Fa anys que YouTube ha acabat amb l'anonimat de les actuacions nefastes. Si abans eren llegendes negres introbables, ara se'n conserven testimonis que deixen constància dels pitjors dies de tot gran artista. I, en el seu multimilionari arxiu, hi ha pocs records més grotescos que el d'Amy Winehouse al Kalemegdan Park de Belgrad. Va ser el 18 de juny del 2011, l'única data que la genial cantant faria a la capital sèrbia en tota la seva carrera. Al vídeo es veu com Winehouse deambula per l'escenari. Està desorientada, anestesiada, en un altre planeta. Ho ha estat d'altres vegades i en altres xous, però possiblement mai com aquella ocasió. Els 20.000 espectadors que assisteixen a l'espectacle, decadent i esperpèntic, xiulen sense compassió mentre la seva esquelètica figura es recolza al peu del micròfon amb la mirada perduda.

Un dels principals errors d’aquest convencional biopic d'Amy Winehouse no té a veure amb les seves pròpies (i limitades) capacitats, sinó amb el fet d'estrenar-se després d'Amy, notable documental d'Asif Kapadia que aconseguia anar més enllà del pentinat i l'eyeliner per revelar una dona molt jove (Winehouse va morir amb només 27 anys), extraordinàriament sensible i plena de contradiccions. De passada, el film evidenciava els abusos comesos pel seu entorn i per uns mitjans i un públic obsessionats per la cantant i la seva barreja d'insolència, fragilitat i capacitat il·limitada per ficar-se en embolics. Back to black pretén oferir també un retrat íntim del personatge públic, però centrat en la gestació i el llançament del seu icònic segon àlbum, imbricant la seva creació amb la tempestuosa relació de Winehouse amb el seu marit, Blake Fielder. La idea ja planava a Amy, però la directora Sam Taylor-Johnson la converteix en l'epicentre narratiu de la història, reduint el llegat artístic de Winehouse al clixé de la noia de bon cor enamorada del noi equivocat.

La setmana passada es va estrenar al Regne Unit el biopic sobre Amy Winehouse i l'exmarit de la cantant, Blake Fielder-Civil, ha aprofitat per respondre a aquells amics i fans de la cantant que critiquen la cinta per donar una imatge massa positiva d'ell. En una entrevista a Good morning Britain, l'actor ha explicat que veure la pel·lícula –que mostra el seu matrimoni i també els problemes amb les drogues de tots dos– ha estat una experiència "surrealista" però també "terapèutica". "L'addicció era una part de la nostra relació, però no tota la relació. La nostra relació va començar com comencen totes les relacions", remarca. Tot i que assegura que hi va haver coses bones en el seu matrimoni, admet que es penedeix d'haver induït Winehouse a consumir drogues i, especialment, haver-la introduït en l'heroïna.

Amy Winehouse no només escrivia èxits. Els pares de la cantant han decidit fer públics fragments de les intimitats i pensaments que va recollir en el dietari que va escriure durant els anys que va viure al suburbi de Southgate i els primers anys de joventut. "L'alegria de llegir l'obra de l'Amy ara sempre alleuja la devastació de perdre-la", és el que han escrit Janis i Mitch Winehouse al diari The Telegraph, on han enviat els textos de la seva filla, morta fa 12 anys. Els fragments reviuen la vida d'una adolescent que se sentia diferent entre els seus companys, fet que la reforçava i destrossava a parts iguals. També relata la difícil situació familiar, amb un pare absent que es desvivia pels affaires amorosos, i la consegüent addicció a les drogues i l'alcohol que van posar fi a la seva vida.

Un tribunal d'Anglaterra va donar a conèixer dimarts el motiu de la mort de Freddy Civil, excunyat de la desapareguda Amy Winehouse. Segons ha transcendit a la premsa britànica, Civil –que només tenia 27 anys quan va traspassar, la mateixa edat que Winehouse– va morir per culpa de l'addicció a les drogues. Tot i que els fets van tenir lloc l'abril del 2021, la notícia gairebé no va sortir a la llum llavors i ha estat gràcies a una investigació actual del Tribunal Forense de Wakefield, Anglaterra, que s'ha sabut amb detall què va passar.

La cineasta britànica Sam Taylor-Johnson, responsable de la primera entrega de la saga Cinquanta ombres d'en Grey, dirigirà una pel·lícula biogràfica sobre la vida de la cantant Amy Winehouse. Segons una exclusiva del diari Deadline, després d'anys d'espera en què han fracassat diversos projectes per retratar la vida de l'artista londinenca, aquesta pel·lícula ja està en fase de càsting i té l'aprovació de la família de Winehouse, que sempre s'havia oposat a certs projectes. Darrere del guió de l'esperat biopic hi ha el també britànic Matt Greenhalgh i la productora francesa Studiocanal, que compta amb empreses subsidiàries al Regne Unit, on s'espera que comenci el rodatge una vegada se seleccioni el repartiment.

L'enlluernador sol amb què Londres acomiada el mes de juliol no aconsegueix que els ulls perdin els polsims de tristor que l'escenari i sobretot les dades de la tragèdia fan impossibles d'oblidar. Nord de Londres. Camden Town, el famós mercat, l'antiga zona zero del britpop, però no només de Blur, Pulp o Oasis. També hi tenen arrels o relacions Madness, Blondie, Elvis Costello, Van Morrison, The Ramones... A Camden, igualment, es va donar el tret de sortida del moviment punk; a Camden, la superestrella Prince va arribar a tenir una boutique als anys noranta del segle passat.

Dionne Bromfield va ser l'última persona que va compartir escenari amb Amy Winehouse, que molts consideren que l'havia apadrinat musicalment. Ara, una dècada després de la seva mort, tal com ha explicat l'artista, la recorda a través del documental Amy Winehouse & me: Dionne's story. Segons va explicar la mateixa Bromfield en una taula rodona amb mitjans internacionals, l'objectiu d'aquest documental és mostrar al món una nova faceta de la cantant com una persona "amorosa, amable i dolça".

Com cada any, Fred Perry torna amb una nova col·lecció dedicada a Amy Winehouse feta en col·laboració amb l'Amy Winehouse Fundation. Inspirada en els dissenys originals que vestia i en l'estil personal d'ella, la firma anglesa proposa un ampli desplegament de moda exclusivament femenina basada en l'icònic llegat de creativitat de la cantant, morta als 27 anys el 2011. Com en cada ocasió, la col·lecció explora les diverses arestes de l'estil de l'artista. En aquesta ocasió, li ha tocat el torn a la part més pin-up de l'univers de la cantant.

Temporada rere temporada, i des del 2011, la firma britànica Fred Perry col·labora amb la Fundació Amy Winehouse elaborant cada any una col·lecció inspirada en la figura i l'univers de la cantant. La col·lecció, que manté l'estil propi de la firma centrant-se en la roba esportiva, uneix a la seva emblemàtica corona de llorer dos cors que fan referència directa als tatuatges de Winehouse. L'icònic polo de Fred Perry amb doble rivet al coll forma part de la col·lecció, només amb roba femenina, tant en color negre com en blanc.

Homes amb cabells llargs, on s'és vist, van pensar molts a l’Anglaterra dels anys 60, mentre deixaven la tassa de te a la taula braser folrada de tapets i es recuperaven de l’esglai. Serrells espessos per sobre dels ulls, clatells peluts. Eren els Beatles, i el seu pentinat 'mop top' sí que era un pentinat, tot i que les generacions més grans els acusaven, precisament, d’anar despentinats. Aquell tall de cabells es va convertir en una icona de la revolució cultural dels anys 60. Pau, amor i rebel·lia, tot concentrat en una manera de dur els cabells. Quan els periodistes els preguntaven d’on havia sortit el seu pentinat, els quatre músics, insolents, contestaven: “Del nostre cuir cabellut”. En realitat, l’artífex de l’estètica sembla que va ser Astrid Kirchherr, la xicota del cinquè 'beatle', Stuart Sutcliffe. Abans del 1960 els Silver Beetles, com es deien llavors, es pentinaven amb gomina, amb els cabells enrere com l’Elvis. Però un dia Kirchherr va pentinar el seu nòvio endavant per tapar-li les orelles, que pel seu gust eren massa grosses. Els altres companys van imitar-lo i van mantenir el pentinat fins i tot quan el cinquè 'beatle' va sortir del grup. Tot això i més anècdotes ho explica el perruquer Leslie Cavendish al seu llibre de memòries, publicat recentment, 'El peluquero de los Beatles' (edicions Urano). Ell, que va irrompre en la vida de Paul McCartney quan els Beatles ja eren els Beatles i duien aquest pentinat tan distintiu i carregat de missatges però va ajudar-los a ser una mica més lliures.

Amy Winehouse i Nas van col·laborar fa uns anys en unes sessions de gravació de les quals va sortir la cançó 'Like smoke', que l'any passat va formar part del disc 'Lioness: hidden treasures', publicat després de la mort de la cantant britànica. D'aquelles sessions produïdes per Salaam Remi en surt ara el tema 'Cherry wine', que el raper nord-americà Nas inclourà a l'àlbum 'Life Is Good', que es publicarà el 17 de juliol.

Diverses obres d'art realitzades pel músic anglès Pete Doherty amb la seva pròpia sang i alguns dels seus objectes personals se subhastaran divendres que ve a la galeria Cob de Londres, segons ha indicat a la seva pàgina web. La peça més destacada, 'Ladylike', valorada en entre 61.000 i 97.000 euros, és un treball fet amb la col·laboració de diverses persones, entre elles la cantant Amy Winehouse, que hi va aportar un autoretrat creat també amb sang.

La cantant nord-americà publicarà el disc 'Banga' el 5 de juny. És el primer àlbum amb composicions pròpies des de 'Trampin'' (2004). De moment és pot escoltar el primer senzill, titulat 'April fool'. Smith ha enregistrat el nou àlbum als estudis Electric Lady de Nova York, acompanyada de col·laboradors habituals com ara Lenny Kaye, Jay Dee Daugherty i Tony Shanahan.

L'estil de la cantant britànica Amy Winehouse ha inspirat la nova col·lecció que ha presentat Jean-Paul Gaultier a París. "Amy era única", ha dit el dissenyador francès, que s'ha declarat un admirador de l'estil retro de la cantant desapareguda l'any passat als 27 anys d'edat. Gaultier ha destacat que la música de Winehouse, com la seva manera de vestir, és una barreja de moltes influències que dóna com a resultat un estil propi.

Back to Black