Ángel Gómez (Sevilla, 1976) va patir el Barça de Messi, Suárez, Busquets i Alba durant els vuit mesos que va encapçalar la direcció esportiva de l’Espanyol. Una etapa intensa, però fugaç, interrompuda abans del previst. Aleshores no s'hauria pogut imaginar que avui estaria buscant per Europa nous talents amb els quals nodrir l'Inter Miami, actual equip dels quatre exblaugranes. Sobretot, tenint en compte que en aquest impàs de cinc anys ha transitat pel River equatorià, l’Omonia Nicosia xipriota, el Birmingham anglès, el Kagoshima japonès i l’Arka Gdynia polonès.

El futbolista gallec Luis Suárez Miramontes, llegenda del futbol i Pilota d'Or, ha mort aquest diumenge als 88 anys. Luisito va desenvolupar la major part de la seva carrera al Barça i a l'Inter de Milà, fins que es va retirar al Sampdoria als 40 anys.

"Plorar? I tant que ho vaig fer, germà. No vaig poder ni sopar, aquell dia. Va ser un cop terrible per a tothom", assegura l'Umar-Farouq (Accra, 1989). Respon preguntes per WhatsApp des de Ghana i reviu aquell agònic partit de quarts de final del Mundial de Sud-àfrica (2010) contra l'Uruguai. No l'ha oblidat. Conegut d'una noia de Torelló (Osona) i treballador del Ghana Cocoa Bord, l'Umar-Farouq va gaudir i va patir el partit amb uns amics al taller de reparacions elèctriques d'un veí. "La meitat de la gent era al carrer, mirant el partit en pubs, botigues o tallers, i la resta, a casa, en grups", afegeix. "El futbol és un joc que uneix la gent". "Era una gran oportunitat per a Ghana i per a tot Àfrica, per tenir un semifinalista per primer cop en la història del Mundial. Teníem moltes il·lusió i estàvem a punt de fer-ho. Fins que Suárez ens va despertar del somni. Es va trencar el somni africà. Perquè va sentir la tristesa tot Àfrica, no només nosaltres". La tristesa va ser tan gran que encara és un tema mig tabú al país, aquell partit: "No tots volem recordar aquell dia. Però hem d'enfrontar-nos a la por, plogui o troni". Espera revenja en el partit d'aquest divendres (16 h, Gol Mundial), de l'última jornada de la fase de grups: "Sí, germà: una venjança brutal".

En Matias no oblidarà fàcilment aquell vol. El seu equip, el Nacional de Montevideo, volava fins a la població brasilera de Goiania per jugar el partit de tornada dels quarts de final de la Copa Sud-americana. Un vol xàrter, ja que per anar de Montevideo a Goiania no hi ha vols directes. "El Nacional sempre viatja acompanyat de molta gent. Alguns van fer el viatge per carretera", explica. Per carretera significa un viatge de 35 hores fent nit a meitat de camí. "A l’Uruguai estem bojos pel futbol, fem aquestes coses", explica en Matias. Al vol xàrter de l’equip es van esgotar totes les places per a aficionats. La raó? Poder viatjar al mateix vol que Luis Suárez.

Amb Bartomeu de president i amb Koeman acabat d’aterrar a la banqueta després del 2-8 de Lisboa, Luis Suárez va viure els seus últims dies al Barça. L’uruguaià encara guarda un record dolorós del seu comiat, perquè es va sentir maltractat tant per l’expresident com per l’entrenador neerlandès, a qui va acusar d’haver-lo deixat de banda als entrenaments mentre es resolia la seva marxa a l’Atlètic de Madrid. El tercer màxim golejador del Barça, amb 198 dianes, es va revenjar aconseguint guanyar la Lliga en la seva estrena com a matalasser. La seva intervenció va ser decisiva, perquè va marcar 21 gols en la competició.

El Barça és una olla de grills. Després de buscar-li un substitut per mig món, Laporta va decidir confiar en Koeman just abans d’un nou desastre tàctic del tècnic neerlandès, que es trencava la gola des de la llotja on veia el partit sancionat, cridant per telèfon mentre sobre la gespa els seus jugadors eren incapaços de plantar cara a un Atlètic de Madrid que li va clavar dos mastegots (2-0). La primera derrota a la Lliga, cert. Però dels últims sis partits el Barça n’ha guanyat tot just un contra el Llevant, i ha encaixat més gols dels que ha marcat. I les dues actuacions, a Lisboa o Madrid, són pròpies de qui ha perdut el nord.

Fa just 20 dies que Leo Messi va complir un dels seus somnis: guanyar la Copa Amèrica. El futbolista va proclamar-se campió amb la selecció argentina contra el seu etern rival, el Brasil, i amb un partit molt disputat a l'estadi de Maracanã. Tres setmanes després d'aquell triomf, i amb la seva renovació al Futbol Club Barcelona encara en l'aire, Messi ha decidit desconnectar i relaxar-se amb unes vacances a Eivissa. Ell, Luis Suárez i Cesc Fàbregas van volar aquest dijous des de l'aeroport del Prat cap a l'illa balear, on passaran junts l'últim tram dels seus dies de descans abans de tornar als entrenaments.

Les estrelles del futur ja estan brillant en el present. Mbappé, Haaland, Pulisic o João Félix han irromput a l'elit futbolística per quedar-s'hi. Però per molt que la primera fornada del segle XX avanci amb pas ferm juntament amb els últims jugadors nascuts al segle passat, l'Olimp del futbol continua reservat als veterans que fa més d'una dècada que competeixen per ser els millors. Una temporada més, els grans triomfadors a nivell individual són els de sempre. I ja superen els 30 anys amb escreix.

Luis Suárez plorant sobre la gespa mentre parla per telèfon amb la família. Va ser la imatge més icònica de la celebració de l'Atlètic de Madrid en proclamar-se campió de Lliga. L’esport, ja ho saben, és terreny fèrtil per a les imatges simples i la poca sofisticació. Però les llàgrimes de Suárez mereixen una explicació. 

Després del fiasco de Lisboa, de perdre per 2 a 8 contra el Bayern Munic als quarts de final de la Champions, la junta de Bartomeu va intentar fer un relleu de futbolistes al vestidor del Barça. Però era un estiu complicat, marcat pel coronavirus i una crisi financera de grans dimensions. Aquella revolució es va limitar a fer neteja, sense poder portar jugadors més enllà dels que ja estaven emparaulats. Calia, sobretot, alleugerir la massa salarial i a un dels que els va tocar el rebre va ser Luis Suárez. L'uruguaià marxava del club blaugrana, set anys després, per la porta del darrere. Però trobava refugi a l'Atlètic de Madrid, on aprofitaria aquesta temporada per reivindicar-se amb 21 gols, tots a la Lliga. L'últim dels quals, el que va donar precisament el títol al conjunt matalasser.

La Lliga dels mediocres. La línia entre la igualtat i la mediocritat és molt fina. Tant com les que fan servir al VAR per validar o anul·lar gols en fora de joc. Així ho demostra el desenllaç de la Lliga 2020/2021, una edició ja de per si històrica per la falta de gent als estadis per la pandèmia de covid que, a més, ha viscut una última jornada surrealista. L'Atlètic de Madrid va suar de valent per superar el Valladolid i el Reial Madrid va haver d'esperar a l'últim instant per guanyar el Vila-real. Dos candidats al límit. Mentrestant, a Ipurua, el Barça va perpetrar l'últim bunyol de la temporada amb Koeman a la banqueta. Griezmann, al minut 82, el va maquillar. Xavi, o qui sigui, tindrà feina per il·lusionar el personal.

Aquest dissabte Luis Suárez torna al Camp Nou i el Barça li retrà un petit homenatge sobradament merescut. I podria passar que l’uruguaià fes avui el que millor sap fer: un gol que, tal com està la Lliga, castigaria els interessos blaugranes. Però això no hauria de canviar la valoració d’una de les poques decisions encertades que va prendre Bartomeu.

El retorn de Luis Suárez al Camp Nou porta implícit un exercici de nostàlgia. L'uruguaià es va acomiadar al setembre en un acte descafeïnat per a un futbolista que en sis temporades al Barça va aixecar tretze títols, entre els quals quatre Lligues i una Lliga de Campions, i es va convertir en el tercer màxim golejador històric de l'entitat blaugrana, amb 198 gols en 283 partits. "Sigui on sigui, hi haurà un culer més", va dir en la seva última roda de premsa com a jugador del Barça. "Estic molt orgullós del meu pas pel Barça. Potser part de la gent va oblidar molt aviat el que hi vaig fer".

Un ex del Reial Madrid com és Marcos Llorente i un ex del Barça com és Luis Suárez estan fent mèrits per mantenir l'Atlètic de Madrid al capdamunt de la classificació de la Lliga. Gràcies als gols del migcampista i del davanter centre, de penal, l'equip que entrena Diego Pablo Simeone s'ha imposat a l'Athletic Club (2-1) en un duel ajornat corresponent a la 18a jornada i ha deixat en sis punts la diferència amb el Barça, segon, i en vuit punts la diferència amb el Reial Madrid, tercer.

Luis Suárez va recalar a l’entitat blaugrana l’estiu del 2014, com un dels grans fitxatges de tot el mercat. L’uruguaià, en els 6 anys com a culer, no només va deixar xifres golejadores d’escàndol, sinó que també va forjar una de les amistats més íntimes que hagués fet mai. Convidat a sortir del Barça de males maneres, amb motiu de la ruïna coneguda fa poc que arrossega el club, el charrúa i Messi van veure com es separaven els seus camins gairebé per obligació. Ara, un a Barcelona i l’altre a Madrid, no deixen de fer allò que millor saben fer: marcar gols, molts gols. Però el fet de fer bé la seva feina els ha portat inconscientment a una guerra particular entre ells. Una lluita que porten compartint les últimes sis campanyes sota la bandera blaugrana, i que ara mantindran per separat per guiar els seus equips com més lluny millor. Es tracta de la batalla per ser el màxim golejador de la competició domèstica.

“Luis Suárez era el millor davanter centre que hi havia a Europa”. Després del triomf de l’Atlètic de Madrid de diumenge, el president matalasser Enrique Cerezo va treure pit del fitxatge, gairebé regalat, del davanter uruguaià. La sentència de Cerezo és totalment subjectiva, però el que és objectiu és que Suárez lidera la taula de màxims golejadors de la Lliga amb 12 dianes, les mateixes que el davanter del Sevilla Youssef En-Nesyri i una més que Leo Messi, màxim golejador del conjunt blaugrana. Els gols de Suárez estan sent determinants perquè l’Atlètic de Madrid lideri amb mà de ferro el campionat: els matalassers són primers amb set i deu punts de marge respecte del Reial Madrid i el Barça, i amb un partit menys jugat que blancs i blaugranes. 

L’Atlètic de Madrid podria posar el nom de Josep Maria Bartomeu a les portes del Wanda Metropolitano, on unes plaques destaquen els grans noms de la història del club matalasser. Gràcies a la gestió de Bartomeu, Luis Suárez marca gols ara a les ordres de Simeone.

Fins i tot els mateixos futbolistes, com va fer Frenkie De Jong, han arribat a qüestionar les aturades a causa dels partits de seleccions i haver de desplaçar-se arreu del planeta enmig d'una pandèmia. El virus FIFA sempre ha sigut un mal de cap per als grans clubs, farcits d'estrelles internacionals, pel cansament que acostumen a suposar els llargs desplaçaments i pel risc de lesió dels futbolistes, però amb el coronavirus les baixes s'han multiplicat i equips com el Barça, l'Atlètic de Madrid i el Reial Madrid n'estan pagant les conseqüències. Especialment el conjunt matalasser, que aquest dimecres ha conegut la baixa definitiva per coronavirus de l'exblaugrana Luis Suárez: l'atacant uruguaià ha donat positiu de nou i no podrà enfrontar-se al seu exequip dissabte al Wanda Metropolitano.

Més d’un culer es va estirar els cabells diumenge després de veure com Luis Suárez feia dos gols i una assistència en el seu debut amb l’Atlètic de Madrid. Un cornuts i pagar el beure de manual. Per sort, pocs minuts més tard, Ansu Fati s’encarregava de mitigar les doloroses sensacions.

Antoni Bassas i Toni Padilla fan el primer cafè de la Lliga de la temporada.