Treballar a la xarxa d'ambaixades i consolats espanyols dista de l'idil·li amb què s'associa la diplomàcia. És el que denuncia tant el personal que treballa per l'Estat a l'exterior com els representants dels ciutadans espanyols que resideixen a l'estranger i són usuaris d'aquesta xarxa. Tots ells fa temps que batallen per una millora de recursos davant el "col·lapse" que asseguren que viuen en els serveis consulars. "Hi ha cabreig" amb el ministeri, expliquen fonts diplomàtiques a l'ARA, que denuncien la indiferència per part del govern espanyol, malgrat que des del ministeri d'Exteriors assegurin en aquest diari que estan treballant per redimensionar el servei. El mateix ministre José Manuel Albares ho ha reivindicat aquest dilluns en declaracions RAC1, si bé ha admès les "necessitats" del servei exterior després d'anys de "desatenció".

El conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch (Barcelona, 1962), visita l'ARA pocs dies abans de viatjar a Brussel·les amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i quan es compleixen sis mesos de la presa de possessió de l'executiu socialista.

35 excàrrecs del Govern entre el 2012 i el 2017, entre els quals Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Artur Mas, hauran d'anar a judici al Tribunal de Comptes. En una audiència prèvia de caràcter tècnic aquest divendres, els advocats han enumerat un a un els seus arguments per demanar la nul·litat de la causa sobre l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat, per la qual la Fiscalia reclama 3,1 milions d'euros i Societat Civil Catalana 5. Les acusacions han renunciat a una despesa de 336.143 euros sobre la campanya Civisme del referèndum i s'ha arxivat el procediment per a l'exresponsable de Difusió Jaume Mestre. Però continua per als altres 35 demandats, ja que el fiscal Manuel Martín Granizo i la consellera que jutja el cas, Elena Hernáez, han anat rebutjant una a una les al·legacions.

La causa penal contra contra l'acció exterior de la Generalitat, paral·lela a la investigació oberta al Tribunal de Comptes, ha portat aquest dimecres l'exconseller Raül Romeva a defensar davant la jutge la legalitat de les seves actuacions com a membre del Govern. L'extitular d'Exteriors s'ha desvinculat de la subvenció de 40.000 euros que el 2016 va adjudicar a la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) i ha declarat que l'expedient que va signar per adjudicar els diners a aquesta plataforma, dedicada al foment de la presència internacional de Catalunya, tenia l'aval de tots els informes tècnics corresponents, segons ha explicat la seva defensa. El dirigent d'ERC ha subratllat que la legalitat del procediment va ser fins i tot validada per Intervenció de la Generalitat quan ell ja no era conseller i estava empresonat a causa de l'1-O. En aquell moment, de fet, l'administració catalana estava intervinguda pel 155.

La batalla que el Tribunal de Comptes ha abanderat contra l'acció exterior de la Generalitat estén una amenaça sobre el departament que lidera la consellera Victòria Alsina, que aquest dimecres ja ha comprovat de primera mà com els entrebancs no li arribaran només des de Madrid. Cs ha fet servir d'excusa l'acció exterior per evitar la tramitació dels pressupostos presentant una petició de reconsideració que la mesa del Parlament ha resolt de manera salomònica: per unanimitat, tots els membres de la mesa (de Junts, ERC, CUP i PSC) han rebutjat els arguments del partit taronja. El moviment, però, avança el que probablement es viurà d'aquí un mes si el Govern aconsegueix els suports per tirar endavant els pressupostos: Cs, Vox i el PP no descarten recórrer al Consell de Garanties Estatutàries. Potser per aquest motiu la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, ha iniciat la seva intervenció en comissió parlamentària reivindicant que "davant la repressió del Tribunal de Comptes, la Generalitat consolida l'Acció Exterior", i s'ha compromès a la creació de noves delegacions durant la legislatura.

Un any i mig després que l'ARA destapés el cas sobre l'assetjament sexual a Exteriors per part de Carles Garcias, el cap de gabinet del llavors conseller, Alfred Bosch, el Govern ha tancat definitivament l'expedient. Segons fonts governamentals consultades per aquest diari, l'instructor ha conclòs que Bosch va cometre una "infracció greu" i "sancionable" al no activar el protocol previst per la Generalitat per a la prevenció de l'assetjament sexual, però no li imposa cap sanció efectiva perquè ja va dimitir del càrrec.

Dos mesos després de prendre possessió del càrrec, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, comença a donar impuls a aquelles carpetes que no eren d’una urgència vital quan va aterrar a Palau, però que vol que siguin clau en el seu mandat. Una d’elles és la seva agenda internacional, que buscarà intensificar després de les vacances. En les últimes setmanes ja s’ha vist a Barcelona amb el cap de govern d’Andorra i el president de Flandes, però ben aviat li tocarà sortir a l’estranger. Recuperar els ponts amb Europa serà la primera prioritat i Aragonès ja ha fet noves incorporacions al seu equip per garantir-se el disseny d’aquesta agenda exterior.

Un jutjat d'instrucció de Barcelona, el número 18, ha obert una causa penal contra l'acció exterior de la Generalitat. Es deriva, segons una resolució del 3 de maig a la qual ha tingut accés l'ARA, d'unes diligències de la Fiscalia derivades dels informes del Tribunal de Comptes, que ha avaluat les despeses entre els anys 2011 i 2017. Els investigats per delictes de prevaricació, malversació de fons públics i falsedat per documentació oficial són el secretari de Govern, Víctor Cullell; el secretari general d'Exteriors, Aleix Villatoro; l'exconseller Raül Romeva, i alts càrrecs com Roger Albinyana, Roser Clavell, Albert Royo (Diplocat), Gerard Martí Figueras, Antoni Reig, Teresa Prohias, Manuel José Vila i Roser Clavell.

Onze dies ha estat formalment la conselleria d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència sense titular. L’interinatge de Teresa Jordà, substituta accidental d’Alfred Bosch després de la seva dimissió el 9 de març, s'ha acabat aquest dissabte un cop Bernat Solé ha promès el càrrec. A distància, com la majoria de les coses que es fan els últims dies, i des de l’Ajuntament d’Agramunt, on ha deixat de ser alcalde després de nou anys. "Des d'Agramunt i per Catalunya, ho prometo", ha respost a la pregunta del president del Govern, Quim Torra. Tots dos han estat acompanyats telemàticament per la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en una cerimònia sense precedents.

Els responsables d'Exteriors no van activar el protocol contra l'assetjament sexual de què disposa la Generalitat malgrat comptar amb indicis que el cap de gabinet del conseller Alfred Bosch, Carles Garcias, podria haver estat assetjant diverses treballadores. El conseller va preferir iniciar una sèrie d'entrevistes informals amb el personal del departament sobre la qüestió sense recórrer a les eines de l'administració, malgrat que el protocol estableix "l'obligació" de posar en coneixement aquests casos perquè siguin investigats. Segons dades del departament de Funció Pública, l'encarregat de portar les investigacions dels casos d'assetjament, el protocol s'havia activat fins avui en 24 ocasions des que es va aprovar el 2015. La número 25 ha arribat aquest mateix dilluns, un cop el president del Govern, Quim Torra, li ha reclamat directament al conseller. Tal com ha publicat l'ARA, Garcias va acabar sent cessat pel partit tot i que Bosch s'havia plantejat recol·locar-lo en un altre càrrec.

"La posició del Govern és clara. Ha d'existir el respecte escrupolós dels drets humans en una situació de pau i democràcia plena", ha dit el conseller d'Exteriors, Alfred Bosch, preguntat sobre la crisi veneçolana.

El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, reobrirà el 20 de setembre a Berlín la primera delegació del Govern a l'exterior després del 155. El conseller serà a la capital alemanya per posar en funcionament l'oficina juntament amb la delegada Marie Kapretz, destituïda pel 155 i restituïda amb el nou executiu.

La política exterior catalana comença a accelerar després de mesos adormida per l'acció de l'article 155. El consell executiu ha aprovat aquest dimarts la reobertura de les sis primeres delegacions a l'estranger i es prepara per agafar velocitat de creuer en els pròxims mesos. "D'aquí sis mesos tindrem bastantes més delegacions que les que teníem el 27 d'octubre", ha explicat el conseller d'Exteriors, Ernest Maragall, que ha comparegut en roda de premsa. La primera fase arriba al Regne Unit, Irlanda, Itàlia, Alemanya, Suïssa i els Estats Units –on es restituiran els mateixos delegats que hi havia fins al mes d'octubre– i, en unes setmanes, també s'obrirà la dels països nòrdics, el delegat de la qual serà Martí Anglada, fins a l'octubre passat responsable de l'oficina a França.

Ernest Maragall anunciava aquest dijous des de Brussel·les que tornaria a obrir totes les delegacions que Catalunya tenia repartides pel món en diferents fases. En la primera fase, però –en què el conseller d'Exteriors preveu obrir les seus de Londres, Berlín, Ginebra i Washington–, Maragall admet que es recuperaran els càrrecs que ja hi havia fins ara. És en la segona fase quan el titular d'Exteriors preveu convocar un concurs públic, segons ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio. "En aquesta segona fase hem de recuperar el mapa complet, amb alguna novetat. Hem de respondre d'alguna manera a la brutalitat de l'Estat", ha defensat.

El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha advertit el proper govern espanyol que "seguir amagant el cap sota l'ala només crearà més tensió, quan el que es necessita són negociacions" per trobar una solució a Catalunya. En un article al diari escocès 'The National', Romeva ha assegurat que "si Espanya és una veritable democràcia, com Dinamarca, el Canadà o el Regne Unit, hi ha d'haver diàleg en un referèndum d'autodeterminació".

El ministre d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel García Margallo, ha avisat per carta el conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva, que la seva voluntat de fer del departament una estructura d'estat "xoca frontalment amb la legalitat espanyola i internacional".

Raül Romeva ha deixat de ser des d'aquest dilluns conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència i ja és el titular de la cartera d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. I és que ja s'ha publicat al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' el decret aprovat pel president del Govern, Carles Puigdemont, després del consell executiu de l'1 de març, quan es va optar per canviar la denominació per esquivar la suspensió del Tribunal Constitucional (TC), motiu pel qual ja és efectiu.

El president dels liberals europeus, Hans van Baalen, visitarà dilluns el Palau de la Generalitat per reunir-se amb el president Carles Puigdemont i diversos dirigents de Convergència. Una cita que, segons explica a l'agència Efe la portaveu del partit, Marta Pascal, suposa un "suport explícit" dels liberals europeus al procés català, fet que li "dóna molta força" en un moment en què part de les competències de la conselleria d'Exteriors estan suspeses pel Tribunal Constitucional.

La suspensió de la conselleria d'Exteriors per part del Tribunal Constitucional és "contraproduent". Almenys així ho creuen alguns observadors internacionals del procés.

La conselleria d'Afers Exteriors, Relacions Internacionals i Transparència és la "primera estructura d'estat que ha creat el Govern" i demostra "la voluntat inequívoca d'esdevenir un nou estat". Així ho ha defensat el titular d'aquest departament, Raül Romeva, en la seva compareixença a la comissió d'Acció Exterior del Parlament, pocs dies després que el govern espanyol portés al Tribunal Constitucional (TC) la creació d'aquesta conselleria per un possible conflicte de competències amb l'Estat.