Els metalls preciosos toquen màxims. La cotització de l'unça d'or –valor refugi de referència– ha arribat la matinada d'aquest dimarts a un nou màxim històric: 3.508,54 dòlars, l'equivalent a 3.014,51 euros. Com és habitual, al llarg de la jornada ha rectificat una mica, fins als 3.477 dòlars, però a mitja tarda ha reconquistat els màxims, sobrepassant els 3.515 dòlars. Només des de principi d'any, l'unça d'or s'ha revalorat més d'un 40%.

El Barça és més que un club. Així ho diu el seu lema i així ho intenta transmetre a través de les seccions. Però més enllà del bàsquet, l'handbol, el futbol sala i l'hoquei patins, hi ha les seccions amateurs. Una d’aquestes disciplines en què el conjunt blaugrana triomfa, és l’atletisme. En els passats campionats d’Espanya, celebrats a inicis d’agost a Tarragona, l’entitat catalana es va penjar un total de quatre medalles: Héctor Santos (or en salt de longitud), Bernat Erta (or als 400 metres), Carmen Rosales (bronze en salt de longitud) i Pablo Sánchez-Valladares (bronze als 800 metres). Uns metalls que, més enllà del valor esportiu, amaguen històries de superació al darrere.

L’any 2025 s’inicia amb un panorama que en conjunt sembla favorable per a l’economia mundial, amb inflació decreixent i creixement a l’alça. La majoria de borses de valors del món desenvolupat van registrar un exercici 2024 esplèndid i les perspectives de creixement dels beneficis empresarials es mantenen positives de cara al 2025. Tanmateix, si afinem la mirada més enllà dels grans titulars, observem que gran part del dinamisme mundial depèn d’una sola economia, l’americana, mentre que els problemes s’acumulen als dos grans motors europeus, França i Alemanya, i l’economia xinesa perd impuls gradualment. En el fons de la imatge els nivells històricament elevats del deute públic en moltes economies, inclosa l’americana, i el temor a una guerra comercial entre les grans potències enfosqueixen el paisatge.

La compra de lingots d'or no s'atura, tot i que el preu d'aquest metall preciós continua pujant. Segons ha explicat aquest dimarts el diari Financial Times, els bancs centrals de les economies avançades estan planejant augmentar el pes de l'or en les seves reserves mentre redueixen les de dòlars nord-americans, seguint l'exemple dels països emergents. D'acord amb una enquesta anual elaborada pel World Gold Council (WGC), un grup d'interès d'aquesta indústria, gairebé el 60% d'aquestes institucions creuen que el percentatge de l'or respecte al total de reserves pujarà en els pròxims cinc anys, respecte al 38% dels enquestats de l'any passat.

La febre de l'or no s'atura. Aquesta setmana el metall preciós ha batut el seu rècord històric de preus i s'ha situat per sobre dels 2.400 dòlars l'unça –va arribar fins als 2.415 aquest divendres, amb una correcció posterior–, uns preus mai vistos fins ara. Només en els últims cinc anys, el preu de l'or en dòlars s'ha revaloritzat més d'un 80%, i en tan sols l'últim mes la revaloració ha estat de prop d'un 10%. Quins en són els motius?

Després de tres dies sencers sota terra, Dixon Lupahla i el seu company de torn arriben al poblat amb tot el que han tret de la mina. Han deixat la roca picada als nois que treballen separant l’or de la resta del conglomerat i caminen amb pressa cap a les barraques on viuen per rentar-se i descansar amb les seves famílies. Tenen els ulls vermells i la pell i la roba plenes de pols blanca de l’explotació abandonada on baixen a buscar or. “Som de Zimbàbue, i treballem en aquesta mina des del 2008”, diu a l’ARA Lupahla, que té 36 anys i va començar a dedicar-se a la mineria artesanal quan encara vivia al seu país.

Sempre és un plaer tornar als clàssics. Quaderns Crema ha recuperat L’escultura catalana, d’Alexandre Cirici Pellicer, un llibre de fa 60 anys. L’única pega, esclar, és que s’acaba amb Subirachs. Encara que no us interessi especialment l’escultura, aquest breu assaig panoràmic us il·luminarà. Cirici Pellicer és un mestre: sintètic, lúcid, suggeridor, erudit, detallista.

Les autoritats de la ciutat polonesa de Walbrzych han confirmat aquest dimecres la descoberta d'un antic tren militar nazi desaparegut durant la Segona Guerra Mundial.

Joan Benesiu

El premi Lletra d'Or és una distinció privada i independent de qualsevol institució o empresa editorial que, des de 1956, es concedeix a Barcelona, i premia cada any aquell llibre que el jurat considera que és el millor que s'ha publicat l'any anterior en llengua catalana. El primer guanyador del Lletra d'Or va ser Salvador Espriu per 'Final del laberint', i el segon, Josep Pla per 'Barcelona'. Entre els guardonats del Lletra d'Or, que s'acosta als 60 anys de trajectòria, hi ha Mercè Rodoreda per 'Mirall trencat' (1976), Joan Brossa per 'Rua de llibres' (1981), Terenci Moix per 'El sexe dels àngels' (1993), Quim Monzó per 'Vuitanta-sis contes' (2000) i Jordi Puntí per 'Maletes perdudes' (2011).

El Parlament ha acordat atorgar la medalla d'honor en categoria d'or a les primeres vuit diputades de la història del parlamentarisme català: Rosa Barenys, Maria Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Marta Mata, Trinitat Neras i Assumpció Sallés. Tal com ha assenyalat la presidenta de la institució, Núria de Gispert, les vuit dones seran guardonades "pel seu caràcter pioner i per la seva implicació en aquells anys inicials de la recuperació de la democràcia i l'autogovern". L'anunci del premi ha coincidit amb el 35è aniversari de les primeres eleccions democràtiques.

El grup jihadista Estat Islàmic (EI) ha imposat l'almoina o 'zakat', un dels cinc preceptes de l'islam, a les zones que controla a Síria, segons ha informat aquest divendres l'Observatori Sirià de Drets Humans .

La mineria d'or il·legal genera cada any més de 400 milions d'euros a Sud-àfrica. Una explotació que nodreix una àmplia xarxa mafiosa nacional i internacional que té com a víctimes els milers de sud-africans i immigrants africans que treballen en condicions molt precàries en mines abandonades.

El fill de Woody Allen i Mia Farrow, Ronan Farrow, ha provocat una tempesta en les xarxes socials després de criticar l'homenatge que se li ha retut al cineasta a la gala dels Globus d'Or, que ha tingut lloc aquest diumenge. Hores després de la gala, quan tothom parlava del reconeixement que havia rebut el seu pare, Ronan feia una piulada a Twitter denunciant una vegada més els presumptes abusos comesos pel director contra una de les filles adoptades per ell i Mia Farrow, aleshores parella del cineasta, durant la dècada de 1990.