la Seguretat Social ha donat a conèixer els primers resultats del procés de regularització anual de les quotes dels autònoms corresponents a l'exercici del 2023, que s'allargarà fins a l'abril del 2025. L'ens hi ha arribat després d'una revisió de les cotitzacions i els guanys declarats el 2023, és a dir, després de creuar les dades de la Seguretat Social i l'Agència Tributària.

–Mamà, mamà, al col·legi em diuen "autònom".

"Ho vam fer durant la pandèmia [de la covid-19], i ho tornarem a fer [davant la DANA]". Amb aquestes paraules, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha volgut llençar un missatge de tranquil·litat a aquells treballadors, autònoms i empreses afectats per la catàstrofe natural. Díaz ha anticipat que el govern espanyol està ultimant un "escut laboral" amb diferents mesures perquè sigui aprovat demà dimarts en consell de ministres, tot i que ha recordat que moltes de les mesures tindran caràcter retroactiu des de l'inici de la DANA: "Les mesures tindran eficàcia jurídica des del dimarts 29 d'octubre", ha dit Díaz en una declaració als mitjans de comunicació aquest dilluns a la tarda des de València. De fet, més enllà de les qüestions laborals, l'executiu de Pedro Sánchez també prepara mesures fiscals.

El nou règim de cotització a la Seguretat Social dels autònoms, que va entrar en vigor a principis del 2023 amb la finalitat d'adaptar les aportacions als ingressos reals d'aquests treballadors, ja té els seus efectes. Així ho apunta l'estudi Situació del treball autònom a Catalunya 2023, elaborat pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), presentat aquest dijous per la ponent d'aquest estudi, Yesika Aguilar, representant l'ens per part de la patronal Foment. El nombre d'autònoms que cotitzaven la base mínima el 2023 va disminuir quasi un 75% respecte a l'any anterior, mentre van augmentar un 170% les cotitzacions entre 1 i 1,5 vegades la base mínima. Les persones que cotitzen al RETA –règim d'autònoms de la Seguretat Social– per la base mínima ja només són el 16% del total, segons l'estudi.