La imputació de l'expresident dels EUA, Donald Trump, acusat de conspiració i obstrucció a la justícia pels seus intents de mantenir-se en el poder després de no acceptar la seva derrota en les eleccions del 2020, obre una nova i crucial batalla legal i política que marcarà el futur de la democràcia nord-americana. El país que ha fet bandera de la llibertat, i que va veure l'abisme en l'assalt al Capitoli dels seguidors de Trump, es jugarà un altre cop en aquest judici, i tot el que l'envoltarà, la supervivència del seu estat de dret.

L'imputat pel tall de les vies de l'AVE durant la vaga general del passat 8 de novembre, Emanuel Donoso no s'ha presentat a declarar. Aquest matí estava citat als Jutjats per delictes de desordres públics i coaccions, però l'imputat ha decidit "desobeir" perquè, segons ha subratllat, "uns fets que es van fer en solidaritat amb els presos polítics no poden ser jutjats com a delictes".

La portaveu d'ICV, Marta Ribas, ha demanat al vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, que "corregeixi el gravíssim error" que, al seu judici, suposa que hagi reubicat l’ex director general d’Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell, que va ser detingut per la Guàrdia Civil a l’octubre i imputat per la seva participació en el cas del presumpte cobrament de comissions del 3% que esquitxa CDC. Rosell va ser apartat de les seves principals responsabilitats i ara es farà càrrec d’un projecte sobre l’estratègia d’internacionalització i d’innovació de l’empresa.

La Fiscalia ha demanat al jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata la declaració com a imputat de Neymar pels presumptes delictes d'estafa i corrupció entre particulars, segons ha anunciat la Cadena SER.

El futbolista del Barça Javier Mascherano ha admès aquest matí als jutjats de Gavà que havia defraudat 1'5 milions d'euros a Hisenda, unes quantitats derivades dels ingressos pels drets d'imatge dels exercicis 2011 i 2012. A les 9 del matí, Mascherano ha arribat a Gavà, acompanyat dels seus advocats David Aineto i Diego Artacho, i després d'uns minuts d'espera a l'interior dels jutjats ha entrat per declarar com a imputat per una querella presentada per la Fiscalia, en base a l'informe previ de l'Agència Tributària.

El portaveu de CDC al Congrés, Pere Macias, ha descartat aquest dimecres que el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, opti "per la desobediència" si la Justícia el condemnés per la causa del 9-N perquè és un home "recte".

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha confiat aquest dimarts que la Justícia sigui ràpida en el cas de l'exdiputat de Ciutadans Jordi Cañas, després que la Fiscalia hagi demanat el sobreseïment de l'acusació contra ell -encausat per un presumpte delicte contra la Hisenda pública-, en considerar que "no està acreditada la seva intervenció en els fets delictius".

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van declarar la setmana passada davant els jutjats per haver organitzat la jornada del 9 de novembre: milers de persones es van concentrar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per donar suport als imputats. Aquest dilluns és el torn de cinc testimonis que poden ser determinants per al curs de la querella, entre els quals, l'exdirigent d'Unió i mà dreta d'Ortega a la conselleria de Governació, Joan Cañada, i la directora de l'Institut Pedraforca de l'Hospitalet Dolores Agenjo, que va denunciar pressions per part del departament d'Ensenyament i que es va negar a obrir el centre educatiu per acollir les urnes.

Segons informa l'entitat de juristes Drets, el jutjat d'instrucció número 3 de Manresa ha citat a declarar com a imputat el ja expresident de la plataforma unionista Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch per un delicte d'amenaces. Bosch haurà de comparèixer als jutjats el dia 20 de gener.

El president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha declarat davant del jutge de l'Audiència de Barcelona "responsable únic" com a "promotor polític" del 9-N i "coresponsable" de la suspensió del 9-N original després del veto del Tribunal Constitucional. Mas ha estat aclamat per una multitud a la sortida del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on ha declarat pel 9-N durant més d'una hora. Mas no ha respost a les preguntes ni del fiscal ni de l'advocat del sindicat ultra Manos Limpias, i s'ha limitat a contestar les del jutge i del seu advocat, com van fer Ortega i Rigau. Els concentrats al passeig de Lluís Companys de Barcelona en senyal de suport al president de la Generalitat –6.000, segons la Guàrdia Urbana– han cridat "president" i "independència" o consignes com "tots som Mas", i han cantat 'Els segadors' quan el president entrava al Palau de Justícia. Mas s'ha atansat a la línia de seguretat per saludar els concentrats, que l'havien rebut amb crits d'independència a l'arribada al Palau de Justícia.

El president de la Generalitat, Artur Mas, declara aquest dijous com a imputat per la querella del 9-N el 15 d'octubre. Dimarts ja ho van fer l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que van haver de donar explicacions davant el jutge, també com a imputades, per haver participat en l'organització del procés participatiu. A continuació, l'ARA analitza les implicacions de la decisió del Tribunal Superior de Justícia.

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha citat a declarar Oleguer Pujol com a imputat el pròxim 15 de juliol. Un dia abans ho haurà de fer el seu exsoci Luis Iglesias, en el marc de la causa que investiga l'origen del patrimoni del fill de l'expresident de la Generalitat. El jutge ha pres la decisió després de la petició de la Fiscalia Anticorrupció, que va demanar que tots dos fossin citats a declarar com a imputats pels presumptes delictes de blanqueig de capitals i frau fiscal.La decisió arriba vuit mesos després del registre del domicili i del despatx d'Oleguer Pujol i un cop l'Agència Tributària hagi posat de manifest en almenys tres informes que en l'actuació dels dos imputats existeixen "elements de defraudació tributària que tenen rellevància criminal".

La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat la declaració com a imputats d'Oleguer Pujol, fill de l'expresident de la Generalitat, i del seu soci, Luis Iglesias, en el marc de la causa en què s'investiga per diverses operacions financeres que podrien constituir delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals.

CiU i PSC governaran la Diputació de Tarragona. Així ho anunciaran en una roda de premsa el president en funcions de la Diputació i del grup de CiU, Josep Poblet, i el president dels socialistes i alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, segons avança Reusdigital. El pacte és tant per investir el president de l'ens supramunicipal, que tornarà a ser l'alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, com per la formació de govern, que estarà format pels 17 diputats de CiU (11) i PSC (6), suficients per governar sense cap altre partit més. Aquest mandat CiU ha governat amb majoria absoluta.

El suport de Ciutadans serà decisiu perquè aquest dissabte el cap de llista del PSC, Ramon Ferré, sigui investit com a alcalde de Calafell (Baix Penedès), tot i no ser l’opció més votada pels veïns. El PSC, que és la segona força amb 5 regidors just per darrere de CiU, que en té 6, ha arribat a un acord de governabilitat amb el PP i els independents d’UAM (Unió Alternativa Municipal), tots dos partits amb dos regidors cadascun d'ells. La suma de les tres forces no garanteix, però, la majoria absoluta a la investidura de l’alcalde. Per això als socialistes els ha estat necessari anar a buscar el suport de Ciutadans, que recolzarà el nomenament de Ferré tot i que el partit assegura que es mantindrà a l’oposició.

La candidata del PP a la Presidència de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha exigit al número 7 de la seva llista, Álvaro Ballarín, que renunciï a l'acta de diputat autonòmic si es confirma que està imputat, fet al qual s'ha compromès.