En només un any, la cocaïna detectada a les aigües residuals de Barcelona s'ha pràcticament triplicat, segons indica l'últim estudi de l'Agència Europea de les Drogues (EUDA, en les sigles en anglès). Durant el 2025, la presència d'aquesta substància a les aigües brutes de Barcelona va ser un 185% superior a la del 2024 i, d'aquesta manera, torna gairebé als nivells del 2017 després d'uns anys de disminució. Lleida, però, se situa per sobre de Barcelona en termes absoluts, després que Tarragona, que fins ara liderava aquest rànquing a l'Estat, hagi deixat de participar en l'estudi.

Els Mossos d'Esquadra han desplegat aquest dimarts a primera hora del matí un macrodispositiu policial contra una organització d'àmbit internacional que opera entre Catalunya i Itàlia en el tràfic de drogues. Segons fonts consultades per l'ARA, sobretot la banda es dedicava a moure grans quantitats de cocaïna, tot i que també tocava altres drogues com la marihuana o l'haixix. Com ja és tradició, Barcelona era el punt d'arribada de la droga i aquesta banda la movia fins a diverses ciutats d'Itàlia, on hi havia els compradors.

Gairebé 70 tones en 25 anys. És la quantitat de cocaïna que Vigilància Duanera ha intervingut al port de Barcelona des de l'any 2000. En els últims dos anys i mig, des del 2023 fins a l'agost del 2025, s'ha comissat el 56% d'aquesta droga –gairebé 39 de les 70 tones–, segons dades a les quals ha tingut accés l'ARA a través d'una petició de transparència. Aquest increment és conseqüència de la major eficàcia policial, però sobretot del fet que el port de Barcelona s'hagi convertit en un dels cinc ports d'Europa amb més activitat del narcotràfic internacional. Sobretot pels enviaments que provenen de Guayaquil, a l'Equador, i perquè les màfies ja estan instal·lades a Catalunya.

"La llibertat de tothom que tingui relació amb aquestes persones possiblement corre perill". Aquest escrit va aparèixer fa anys a Los sapos del Puerto. Primer va ser una pàgina web i després un blog en el qual un anònim denunciava que alguns estibadors del port de Barcelona eren, alhora, delators i narcotraficants que anticipaven a la policia un enviament de droga que estava a punt d'arribar perquè l'aturessin i detinguessin un narcotraficant rival, així ells podien continuar amb el seu tràfic de cocaïna. Un dels noms més repetits en aquest bloc és el de David Caballero, conegut com a Bubito. Corria que era un dels líders de la pols blanca al port, però en aquesta pàgina l'acusaven directament de ser-ho i de col·laborar amb la policia.

El 29 de juliol un operatiu de la brigada anticriminalitat (BAC) de la policia francesa va acabar amb la detenció de Laurent Vallet, president de l’Institut Nacional de l’Audiovisual (INA). Vallet va ser arrestat al seu domicili de París després de comprar cocaïna d'un jove de 17 anys, segons han confirmat fonts judicials i policials a l’agència AFP. Tractant-se de la seva primera detenció, la justícia ha derivat Vallet a un programa terapèutic, una mesura alternativa centrada en el tractament de les addiccions.

Tots els partits mallorquins han votat a favor de mantenir les subvencions perquè els comerços retolin en català, excepte Vox, que deu fer temps que no trepitja Barcelona, o sabria, ja, que això és, sobretot, una manera d’evitar que tot estigui en anglès. Toni Gili, que n’és portaveu, ha fet servir una frase florida i reveladora: “És tan immoral que el PSOE gasti diners en putes i cocaïna com que vostès votin a favor d’aquestes subvencions”. Deixem de banda que en aquesta frase hi ha dos nivells de llenguatge. Jo li recomanaria, si li fes oratòria, que s’ha de dir o bé “putes i clenxes” o bé “prostitutes i cocaïna”. Podem li ha retret que va ser soci de l’empresa Terracor, que es veu que en rebia, d’ajudes per retolar en la llengua del dimoni. Jo trobo, en fi, que aquest detall és un acte de coherència. 

A Ignasi Aragay

És un estibador del port de Barcelona veterà. No mantenia un alt nivell de vida ni aparentava més del que tenia. Quan va saber que l'entrega no havia anat bé, però, va decidir amagar-se. Ho va fer en un hotel al barri de Sants, de Barcelona. La policia va entrar a casa seva i no el va trobar. Sí que van trobar un arsenal: dos punys americans, una pistola elèctrica, una escopeta del calibre 12, un rifle de caça major, una arma curta de 9 mm de tir esportiu, un rifle del calibre 22 i una pistola d'aire comprimit. A ell el van acabar localitzant l'endemà, caminant pel carrer, i el van detenir.

"Anaves a una festa i la gent gairebé no s'amagava quan es fotia una ratlla de cocaïna", diu David López Canales (Madrid, 1980). "Està a tot arreu, no només de nit i de festa –afegeix–, i tenim la imatge de l'executiu de Wall Street, però avui en dia pot esnifar una ratlla per anar a treballar un operari en una obra, un advocat o un professor universitari". És per això que aquest periodista va decidir intentar respondre a una pregunta: per què a Espanya es consumeix tanta cocaïna i no se'n parla? El resultat és l'assaig ¿Una rayita?, de l'editorial Anagrama.

És dur dir-ho així: Barcelona, cocaïnòmana. Pot sonar exagerat. Però no: respon a una realitat pregona i molt preocupant. El port de la ciutat ja és el cinquè d'Europa en tràfic d'aquesta droga, que és la que, d'altra banda, més creix al món en volum de vendes i consum. I com més substància blanca circula a través de la ciutat, més fàcil és accedir-hi i consumir-ne. Tarragona tampoc no es queda curta, amb el seu port també com a porta d'entrada. Catalunya, com Europa en el seu conjunt, és una gran consumidora. Som a l'origen del problema. Un problema global.

Un gos ensuma insistentment un contenidor marítim ple de sacs de cacau. El guia un agent de la Guàrdia Civil mentre s'ho miren efectius de la Vigilància Duanera. El contenidor ve de l'Equador i l'objectiu és trobar-hi alguna bossa amb cocaïna oculta. Els sacs, de 70 quilograms, estan apilats els uns sobre els altres, sense palets, fet que dificulta encara més la vigilància. Tot s'ha de fer a mà. El gos no borda ni s'asseu: de moment està net. En una altra terminal del port, uns agents de la Vigilància Duanera obren les portes d'un altre contenidor. És un gest ràpid, però que passa lent. "Aquest és bastant probable que porti droga", alerten. Prové del Brasil i hi ha una munió de caixes de fil per cosir. Hi pugen, rebusquen, n'obren, però només apareix fil i més fil. Toquen les caixes amb una mena de marcador. Es diu cocatest. També dona negatiu.

El 13% dels espanyols entre 15 i 64 anys reconeix haver consumit cocaïna almenys un cop a la seva vida. Això és un de cada vuit ciutadans. Fa 25 anys aquest percentatge era només d'un 3,1%. És una de les conclusions de l'últim informe Edades sobre consum d'alcohol i altres drogues. La cocaïna, tal com va advertir dijous Nacions Unides, és la droga que més ha crescut durant els últims anys a escala mundial. Polítics, esportistes, advocats, periodistes... la cocaïna és present a tots els estrats socials, i l'estat espanyol –Catalunya inclosa– és el país d'Europa que més en consumeix. "Va lligat a la nostra cultura de l'oci. Ens droguem per socialitzar, mentre als països del nord d'Europa ho fan per evadir-se", explica el responsable de toxicologia de l'hospital Clínic, Emilio Salgado, que considera que en la cultura mediterrània la prohibició no seria la solució a aquesta problemàtica. "Drogar-nos forma part de la nostra naturalesa", afirma.

Barcelona s'ha convertit en el cinquè port d'entrada de cocaïna a Europa, segons dades de les Nacions Unides a les quals ha tingut accés l'ARA. Aquesta droga és la que més preocupa, també a nivells de consum. De fet, Espanya és el país que més cocaïna consumeix de tot Europa i, per posar un exemple, un de cada quatre usuaris que van a Urgències a l'Hospital Clínic per abús de substàncies és a causa de la cocaïna. Hem parlat amb un consumidor que va enganxar-se a la cocaïna als 14 anys per conèixer com funciona l'addicció, i també amb diversos narcotraficants que expliquen com funciona un negoci molt lucratiu.

Algú entrava mòbils, carregadors, targetes SIM i també droga, des de cocaïna fins a heroïna, a la presó de Mas d'Enric de Tarragona. La investigació dels Mossos d'Esquadra va conduir a un funcionari del centre penitenciari. Aconseguia tota la mercaderia fora de l'horari laboral i després la distribuïa. L'entrava en bosses o a les butxaques. Mentrestant, anava ingressant diners en metàl·lic al seu compte bancari. Fins a 400 euros per un mòbil (en va entrar desenes), sumant-ne 70.000 al cap d'un any i mig. Era un funcionari amb experiència, que coneixia els mecanismes de seguretat i que treballava per a dos interns que li demanaven les substàncies. El cas ja seria greu per si sol, però va resultar ser la part més petita d'un entramat molt més gran: la investigació, conjunta dels Mossos i la Guàrdia Civil, ha acabat amb quinze detinguts, quatre investigats i dues organitzacions dedicades al tràfic de cocaïna desarticulades.

És la droga que més preocupa avui dia. Durant els últims quatre anys el mercat de la cocaïna mundial no ha parat de créixer, i l’any 2023, d’acord amb les xifres que han fet públiques aquest dijous les Nacions Unides, la cocaïna va assolir rècord en producció, confiscacions, consum, tractaments i morts relacionades. "La cocaïna augmenta, augmenta i augmenta; és un problema mundial", resumeix Thomas Pietschmann, investigador des de l’any 1997 de l’Oficina de Droga i Crim de les Nacions Unides (UNODC).

Farlopa, neu, pols, dama blanca, perico, merca... Tot això són noms diferents per referir-se a la mateixa droga, la cocaïna. És la segona substància estupefaent més consumida a Europa després de la marihuana, i es calcula que 2,7 milions de joves –dues vegades la població de Barcelona– en van consumir durant l'any passat. En el seu últim informe, l'Agència Europea de Drogues (EUDA, en les seves sigles en anglès) alerta que cada cop hi ha més cocaïna disponible al continent i que això ha provocat un increment "significatiu" dels "costos sanitaris i socials" vinculats a aquesta droga.

Tot comença quan algú se'n va de la llengua. La informació és que en una casa de l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre, hi ha una tona d'haixix. "Ho has de deixar tot i anar-hi corrents", explica un comandament de la policia. Ja és de nit quan arriben a la urbanització, on regna el silenci. Els cotxes patrulla es reparteixen sigil·losament per la zona quan, de sobte, una furgoneta surt a tota velocitat. "Demano a dos agents que l'aturin", continua el responsable de l'operació. Però els traficants no van frenar i van envestir els agents. "Els narcos no tenen por", afegeix. Els policies van resultar ferits, però finalment els narcos van acabar detinguts. Portaven 800 quilograms d'haixix que protegien amb un subfusell i més de 100 cartutxos. A dins de la furgoneta, que havien robat als Països Baixos i havien dissimulat amb matrícules falses, hi havia inhibidors de freqüència, detectors de balises i visors nocturns. Feia poques hores que havien desembarcat la droga en una cala amagada del delta de l'Ebre i començaven la fase del transport per carretera. Catalunya només era una parada més en el llarg trajecte de l'haixix, i els traficants estaven preparats per, si calia, obrir foc contra tot aquell que s'hi oposés.

Sobre el paper, era a Barcelona per fer turisme. Venia d'un vol procedent del Brasil, i viatjava tot sol, tot i tenir greus problemes de mobilitat: anava amb una cadira de rodes elèctrica. A l'aeroport del Prat, quan els agents de la Policia Nacional li van preguntar per què havia triat Barcelona, va dubtar. Es va posar nerviós i es va mostrar dubitatiu, i va evadir el tema traient-ne un de nou encara més sospitós: la seva cadira de rodes elèctrica no anava, s'havia de moure manualment, perquè havia tingut problemes durant el vol. La cadira de rodes no anava perquè no tenia bateria: a dins de les caixetes on hi haurien d'anar engranatges i cables, en realitat hi havia cocaïna.

Aparentment, els paquets que es carregaven als avions comercials contenien llençols tèrmics i guants de làtex, material sanitari que s'havia d'enviar amb urgència a Austràlia. Però tot era una estratègia per evitar escales i controls. A dins dels paquets, en realitat, hi havia quilograms i quilograms de cocaïna en pols. Si arribaven a Austràlia, el negoci estava fet: allà el preu d'aquesta droga es revalora un 1.000%. Però els han enxampat abans que enviessin l'últim carregament.

D'una mica més d'una tona a 17 i amb només un any de diferència. Del 2023 al 2024, la Guàrdia Civil ha multiplicat per onze les requises de cocaïna al port de Barcelona, que s'ha consolidat com una de les principals entrades de droga d'Espanya per via marítima. A aquestes 17 tones, encara cal sumar-hi les confiscacions de l'Agència Tributària i Vigilància Duanera, que no entren dins del còmput que la Delegació del govern espanyol a Catalunya ha fet públic durant la Junta de Seguretat que s'ha fet aquest divendres a l'ajuntament de la capital. El 2023 les tres administracions van confiscar 17 tones de cocaïna entre totes. Si el 2024 la Guàrdia Civil ja va assolir tota sola aquesta xifra, s'espera que la dada global augmenti significativament.