L’assassinat d’una altra persona a Minneapolis, víctima dels trets de la policia de fronteres, ens posa davant de dues conseqüències simultànies: l’americana i la mundial. Donar impunitat a una policia que només obeeix el líder i es dedica a perseguir immigrants sense manament judicial o a matar gent que s’hi oposa s’assembla massa a la Gestapo quan anava a la caça i captura de jueus i d’opositors a l’Alemanya dels anys trenta. Dels països on la policia mata la seva pròpia gent a sang freda pel carrer i després l'acusa de terrorista se’n diuen dictadures. El següent pas és ben imaginable: augmentar la tensió, provocar la gent, acusar les autoritats locals d’insurrecció, retirar-los els poders constitucionals i, amb l’excusa d’evitar aldarulls o enfrontaments armats, suspendre les eleccions en nom de la seguretat i l’ordre públic.

Múrcia torna a ser protagonista pel que fa als drets de les persones migrants. Després dels disturbis i atacs racistes a Torre Pacheco, una moció de PP i Vox a l'Ajuntament de Jumilla ha fet saltar les alarmes entre la comunitat islàmica, però també dins l'Església i el govern espanyol. El consistori, en mans dels populars, acaba d'aprovar una esmena que obre la porta a vetar el prec col·lectiu amb què la comunitat musulmana celebra la fi del Ramadà i la Festa del Xai. L'executiu de Pedro Sánchez ja ha dit que ho investigarà i la Conferència Episcopal Espanyola ha denunciat a través d'un comunicat que restringir el culte en espais públics és "una discriminació que no té cabuda en democràcia".

La Rosa R.R. fa més de tres anys que viu en un pis del barri de Buenos Aires de Martorell, però l'Ajuntament li impedeix empadronar-se perquè no té cap títol de propietat ni contracte de lloguer. Fins a sis cops ha demanat l'ingrés al padró i en tots els casos no ha rebut cap resposta, si bé la llei interpreta aquest silenci com a positiu passats els tres mesos reglamentaris. Però ella continua sense constar al padró.

Hi ha una certa alarma social davant la possibilitat que els fraus a la llei trans posin en risc els drets de les dones. És una por legítima, però també infundada. D'una banda, el frau no és sistemàtic ni generalitzat, com van confirmar les dades del ministeri el mes passat. De l'altra, en la mesura que els homes cis que es fan passar per dones no obtinguin els “privilegis” que esperen, aniran desistint de l’ocurrència.

Fa anys que el Síndic de Greuges i les entitats socials adverteixen de les traves administratives que ajuntaments catalans de tots els colors posen per empadronar els veïns que no tenen permís de residència ni un domicili fix o que viuen rellogats en habitacions. Bàsicament, a l’hora de demanar el registre al padró, els afectats es troben amb un catàleg de requisits diferents a cada consistori: des de la titularitat de l’habitatge o el contracte de lloguer fins al nombre d’ocupants, passant per la cèdula d’habitabilitat o per disposar d’una autorització per residir al país. 

L’acceptació a tràmit de la iniciativa legislativa popular per a la regularització extraordinària de més de mig milió de persones que viuen a l’Estat, més de 100.000 a Catalunya, ha creat una certa “esperança” entre el col·lectiu migrant. També dubtes sobre si la votació ja suposa un sí directe als papers o no. Per primer cop veuen que hi ha una possibilitat real que la seva situació administrativa canviï. Des del 1991, el govern espanyol ha fet nou regularitzacions extraordinàries, l'última de les quals va ser el 2005, quan es va donar la residència a 575.000 persones. D'aquests processos, cinc han estat impulsats pel PP i quatre pel PSOE.

Difamació. La mentida és poder, i és negoci. I en aquest món on l’autoritarisme avança i les democràcies que encara resisteixen han anat perdent qualitat, les veritats de lliure elecció s’han convertit en un recurs vital en l’exercici del poder –polític, mediàtic o econòmic–. La construcció de realitats paral·leles i la propagació deliberada de la mentida s’han instal·lat en el debat públic. La difamació és una arma mediàtica que no té res a veure amb el periodisme. Però hi ha empreses de comunicació, com la cadena Fox News, que han estat capaces de transformar el pensament de tot un Partit Republicà i d'una part molt important de l’electorat nord-americà. Des d’aquesta mateixa supèrbia del poder, la cadena ha evitat un judici públic per difamació, a canvi de pagar una multa de 787 milions de dòlars per haver difós la mentida d'un suposat frau electoral a les eleccions presidencials del 2020. Una realitat inventada que va alimentar una insurrecció, emparada des del mateix Despatx Oval. Una mentida defensada en prime time per un dels altaveus més potents del populisme conservador i de les teories de la conspiració i el cop d’estat, Tucker Carlson. El guru del pensament radical admetia en privat que la teoria de la manipulació electoral era “una merda”, una falsedat que Fox News va servir de manera conscient a l’audiència. Els diners de Rupert Murdoch han servit per evitar l’escàndol d’un judici públic, però en les últimes hores s'ha sabut que Carlson haurà d'abandonar la cadena.

La setmana que ve sembla que es votarà la reforma de la llei mordassa i no hi ha expectatives que s'aprovi. Les negociacions han fracassat i el govern no està disposat a acceptar les propostes dels seus socis –ERC, Junts i Bildu–. Els punts conflictius són la prohibició de les pilotes de goma, a més de les devolucions en calent, que es volen deixar per a “més endavant”. Els altres elements que bloquegen les negociacions són “les faltes de respecte” als agents i “la desobediència”, dues eines clau que augmenten desproporcionadament el poder de la policia. Molts ciutadans han estat sancionats simplement per interrogar els agents quan aquests realitzen identificacions per perfil racial. No volen que ningú controli els controladors.

Des dels anys previs a l'accés al poder de Xi Jinping el 2012, la Xina ha fet un gir autoritari que ha comportat la neutralització de qualsevol veu discordant. En dècades anteriors, sota els mandats de Jiang Zemin i Hu Jintao, es van anar obrint espais d’una certa pluralitat informativa, ideològica i cultural, després d’haver marcat amb sang indeleble, el juny del 1989 a la plaça Tiananmen, la línia que en cap cas es podia travessar: el qüestionament de l'autoritat del Partit.

–Hi ha hagut alguna època millor o sempre ha estat així?

L'advocat dels dos activistes marroquins detinguts aquest dimarts a Reus i a Vilanova i la Geltrú, Ivan Aybar, va presentar ahir mateix un recurs a l'Audiència Nacional per intentar suspendre les dues ordres d'expulsió. Però també té un altre objectiu clar: que almenys algun jutge revisi aquest cas. Els seus clients, Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir, són des d'ahir a la nit a la comissaria de la Policia Nacional de la Verneda, a Barcelona, "amb una incertesa absoluta", segons denuncia el lletrat. El procés contra Mohamed Said, activista amb un fort vincle a Reus, va començar el 5 d'agost, quan li van notificar que, tot i que fa 30 anys que viu a Catalunya, no li concedirien la nacionalitat espanyola i, a més, havien iniciat contra ell un procés d'expulsió arran de la seva radicalització religiosa. Said, acompanyat pel seu representant legal, va presentar al·legacions i va demanar més informació sobre aquestes acusacions, però no va servir de res. Dimarts el van detenir i el següent pas més previsible és l'expulsió del país. "En l'ordre d'expulsió no hi ha cap prova", lamenta el lletrat, que recorda que es tracta d'un text redactat pel Cos Nacional de Policia que no té el vistiplau de cap jutge, però que sí que té l'aval del ministeri de l'Interior, que és qui autoritza l'expatriació.

El divendres 24 de juny del 2022 serà recordat als Estats Units com un salt inaudit al buit –ni tan sols al passat!– en la història dels seus drets civils. Per ser més precisos, del feminisme. La nova resolució del Tribunal Suprem, aprovada per 6 vots a 3, revoca la famosa sentència de Roe contra Wade de l’any 1973, anul·la el dret federal a l’avortament i en remet la seva normativa a cada estat. La decisió amb prou feines amaga la voluntat d’aprofundir l’esquerda entre dues Amèriques, entre dues relacions amb la religió i amb la llibertat individual. Més subtil és el programa natalista que hi ha al darrere –originalista, racista i fonamentalista– i que de manera quasi immediata garantirà la prohibició total de l’avortament a la meitat del país. No es tracta de dividir el país, sinó de fer-lo créixer per frenar el que les teories conspiranoiques del Gran Reemplaçament –també fortes en països europeus com França o Itàlia– denuncien: el risc de desaparèixer de les poblacions occidentals, blanques i cristianes.

El principi d’igualtat davant la llei i la prohibició de discriminació són unes antigues aspiracions de l’ésser humà, recollides de forma entusiasta pel constitucionalisme del segle XVIII per acabar amb l’Antic Règim. Al constitucionalisme espanyol li va costar més tenir clar que tots som i hem de ser iguals, i no va ser fins a la Constitució republicana de 1931 que, en el seu article 2, va proclamar la igualtat davant la llei de tots els espanyols, i en el 25 recollia la prohibició de discriminació, entre altres coses per raons d’ideologia política. L’article 14 de la Constitució espanyola de 1978, seguint la línia de la Constitució francesa de 1958 (art. 2.1), de la italiana de 1947 (art. 3), i de l’alemanya de 1949 (art. 3), diu que “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de...”.

Veient d’on ve el fum, se sap on hi ha el foc. El refranyer sempre té una manera senzilla per explicar-nos les coses en poques paraules. Si el programa Pegasus només el poden comprar organismes d’un estat i els espiats són polítics, activistes, advocats i persones de l’entorn independentista, coincidint en moments polítics o judicials rellevants, no cal fer gaires conjectures per saber quin estat hi ha al darrere.

Un embaràs, i el que se’n deriva, també pot esdevenir una lluita política i una batalla pels drets de la dona. Així ho ha tornat a plantejar la diputada laborista britànica Stella Creasy, de 44 anys, que a hores d’ara està en el setè mes d’una complicada segona gestació, i que ha vist com l’òrgan independent que regula el comportament i els drets dels diputats li ha rebutjat que tingui una substituta amb gairebé plenes funcions mentre ella està de baixa maternal. Creasy, pionera en la reivindicació d’un dret que les diputades britàniques no han tingut fins al 2019, i només de forma experimental, sí que n’havia gaudit durant el primer embaràs, en el que va ser un programa pilot del Parlament de Westminster sobre com respondre a les baixes per maternitat.

A la porta de Maria Ribas picaven veïnes buscant el consell d'una dona que abans que hi hagués divorci ja s'havia separat amistosament. Els seus fills, ara ja superada la quarantena, recorden com el menjador de casa es convertia de tant en tant en un consultori de dones que volien saber amb què toparien si s'animaven a seguir els seus passos. "Aleshores no era tan normal separar-se o divorciar-se, la gent era moderna només de boca", diu Ribas.

L’avió que es va enlairar de Caracas i va aterrar a Madrid, un dia del 2007, duia una Vicenta Matos que fugia d’humiliacions i persecucions per ser home homosexual. Als 61 anys respon ara amb la identitat amb què es troba còmoda i que li va ser negada tant a Colòmbia, el seu país de naixement, com a Veneçuela, el d’adopció. Però explica que no va ser fins que va arribar a Barcelona que va trobar la seva primera i única llar, en una ciutat on no ha tingut mai problemes, tret d’algun petit incident resolt amb la condemna dels agressors. “A Barcelona hi he trobat la meva identitat de dona. Mai m'hauria imaginat tenir la vida que tinc ara, tranquil·la, amb un company i amb amics”, diu. Matos és asilada, té un estatus que no sempre és fàcil d’aconseguir per a les persones LGTBI. 

L'aplicació desmesurada de la llei antiterrorista pot tenir conseqüències greus en les persones afectades, com una vulneració dels seus drets fonamentals o un tractament processal més sever, a banda de les implicacions per la seva vida i la seva salut mental. L'Oficina de Drets Civils i Polítics ha presentat aquest dimecres un informe en què denuncia l'ús "abusiu" d'aquesta normativa. Ho atribueix, entre altres qüestions, a una separació de poders "feble" a Espanya, que comporta que la judicatura tingui un "biaix conservador" que "es reflecteix en les seves interpretacions" del Codi Penal.