"Quatre ferits molt, molt greus encara són a l'hospital", ha informat aquest dimarts al matí l'alcalde de Liverpool, Steve Rotheram, en referència a l'atropellament múltiple al centre de la ciutat que hi va haver dilluns a mitja tarda, minuts després que passés la rua amb l'autobús dels Reds, que celebraven el títol de la Premier League amb quasi un milió de persones als carrers. A Water Street, poc després de les sis, un Ford Galaxy de color gris –d'acord amb els testimonis presencials– primer va fer marxa enrere i després va accelerar i va envestir un nombrós grup d'aficionats. El balanç és de 47 víctimes, quatre de les quals van quedar atrapades sota les rodes. Eren tres adults i un nen i es desconeix a hores d'ara si són les mateixes que continuen ingressades en un centre sanitari. Els bombers van haver d'intervenir per rescatar-les. En total, vint-i-set persones van requerir assistència hospitalària i vint van ser ateses in situ pels equips d'emergència.

Girona i el Girona tenien tanta admiració pel que vivien, que al·lucinaven. La visita del Liverpool, el rival desitjat molt abans que la fortuna del sorteig decidís que s'havien de creuar. Ni el club ni la ciutat s'havien trobat mai en una situació semblant a aquesta, malgrat que ja tinguin certa experiència contra gegants. Veure l'autobús serigrafiat amb l'escut anglès a l'esplanada de Tribuna, per on no fa gaire entraven caminant els jugadors del Palafrugell o del Balaguer per jugar partits de Tercera, emocionava. Montilivi s'ho va passar pipa, especialment aquells que van continuar pagant l'abonament quan l'equip perdia. El premi a la seva fidelitat va ser una nit que no oblidaran en la vida. La gran imatge no va ser suficient per evitar la derrota (0-1) i ara la classificació dependrà d'un miracle: ha de sumar els sis punts contra el Milan, a domicili, i l'Arsenal, en l'última jornada de la fase de grups a Montilivi. Tots dos partits es jugaran a finals de gener.

"Quedem a les 19.30 hores, l'any de la fundació del club", proposa Joan Fonalleras. Com negar-s'hi, esclar, si la intenció és descriure les emocions que el Girona fa sentir als habitants de la seva ciutat. A gironins que han mamat el club des de petits i que han transmès el sentiment d'una generació a la següent. Al Joan –i a les seves germanes– l'hi va transferir el seu pare, Josep Maria Fonalleras, que, a la vegada, el va rebre del seu, Josep Fonalleras. Ara piquen pedra amb els nebots i els nets.

Jürgen Klopp és un dels entrenadors més passionals de l'era moderna del futbol. Amb un caràcter únic i frases cèlebres com ara "jo soc The Normal One", s'ha convertit en un tècnic estimat pels aficionats dels equips on ha estat. També ha demostrat ser un gran guanyador, ja que ha creat projectes a llarg termini que han funcionat molt bé i ha tornat la il·lusió a clubs que feia anys que l'havien perduda.

El caos monumental que es va viure dissabte a la final de la Lliga de Campions entre el Reial Madrid i el Liverpool, que es va jugar a París, ha acabat amb un nou enfrontament diplomàtic entre França i el Regne Unit. Els blancs van guanyar (1-0), però el partit passarà a la història pels incidents que van tenir lloc als voltants de l'Estadi de França, amb punts de filtratge que van estar a punt de provocar estampides, la policia desbordada utilitzant gas pebre en zones on hi havia famílies senceres que esperaven per entrar a l'estadi, agents apuntant amb armes els ciutadans, aficionats colant-se i robatoris amb violència. El caos va ser de tanta magnitud que la UEFA, en una decisió inèdita, va ajornar 36 minuts l'inici del partit per donar temps per entrar als milers d'aficionats amb entrada que no havien aconseguit accedir a l'estadi. Un miler encara era fora quan va començar la final de la Champions.

L'esoterisme del Reial Madrid a Europa no té fi. La decimocuarta, tan temuda pel barcelonisme, és una realitat després de l'enèsim exercici de resistència competitiva blanca a la màxima competició. A París, on la final va començar amb retard per culpa de greus problemes d'ordre públic, l'equip de Carlo Ancelotti en va tenir prou amb tres xuts per derrotar un Liverpool que, jugant així, hauria guanyat en qualsevol circumstància, contra qualsevol finalista amb menys aura i sense Thibaut Courtois, un porter que ha arribat a la maduresa a un nivell superlatiu. 23 xuts van generar els anglesos per intentar guanyar la Copa d'Europa. El pla no els va funcionar.

Liverpool i Reial Madrid es tornen a veure les cares en una final de la Champions, quatre anys després d’aquell partit que va deixar ferides obertes. En aquella ocasió els blancs, amb una bona dosi de fortuna, van aconseguir guanyar l’orelluda. Ara els red busquen venjança aquest vespre a París (21 h, Movistar Liga de Campeones).

Estirat de bocaterrosa, amb les mans als ulls, plorant desconsoladament. Loris Karius va viure la soledat més absoluta un fatídic 26 de maig del 2018. El porter del Liverpool havia tingut una de les nits més desafortunades de la seva carrera. Potser n'hi havia hagut de pitjors, però cap de tan transcendent com aquella, en una final de la Champions. Va ser responsable directe de dos gols, els dos de diferència amb què el Reial Madrid va guanyar aquell partit. Quatre anys després, el porter segueix sense aixecar el cap. "Si pogués tornar enrere..."

El Liverpool està a les portes d'una nova final de la Lliga de Campions. L'únic equip capaç de fer la guitza al Manchester City de Pep Guardiola viatja a Vila-real després de guanyar 2-0 a Anfield per segellar la classificació aquest dimarts (21 h, Movistar Liga de Campeones) per a la final de París. El Liverpool és la tempesta perfecta: pressiona de manera agonitzant i ataca per tots costats. La seva proposta, molt rica en resiliència i atreviment, respon a la història de vida del seu entrenador: Jürgen Klopp. Fa uns anys treballava de matinada en un magatzem carregant caixes; ara està a punt de portar el seu Liverpool a la tercera final de Champions.

La resistència del Vila-real a l'infern d'Anfield va durar poc més de 50 minuts. Aquest és el temps que el conjunt groguet va aconseguir mantenir la porteria a zero davant un Liverpool indomesticable al seu estadi, un temple del futbol. Ni el desplaçament més massiu de la història de l'afició de l'equip valencià, amb 3.000 seguidors que van tenyir de groc un reducte de les graderies, va ser suficient per frenar la fam dels jugadors de Jürgen Klopp. El triomf (2-0) deixa el Liverpool amb un peu i mig a la final de la Lliga de Campions, mentre que el Vila-real s'encomana a l'èpica per a la tornada, dimarts vinent, a l'estadi de La Ceràmica.

Qualsevol nen i nena que comença a xutar una pilota somia en escoltar algun dia l'himne de la Lliga de Campions. Aquest dimecres se citen a Anfield per disputar l'anada de les semifinals (21 h, Movistar Liga de Campeones) el Liverpool i el Vila-real, dos equips formats per jugadors que s'han hagut d'emparar en la resistència de la classe obrera del futbol per fer carrera i veure's capaços d'alçar l'orelluda. Les històries de quatre futbolistes demostren que, a vegades, el futbol et torna el que li dones.

El duel entre els dos gegants de la Premier començaria tan intens i passarien tantes coses des dels primers minuts que no tardarien a complir-se les expectatives que envoltaven l'enfrontament entre els dos equips més en forma d'Anglaterra. "Quan em retiri, recordaré el Liverpool com el rival més dur", havia dit Pep Guardiola en la prèvia. "El City és el millor equip del món", havia afirmat, per la seva banda, Jürgen Klopp. L'alta i preciosa rivalitat que estan brindant els últims anys citizens i reds s'explica, també, en gran part pel segell d'autor dels seus dos entrenadors. El partidàs se segellaria amb un empat (2-2) que ho deixa tot igual al capdavant de la taula: el City segueix primer amb un punt de marge respecte al Liverpool.

Jacques-Yves Cousteau va descobrir un nou món a tota una generació. Va ser el primer que es va capbussar sota el mar amb la càmera per mostrar a través de la pantalla un univers inèdit. Ho feia a bord del Calypso, el seu vaixell. Els problemes de finançament el van obligar a fer col·laboracions amb empreses petrolieres al golf Pèrsic. En una de les expedicions, eureka, va descobrir l'or negre a l'epicentre del que s'acabaria anomenant Abu Dhabi. Dècades més tard, amb els bitllets encara brollant dels pous gràcies al descobriment de Cousteau, els xeics de l'emirat van comprar el Manchester City i ara intenten ocupar el tron europeu a través de la mirada d'un entrenador català, Pep Guardiola. Aquestes dues setmanes, amb doble enfrontament amb l'Atlètic de Madrid –el primer, aquest dimarts, en l'anada dels quarts de final de la Champions (21 h, Movistar Liga de Campeones)– i el Liverpool, definiran el camí cap a la glòria dels skyblues.

Amb la Premier League ja en la segona jornada, fins al dia 31 d'agost els equips anglesos tenen temps per incorporar jugadors a les seves plantilles. Després d'un inici de mercat amb pocs moviments dels equips grans, l'arrencada de la competició coincideix amb la despesa creixent de clubs grans amb poca por de veure escurades les seves butxaques. L'efecte dòmino de jugadors ha de seguir tombant fitxes.

El Manchester City ha marxat aquesta tarda d'Anfield amb un copiós botí. El conjunt de Pep Guardiola ha golejat el Liverpool (1-4), ha humiliat el vigent campió de la Premier League i ha reforçat el seu lideratge al capdamunt de la taula. El City, amb un partit menys, té una diferència de cinc punts respecte al Manchester United, el seu immediat perseguidor, i ja en treu deu a l'equip dirigit per Jürgen Klopp. Feia més de 50 anys, des del 1963, que el conjunt red no encadenava tres derrotes seguides a Anfield en partit de lliga: abans del City, els havien derrotat els modestos Brighton i Burnley.

El Liverpool té prohibit viatjar a Alemanya per al partit que l’enfrontarà al Red Bull Leipzig, corresponent a l’anada dels vuitens de final de la Lliga de Campions, a causa de les restriccions que el ministeri de l’Interior alemany ha imposat per frenar la transmissió del coronavirus. L’equip anglès havia de visitar l’estadi del Leipzig el dimarts 16 de febrer, però la prohibició alemanya d’accedir al país procedent del Regne Unit té vigència, almenys, fins al dimecres 17 de febrer.

El Barça es pot trobar davant una situació inèdita a les últimes temporades a la Lliga de Campions. Després que el Reial Madrid es proclamés campió de Lliga, la segona posició dels blaugranes a la classificació els creuarà de manera inevitable amb un dels grans d’Europa.

Els avis i els adults ploraven. Per tot el planeta, milions de llàgrimes d'alegria. I jo també. El Liverpool, campió d'Anglaterra després de 30 anys de patiments. 30 anys esperant, 30 anys desesperants. De perdre l'esperança. De trobar l'esperança.

Després de 30 anys esperant, el Liverpool per fi ha guanyat la lliga. 30 anys esperant en què l'equip red ha sigut capaç de regnar a Europa, però sempre veia com la lliga se li escapava. Per una relliscada, per un error, per un gol rival. Però, 30 anys després, el Liverpool ha guanyat la seva 19a lliga d'una manera inesperada: a la lliga dels estadis buits i la pandèmia, i gràcies al resultat del Chelsea - Manchester City. L'equip de Guardiola, vigent campió, ha punxat a Stamford Bridge i l'afició del Liverpool, que ahir havia golejat el Crystal Palace, ha pogut començar la festa.