Futbol

Messi fa realitat el seu somni i guanya la Copa Amèrica a Maracanã (0-1)

L'Argentina trenca 28 anys de sequera a l'imposar-se als brasilers en un partit amb més faltes que futbol

6 min
Messi, amb la copa de campions de la Copa Amèrica

BarcelonaJust al mateix estadi on va plorar al perdre el Mundial el 2014, Lionel Messi ha fet realitat un dels pocs somnis que li quedaven per complir: guanyar un títol amb la selecció argentina. 28 anys després de l'últim títol, l'albiceleste ha guanyat la Copa Amèrica en un triomf que serà recordat durant anys a l'Argentina. Si poder alçar una copa sempre dona plaer, fer-ho derrotant el teu etern rival a casa seva és encara millor. En un partit brut, amb moltes faltes, l'Argentina ha anul·lat el joc ofensiu del Brasil per abaixar-li els fums al conjunt de Tite a casa seva, a l'estadi de Maracanã (0-1). Un gol de Di María a la primera part ha permès als deixebles de Lionel Scaloni oferir en safata a Messi, el seu capità, aquesta copa que tantes nits havia somiat alçar. A l'acabar el partit, en lloc de celebrar-ho ells, els futbolistes argentins han buscat Messi per abraçar-lo. Per dedicar-li el títol. Ell, que tants anys ha predicat sol al desert en seleccions sense rumb, ha vist com eren avui els seus companys els que el protegien.

Així és el futbol. Fins i tot els genis com ell encara tenen reptes per assolir, somnis per fer realitat i pesos per treure's de sobre. Molts cops, vestir la samarreta albiceleste havia estat una creu per a un home que encara avui semblava obligat a demostrar el seu compromís. Carpeta tancada, aquesta. Avui jugar una final ha acabat donant plaer a un Messi que no ha caminat sol, com sí que li havia passat abans amb l'Argentina. També el millor jugador del món necessita l'ajuda dels altres, de tant en tant. "Al final Messi em donava les gràcies i jo li deia que no, que gràcies a ell", explicava l'autor de l'únic gol, Ángel Di María. "És una bogeria, costa explicar com estic ara. Molts cops m'havia tocat marxar trist, però sabia que tard o d'hora tindria aquesta oportunitat. I ha passat en el millor moment, al Brasil i contra el Brasil", deia Messi al final.

Als seus 34 anys, Messi afrontava la quarta final amb la selecció argentina absoluta. D'oportunitats per guanyar un títol n'havia tingut. I, de fet, contra els brasilers ha igualat la marca del porter xilè Sergio Livingstone com a futbolista amb més partits a la Copa Amèrica amb 34. Mitja vida esperant aquest moment, el de poder tocar una copa amb les mans i el braçalet de capità. Anys estirant-se els cabells per les dues finals perdudes contra els xilens i per l'ocasió desaprofitada a la final del Mundial del Brasil contra els alemanys. I, coses del futbol, Messi ha alçat la copa just ara que és un futbolista sense club. Sense contracte. Com si així s'hagués pogut concentrar només en l'Argentina, per posar punt final a una sequera que feia massa que durava. 28 anys esperant una copa, tot i que la manera de sortir del desert ha sigut per la porta gran. A Maracanã i contra el Brasil. Els argentins no havien guanyat mai una final contra la canarinha a casa seva, de fet. Tant se val que no hagi sigut un partit bonic. Quan portes tants anys sent l'ase dels cops, el triomf té un regust de glòria.

Com sol passar en els partits de màxima rivalitat, en què els jugadors s'estimen la samarreta més que els aficionats, no ha sigut un bon partit. A cada moment, un futbolista rodava per la gespa massa alta de Maracanã. Quan no era per una falta, era perquè es feia teatre. Només en els primers 10 minuts els dos equips haurien pogut veure unes quantes grogues, tot i que el col·legiat uruguaià només ha decidit castigar Fred per anar amb els tacs alts. Amb De Paul i Paredes imperials al mig del camp, l'Argentina ha seguit el guió de gairebé cada partit a la Copa: començar millor a la primera part per anar tancant-se en defensa a la segona.

Di María marcant el gol de l'Argentina contra el Brasil.

Sense joc alegre, sempre queda l'emoció pel resultat. Malgrat jugar en un Maracanã fred, amb menys de 8.000 aficionats per motius de seguretat, no deixava de ser la primera final Brasil-Argentina en anys. I una oportunitat d'or per veure, finalment, els argentins trencar la seva ratxa de no guanyar un títol oficial i igualar al capdamunt del palmarès els uruguaians amb 15 títols. Una espera massa llarga per a un país que s'ha fet un fart de plorar cada cop que Messi perdia finals, ja fossin de la Copa Amèrica o el Mundial del 2014, precisament al mateix escenari. Sí, Maracanã. Sempre Maracanã, on el Brasil només havia perdut un títol fins ara, el Mundial del 1950 contra l'Uruguai. El famós Maracanazo.

Di María, l'heroi argentí

Lionel Scaloni ha sigut atrevit en la seva proposta, fent cinc canvis respecte a l'equip que va patir en semifinals contra Colòmbia. I el resultat ha sigut un conjunt molt solidari per aturar el talent de Neymar que ha generat superioritats al mig del camp i ha aïllat del joc de Richarlison i Everton. En un partit que semblava un combat de boxa, amb tantes garrotades, als punts guanyava l'Argentina, que ha colpejat primer quan un llarg desplaçament de joc de De Paul cap a Ángel Di María ha acabat al fons de la xarxa. Renan Lodi, el lateral brasiler, no ha mesurat bé el bot de la pilota i ha deixat tot sol el fideo Di María davant d'Ederson. I, tal com havia fet a la final dels Jocs Olímpics del 2008, Di María ha optat per acaronar la pilota i fer-la volar per sobre del cap del porter brasiler. Di María hauria pogut fer el 0-2 en un primer temps en què Messi tenia a sobre tres brasilers gairebé sempre.

Al descans, Tite ha reaccionat apostant per Roberto Firmino. El primer temps de la canarinha havia sigut tan fluix –més enllà de les curses d'un Neymar que ha rebut un munt de cops als turmells– que calia reaccionar. I la segona part ja s'ha jugat més al voltant de la porteria del Dibu Martínez. El porter de l'Aston Villa s'ha vist obligat a aturar dos xuts d'un Richarlison que als 53 minuts ha vist com el gol de l'empat no pujava al marcador per una fora de joc ben clar. Scaloni, però, ha reaccionat per recuperar el control d'un partit en què Rodrigo de Paul s'ha fet un fart de pispar pilotes a uns brasilers massa nerviosos. I, en una contra, Messi hauria pogut sentenciar un partit tan tens com es podia esperar. En aquests partits, molts cops, als jugadors els pot la passió.

I, esclar, el partit ha acabat amb picabaralles. Neymar barrejava curses elèctriques en què rebia faltes molt dures amb piscines per provocar. I, al final, ha acabat rebent una trompada d'Otamendi que hauria pogut ser vermella. Neymar, que jugava per primer cop la final de la Copa, ja que quan el Brasil de Tite la va guanyar contra el Perú ell estava lesionat, ha vist com cada ocasió de gol en els últims minuts s'escapava per ben poc. Al futbolista del PSG, que ha acabat deixant el turmell de Montiel ple de sang en una entrada molt dura, li ha tocat viure una nova decepció, just el dia en què Messi ha pogut guanyar per fi una final. Havia de ser així. L'any de la mort de Maradona, l'any en què la final es jugava a Maracanã. L'any en què Messi, coses de la vida, no té contracte mentre Laporta fa mans i mànigues per fer equilibris amb el seu contracte. En el partit en què ha demostrat ser humà al posar-se nerviós quan hauria pogut fer el 0-2 tot sol davant Ederson. Un estiu del 2021 en què Messi ha pogut plorar, per un cop, d'alegria, quan tots els companys l'han anat a abraçar al final del partit. Potser no ha sigut la final de Messi, però ha acabat com a màxim golejador d'un torneig en què ha demostrat de quina pasta està fet. De fet, la final l'ha jugat amb molèsties. "M'he tret una espina. No he jugat lesionat, però tenia algunes molèsties a l'isquio. Han estat molts partits seguits en pocs dies", ha explicat Messi, que ha dedicat el triomf als seus familiars, però també a "aquests jugadors que no s'han queixat de res, després de tants dies tancats en un hotel, amb pressió. "També el vull dedicar a tots aquells jugadors que no han pogut guanyar cap títol els últims anys".

Ningú havia desitjat la copa tant com ell. I ningú desitja més que el Barça que la pròxima copa l'aixequi de blaugrana. Messi, de fet, ha aconseguit que milers de catalans dormin poc per fer-li costat. Per anar a dormir contents, ja que Messi somriu. La Copa ja l'ha aixecat. Ara toca que tingui contracte, mentre ja pensa en el Mundial de l’any vinent a Qatar. "Cal aprofitar l'empenta que suposa aquesta copa i la nova fornada de jugadors. Els vaig dir que ells eren el futur i era cert", ja avisa Messi. Sempre queden nous reptes.

stats