La situació al Sahel es complica dia a dia. Divendres passat els colpistes del Níger, que el 26 de juliol van deposar el president elegit democràticament, Mohamed Bazoum, van demanar a França que retirés el seu ambaixador del país, així com els 1.500 soldats francesos que encara hi operen. El president francès, Emmanuel Macron, ha assegurat avui en una reunió davant de tots els seus ambaixadors que seguiran al país i ha criticat la política "de fets consumats" que, a parer seu, estan seguint altres països europeus i els Estats Units davant la junta colpista. Macron insisteix a dir que igual que no s'acceptaria un alçament a Europa, tampoc s'ha de fer a l'Àfrica, perquè, diu, això suposaria donar per fet que no estan preparats per a la democràcia. França, ha remarcat, no reconeixen l'autoritat dels colpistes i dona suport a les accions diplomàtiques –i si calen, militars– que estan fent els països que integren la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica de l'Oest (Cedeao).

La tensió entre França i el Níger augmenta. Tot i l'ultimàtum que el règim militar que governa el país africà havia donat a París perquè retirés de Niamey el seu ambaixador, el president Emmanuel Macron ha anunciat aquest dilluns que no ho farà. França, igual que els països de la Unió Europea, no reconeix el règim militar que va derrocar a la força el president del país, Mohamed Bazoum, a finals de juliol. L'ultimàtum va vèncer diumenge a la nit, però l'ambaixador continuarà al seu lloc malgrat les pressions del nou règim.

L’últim cop d’estat en terres africanes, al Níger, ha tingut un seguiment inusualment alt a Occident, i això s’explica per dos factors principals: per una banda, la dependència de França en particular i de la UE en general de l’urani del país que té a les seves terres la quarta major reserva d’aquest mineral preuat –per una UE en peu de guerra amb Rússia i el seu gas–; per l’altra, la ubicació territorial del país, en mig d’un Sahel assetjat des de fa més d’una dècada pel terrorisme jihadista i que és una zona central en el control de la immigració i el desplegament de les polítiques d’externalització de fronteres de la UE. 

"A partir d’ara, els recursos del Sahel haurien de beneficiar els sahelians i els socis que han entès el canvi de paradigma de la nova diplomàcia actual entre països", diu Azise Sodore, cap del departament de geografia de la Universitat Joseph Ki-Zerbo de Ouagadougou, capital de Burkina Faso. El Sahel és el cinturó semidesèrtic que hi ha entre el desert del Sàhara, al nord, i la zona sudanesa, al sud, que connecta al llarg de 5.000 quilòmetres l’Atlàntic i el mar Roig. “Els recursos naturals del Sahel han fet que avui sigui objecte de plans geopolítics i geoestratègics”, diu Sodore recordant la cobdícia dels que volen aprofitar-se’n.

El president de la comissió de la Cedeao (Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental), Omar Touray, ha anunciat en un comunicat que la Cedeao ha ordenat l’activació “immediata de les forces d’espera de la comunitat d’Àfrica occidental” i el “desplegament” d'aquestes forces “per restaurar l’ordre constitucional al Níger”. No han especificat en quin territori o frontera les desplegarien, però aquestes "forces d'espera" fan referència a una força militar del grup de països africans que compta amb uns 2.500 soldats procedents dels diversos estats membres.

El Níger espera una resposta militar de Nigèria, Benín, la Costa d'Ivori i el Senegal després que la junta militar nigerina ignorés l'ultimàtum de la Cedeao (Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental) per "restablir l'ordre constitucional" i l'alliberament del president, Mohamed Bazoum. El termini fixat s'acabava a les onze de la nit d'ahir diumenge i aquest grup de governs havien advertit que prendrien mesures militars per restablir l'ordre en aquest país del Sahel.

“Estem davant d’una nova guerra freda al Sahel, que s’ha convertit en el nou laboratori geopolític d’Europa”, afirma Beatriz Mesa, investigadora i professora de la Universitat Gaston Berger. El cop d'estat al Níger ha mogut les peces del joc en l’esfera internacional i geopolítica. Dos blocs s’han pronunciat i posicionat.

El cop d'estat al Níger, liderat pel general Abdourahamane Tchiani, cap de la guàrdia presidencial del president expulsat, Mohamed Bazoum, ha neguitejat el president francès, Emmanuel Macron, que va convocar un Consell de Seguretat d’urgència un dissabte a les tres de la tarda. Un horari poc habitual, si no fos perquè França necessita l’urani del Níger per fer funcionar les centrals nuclears que subministren electricitat a tot el país. “No tolerarem cap atac contra França i els seus interessos al Níger”, afirmava Macron des de l'Elisi. França és la principal potència energètica nuclear a Europa i la segona del món, després dels Estats Units. De fet, més de la meitat de la producció –un 64,67% del total de la seva electricitat– prové de l’energia atòmica, segons dades de l’Agència Internacional d'Energia Atòmica (OIEA).

La Unió Europea i França han anunciat que retiren immediatament el suport econòmic al Níger i els Estats Units han amenaçat de fer el mateix, després que el país africà patís un cop d'estat a mitjans d'aquesta setmana, liderat pel general Abdourahamane Tiani, antic cap de la guàrdia presidencial del president enderrocat, Mohamed Bazoum. El responsable de política exterior de la UE, Josep Borrell, ha decretat aquest dissabte el "cessament immediat del suport pressupostari" i ha suspès "totes les accions de cooperació en l'àmbit de la seguretat" amb el Níger per condemnar el que considera un "greu atemptat contra l'estabilitat i la democràcia". Fins ara, cap dels estats aliats del país africà ha reconegut el nou govern del general Tiani, que es va declarar cap d'estat divendres, i tots han reclamat l'alliberament del president elegit democràticament el 2021, detingut des de dijous.

Un grup de soldats organitzats sota el nom de Consell Nacional per la Salvaguarda de la Pàtria (CNSP) ha anunciat la nit del 26 al 27 de juliol a la televisió pública del Níger que ha enderrocat el president, Mohamed Bazoum, després d’haver-lo retingut durant tot el dimecres al palau presidencial de la capital, Niamey. L’ONU ha suspès el seu programa d’ajuda humanitària al país, de què es beneficiaven 4,3 milions de persones. 

Vuit persones, sis cooperants francesos i dos ciutadans nigerins, han sigut assassinats a trets aquest diumenge a la regió de Tillabéri, al sud-oest del Níger. Els atacants, que anaven en motos, han disparat contra el grup de treballadors humanitaris i els trets també han matat el guia turístic i el xofer, tot dos del Níger, tal com han confirmat les autoritats locals a l'agència de notícies France Press. L'atac ha tingut lloc sobre les 11.30 hora local, una hora més a Catalunya, a uns sis quilòmetres de Kouré, a l'interior d'una coneguda reserva natural on viuen les últimes girafes de l'Àfrica occidental. A hores d'ara cap grup ha reivindicat l'atac, tot i que en els últims anys incidents similars han tingut lloc a la regió a mans de grups jihadistes. El ministeri d'Afers Exteriors de França ja ha obert una investigació per poder aportar més detalls sobre l'episodi i, mentrestant, el president francès, Emmanuel Macron, ha parlat per telèfon amb el seu homòleg nigerí, Mahamadou Issoufou.

L' Emmanuel encara porta la roba molla. És de matinada al port de Lampedusa i, com ell, un centenar de migrants i refugiats acaben de ser rescatats de l'enèsim naufragi al mar Mediterrani. El jove, originari de Guinea Bissau, no es treu del cap el desert. La travessia pel desert del nord del Níger, que havia superat un mes abans, abans d'arribar a Líbia, i abans de jugar-se la vida al mar. “Al desert he vist morir amics meus. Vam haver de deixar-los enrere per continuar”, diu amb cert penediment. Explica que les màfies els van abandonar a la sorra, que no tenien ni aigua ni menjar, i que alguns companys van morir abans que els salvessin. El seu relat sembla voler recordar que el mar no era –ni és– l’única frontera mortífera en el camí migratori cap a Europa.

mortes al desert del Nígerarribar a Líbia per continuar cap a Europa màfies que operen en aquesta zona àridalocalitat d'Agadez i la frontera líbia

La crema d'esglésies continua avui a la capital del Níger, Niamey, amb almenys una desena d'esglésies incendiades, mentre els ulemes musulmans del país han cridat a la calma després dels nous disturbis per les caricatures de Mahoma.

Un tribunal holandès ha creat aquest dimecres un precedent històric en reconèixer la responsabilitat de Shell a Nigèria pels vessaments de cru registrats entre el 2004 i el 2007. La justícia holandesa, de totes maneres, ha absolt la multinacional per la contaminació al delta del Níger, a què es feia referència en quatre denúncies més.

Saadi al Gaddafi, un dels fills del dictador Muamar al Gaddafi, ha assegurat aquest divendres que Líbia 'està vivint un nou alçament'. Les declaracions s'han fet en una entrevista a la cadena de televisió Al Arabiya. Gaddafi, que actualment es troba refugiat al Níger, ha assegurat que manté el contacte amb molts dels grups tribals libis i, fins i tot, amb membres del Consell Nacional de Transició (CNT) del país.