La Marina i el Leandro viuen a Barcelona des del 2019. Són de São Paulo i han intentat anar-hi un cop l’any, gairebé sempre per Nadal. Aquest és el primer estiu que viatgen al seu país natal i també és la vegada que més temps han estat sense tornar-hi, ja que no hi van des del desembre del 2023. Marxen prop d’un mes i les emocions estan a flor de pell: a Barcelona han fet amics i hi tenen xarxa, però això no impedeix que en moments puntuals trobin a faltar els seus i els remogui el viatge. Per a la Marina és “marxar de casa per tornar a casa” i ho fa omplint tots els buits d’”amor pur” en els vint dies que hi va.

Un dia qualsevol perds o et roben el DNI. Amb el temps, t’adones que tens una parella de fet que no coneixes. Això és el que ha passat a dotze dones a qui una organització criminal va sostreure el DNI per utilitzar-ne les dades sense consentiment i registrar parelles de fet fraudulentes.

“¿I així no teniu ningú a qui trucar perquè vingui a buscar el nen si teniu una urgència?” La noia d’administració de l’escola bressol ens mirava amb els ulls oberts de bat a bat mentre nosaltres, atabalats, omplint la muntanya de formularis d’inscripció, ens intentàvem convèncer que no estàvem tan sols com els seus ulls tristos explicaven. “Un avi?” No. “Un germà”. No. “Un veí”. No. Tots dos feia més de 10 anys que havíem aterrat a Brussel·les i teníem una xarxa sòlida d’amics, coneguts i saludats. Però ningú a qui deixaríem el nostre (primer) fill de vuit mesos: les amigues amb fills, ja en tenien prou amb el que tenien; les que no tenien fills, no haurien sabut com posar-s’hi; i els companys de feina eren desconeguts per al nostre fill.

Olga Marín (16 anys) va estudiar 4t d’ESO l’any passat a la República Txeca. Se n’hi va anar al mes d’agost, i la idea era acabar-hi el curs escolar, però en va tornar al maig perquè al març havia començat el confinament, i les classes van passar a ser online. Enguany, ella acull a casa seva Marketa Pechmanova, de la República Txeca, i van juntes a classe, a 1r de Batxillerat. “Malgrat que no puc fer gaires excursions o sortides, valoro molt que pugui passar temps amb la família”, diu la Marketa.

Podrà haver-hi turisme internacional a Espanya aquest estiu? La resposta a aquesta pregunta penja d'un fil després que el govern espanyol hagi decretat, a partir de divendres 15 de maig, una quarantena de 14 dies de tots els viatgers internacionals que arribin a Espanya. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest dimarts la normativa, en la qual s'estipula que totes les persones que arribin a l'Estat tan sols podran sortir de casa o l'hotel on s'allotgin per anar a comprar menjar, fàrmacs, productes de primera necessitat i anar als equipaments sanitaris. La mesura durarà mentre es prorrogui l'estat d'alarma –el govern espanyol preveu que fins al final de la fase 3 de la desescalada, és a dir, finals de juny o principis de juliol–, però el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha assenyalat que després "s'estudiaran" mesures per "garantir que tot l'esforç fet no es faci malbé per la importació de casos des de l'estranger". Al seu torn, la ministra portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha insistit que quan passi la pandèmia Espanya "estarà esperant" el turisme internacional.

La ineficiència del sistema de vot pregat -Rajoy i Sánchez van coincidir en el cara a cara que estarien disposats a eliminar-lo- per als catalans i espanyols que viuen a l'estranger ha deixat a les últimes convocatòries electorals a Catalunya milers de residents a l'estranger sense possibilitats de votar. Una anomalia que es reprodueix aquest cop també a les eleccions espanyoles del 20 de desembre, i que ha activat col·lectius que busquen la manera de suplir el vot dels que es quedaran sense poder votar des de l'estranger. El fet que aquestes siguin unes eleccions que auguren un autèntic canvi de cicle a Espanya -l'adéu a 40 anys de bipartidisme-, però també en un context d'èxode juvenil a l'estranger per fugir d'una crisi que fa estralls, fa que aflorin amb més força les disfuncions del sistema, per la repercussió que pot tenir en el resultat.

El dispositiu electoral del 27-S tindrà un cost aproximat de 15,6 milions d'euros, 10 milions menys que en els comicis del 2012, una rebaixa motivada en gran part gràcies a l'estalvi en missatgeria. A aquesta inversió cal afegir-hi el cost de la campanya informativa, que podria vorejar la xifra d'1,5 milions d'euros, segons fonts de Governació.

Jordi Pujol, que va ser president de Catalunya durant 23 anys, ha estat reprovat aquest dimarts pel Parlament per "haver amagat a les administracions tributàries" durant més de tres dècades "recursos en entitats bancàries a l'estranger". Tots els partits, a excepció dels diputats de CDC i Unió, han votat a favor d'una de les conclusions més polèmiques de la comissió sobre el frau fiscal.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha iniciat aquest dilluns la campanya "Mobilitzem el vot exterior" per promoure el vot dels catalans residents a l'estranger a les properes eleccions al Parlament, previstes per al 27 de setembre. L'organització, que calcula que uns 200.000 catalans tenen dret al vot, ha posat en marxa el web www.votexterior.cat i ha editat un díptic amb les explicacions per fer els tràmits necessaris per votar, un procés problemàtic en anteriors comicis. Per aquest motiu, ha recomanat inscriure's "ràpidament" al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) o al Registre d'Espanyols Residents Temporalment Absents (ERTA).

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha donat per fet aquest diumenge el canvi polític a Grècia i ha advertit que els espanyols no admetran cap tipus d'amenaça des de la Unió Europea. En declaracions als mitjans de comunicació abans de reunir-se amb extreballadors de la clausurada Radiotelevisió Valenciana, Iglesias ha subratllat que "Espanya no és Grècia, és la quarta economia de la Unió Europea i als espanyols no hi ha cap govern estranger que ens pugui amenaçar".

Oleguer Pujol, fill petit de l'expresident Jordi Pujol, va declarar el 4 de setembre 89 milions d'euros a l'estranger, segons va publicar ahir el diari 'El Mundo'. La majoria dels béns que va fer públics davant d'Hisenda se situen en paradisos fiscals com Andorra, les Illes del Canal i el Carib. Oleguer Pujol està imputat per delicte fiscal i blanqueig de capitals.

Les víctimes que han declarat aquest dimecres al jutjat d'instrucció número 2 de Lleida han coincidit que l'acusat d'apunyalar cinc vianants a Lleida les va escollir pel seu origen estranger. Així ho han assegurat els seus advocats, Enric Rubio i Xavier Prats. Una de les víctimes, un ciutadà xinès, fins i tot hauria explicat que va veure com l'agressor apartava una dona de nacionalitat espanyola per atacar-lo a ell. A més, ha dit estar segur que li volia clavar el ganivet al cor però que el va aconseguir desviar una mica de la trajectòria amb el paraigües. Totes les víctimes han coincidit també que els atacs es van efectuar per sorpresa, sense previ avís. El judici es podria celebrar en sis mesos.

El Govern ha reobert aquest dilluns els censos i els registres per sol·licitar el dret a vot per a la consulta. Apuntar-s'hi era un tràmit que havien de fer els nouvinguts sense nacionalitat espanyola, els catalans a l'estranger, les persones internes en centres penitenciaris o en centres de menors de justícia juvenil de Catalunya i les persones dependents per poder participar a la votació del 9–N. Ara bé, el decret de convocatòria fixava que el termini per inscriure-s'hi se situava entre el dia 1 –just el dia abans en què es van aturar tots els preparatius de la consulta– i el dia 7, aquest dimarts. Per tant, seguint amb aquests terminis, les persones afectades per les eventualitats anteriors només podrien realitzar els tràmits per formar part del cens aquest dilluns i dimarts. Tot i això, aquests terminis ja no són vàlids.

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha admès aquest divendres que, tal com havien anat publicant alguns diaris espanyols en els darrers mesos, la seva família té diners sense regularitzar a l'estranger. Concretament hi havia acusacions de moviments de diners ens els darrers anys a Andorra i a Suïssa per part de la seva esposa, Marta Ferrusola, i dels seus fills, sobre tot el més gran, Jordi Pujol Ferrusola, a qui la seva examant, M. Victòria Álvarez, ja va acusar de moure diner negre.