A molts també els pesa la presència occidental al seu país per "garantir l'ordre i l'estabilitat". Un estudi publicat pel LASPAD, on s’analitza la percepció de la seguretat al Níger l’any 2022, advertia que el 90% de la població nigerina no volia que el seu país es convertís en un laboratori “d’operacions de manteniment de la pau de funcionaris internacionals que en cap cas venien per protegir la població sinó que augmentaven la inseguretat al país”. Però el país, gràcies a la bona entesa de Bazoum amb els seus aliats occidentals, es va convertir a poc a poc en un territori receptor de forces internacionals en contra de la voluntat de la seva població. A diferència de la Mali del 2013, que va demanar l’ajuda francesa per frenar l’avenç d’Al-Qaida, una intervenció estrangera al Níger no comptaria ara amb el suport de l’actual govern militar ni amb el de la mateixa societat.
Guerra Freda a l'Àfrica? Rússia es consolida com a soci de confiança al Sahel
El cop d'estat al Níger suposa un xoc geopolític al continent i afebleix la posició occidental davant de Moscou
Bobo-Dioulasso (Burkina Faso)“Estem davant d’una nova guerra freda al Sahel, que s’ha convertit en el nou laboratori geopolític d’Europa”, afirma Beatriz Mesa, investigadora i professora de la Universitat Gaston Berger. El cop d'estat al Níger ha mogut les peces del joc en l’esfera internacional i geopolítica. Dos blocs s’han pronunciat i posicionat.
Per una banda, la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental (CEDEAO), que va fixar un ultimàtum al nou cap d’estat nigerí, el general Abdourahamane Tchiani, per “alliberar immediatament” el president derrocat, Mohamed Bazoum, en el termini d’una setmana. En cas contrari, la CEDEAO no exclou recórrer a “la força”. Ràpidament, tant la Unió Europea, com els Estats Units, i especialment França, van donar suport a l'advertència de la CEDEAO. Per altra banda, el primer ministre malià, el coronel Abdoulaye Maïga, va llegir un comunicat a la televisió en què advertia a la CEDEAO que qualsevol intervenció militar al Níger per restablir el president Bazoum seria considerada “com una declaració de guerra” tant a Burkina Faso com a Mali. En un altre comunicat, Guinea també s'hi sumava. Els quatre països han mostrat recentment el seu acostament a Moscou.
“Els països del Sahel s’estan posicionant a favor o en contra de Rússia o de França”, resumeix Mesa. Per a França, assegura, suposa un perill perdre la seva influència al Níger, ja que depèn de l’urani que importa del país africà. De retruc, la influència occidental, a la baixa en els darrers anys, també se'n ressent. Per a Vladímir Putin, en canvi, és una oportunitat. “Rússia està expandint els seus tentacles al Sahel i busca influència”, recorda Mesa. Ja són una imatge habitual les celebracions de grups de joves onejant banderes russes després d’un cop d’estat a l’Àfrica occidental. Per contra, cremen les banderes franceses i ataquen establiments propietat d’empreses de París.
Cal tenir una cosa clara: aquestes estampes remeten més a l’emancipació africana i l’auge del sentiment anticolonial, reforçat per les noves juntes militars, que no pas a la demanda d’una intervenció militar russa al seu territori. Dit d'una altra manera, pesa més el moviment antifrancès –i, per tant, anticolonial– que la simpatia cap a Moscou, a qui veuen, això sí, com una opció per descobrir.
Rússia es presenta al Sahel com una alternativa al sistema de seguretat proposat per França el 2013, quan Mali va demanar la seva intervenció per frenar el terrorisme jihadista. Així, a canvi de suport armamentístic i militar, el Kremlin busca nous aliats internacionals fora del bloc occidental que li facin costat en la seva intervenció a Ucraïna i no quedar aïllat.
A més, el Sahel és una regió prioritària en matèria de seguretat per a la Unió Europea, que el 2020 va impulsar la “Coalició pel Sahel” amb l’objectiu de “defensar els Estats del G5 Sahel i aturar l’expansió del terrorisme”. Controlar la regió és una manera de desestabilitzar Europa lluny de les seves fronteres.
"Rússia és una arma per desfer-nos de l'enemic"
“Ara tenim les xarxes socials i el permís dels governs per poder parlar obertament; abans, si parlaves malament de França et podien tancar a la presó”, explica un jove malià resident a Burkina Faso. Ara, el president burkinès, Ibrahim Traoré, fa discursos anticolonials a Sant Petersburg durant la II Cimera Rússia-Àfrica i Mali té més de 1.000 efectius de Wagner desplegats al territori.
El canvi de paradigma és palpable, també al carrer. Més enllà de les banderes franceses cremades en manifestacions, el mateix noi explica una anècdota prou significativa. “Durant les vacances d’estiu vaig anar amb un grup d’estudiants de Bamako a Tombuctú amb vaixell. Allà hi havia un grup de turistes francesos i vam començar a discutir. Els estudiants dèiem que ells havien maltractat els nostres avantpassats i els turistes es defensaven dient que ja no estàvem a l’època de la colonització”. I continua: “Jo no soc antifrancès, però sí que estic en contra de la política francesa. Ara, Rússia és com una arma que tenim disponible per desfer-nos de l’enemic”.
