La ponència estatutària del PP ha suposat un maldecap intern pel mètode d'elecció del líder, perquè una part del PP, en concret l'ala més dura comandada per la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, reclamava establir primàries pures, les d'"un militant, un vot". Però Alberto Nuñez Feijóo ha decidit passar d'ella i ha apostat per una fórmula mixta, unes primàries indirectes, a l'espera de les esmenes que hi puguin presentar els militants. Així, també ha obviat les veus que, com Ayuso, demanaven més democràcia interna, com és el líder del PP català, Alejandro Fernández, i també l'expresidenta regional madrilenya Esperanza Aguirre. Fins ara hi havia una elecció en doble volta: primer els militants escollien el candidat preferit i, després, en segona volta, una sèrie de compromissaris (representants) escollits per les bases prenien la decisió final. L'actual líder del PP, finalment, ha imposat una fórmula mixta entre els dos sistemes.

L'expresident Donald Trump està una mica més a prop de repetir la fotografia del 2020 i disputar-li la presidència a Joe Biden. Amb un gran marge de diferència, l'estat d'Iowa ha elegit el magnat nord-americà com el candidat preferit per representar el Partit Republicà a les eleccions d'aquest 2024. Més de la meitat dels vots, un 51%, han estat per a Trump, amb gairebé el 100% escrutat. Ni les temperatures extremes de 25 graus sota zero ni les 91 acusacions de delictes a què s'enfronta han impedit que Trump sortís victoriós d'uns caucus que, tot i tenir un pes simbòlic dins la cursa de les primàries, confirmen un cop més la seva popularitat dins del Partit Republicà.

Si les eleccions presidencials fossin avui, es repetiria l'embat electoral del 2020 –Donald Trump contra Joe Biden– i el resultat seria, com a mínim, igual d'ajustat. Això és el que es desprèn de l'últim sondeig disponible, l'enquesta de la Universitat de Siena per a The New York Times, que projecta un empat tècnic entre el republicà i el demòcrata, amb el 43% dels suports per a cadascun. El 14% restant té en els seus vots el rumb que prendrà la primera economia del món, almenys, en els pròxims cinc anys.

Les primàries republicanes recorden cada vegada més les del 2016. En la seva primera nominació presidencial, Donald Trump va ser escollit per davant de 16 candidats, cinc dels quals es van retirar abans de l'elecció. Després dels tres anuncis d'aquesta setmana –l'exvicepresident Mike Pence, l'exgovernador de Nova Jersey Chris Christie i l'actual governador de Dakota del Nord, Doug Burgum–, ja són nou (vuit homes i una dona) els republicans que pretenen disputar el lideratge del partit a l'expresident.

L'exconseller Jaume Giró finalment no concorrerà a les primàries per ser el cap de llista de Junts i, per tant, no li disputarà el lideratge a l'actual cap de files a Madrid, Míriam Nogueras. Així ho ha anunciat aquest divendres en declaracions a l'ACN i a través d'un comunicat, després de convenir que és el "millor pel partit". Així ho ha decidit, ha aclarit, després de parlar-ho amb el secretari general, Jordi Turull, i l'expresident Carles Puigdemont, que s'havia mullat públicament per la cap de llista actual, Míriam Nogueras. Segons ha explicat l'exconseller d'Economia en el comunicat, els dos dirigents de Junts li han fet saber que consideren que "no és oportú" obrir ara un procés de primàries per escollir la candidatura a Madrid ara que s'està treballant en la constitució dels ajuntaments i s'està intentant formar un "front unitari" a la capital espanyola amb altres forces independentistes. "Tinc molt respecte polític pel president Puigdemont i per Jordi Turull. Sempre escolto i valoro l'opinió de tots dos", resol, i afegeix: "Abans que res soc una persona lleial".

Junts es va quedar el 2019 a només sis dècimes de retenir el regidor que CiU havia obtingut a Montornès del Vallès a les anteriors eleccions municipals. Amb l’objectiu de recuperar la representació al consistori, Junts ha proposat a Primàries, que sí que en va assolir un, anar en coalició sota el paraigua de la formació de Laura Borràs. L'assemblea local de Primàries ha acceptat l'oferta. "Ens aporta recursos per a la campanya i vots amb la seva bossa i no es fica amb la nostra llista, només vol el vot supramunicipal i nosaltres no tenim aquesta pretensió", explica Jaume Casanovas, regidor de Primàries, per justificar l'entesa. Finançament i assessorament legal per a les candidatures a canvi que els seus vots computin per als grans partits en els consells comarcals i les diputacions. Aquest és el tracte.

Primàries tornarà a presentar batalla a les eleccions municipals. Però en menys de la meitat de ciutats que el 2019. De les 41 llistes amb què va concórrer fa quatre anys, ara preveu tenir-ne en una quinzena de municipis. El partit, que va néixer arran de la proposta del filòsof Jordi Graupera el març del 2018 de fer unes primàries obertes a tots els partits independentistes, no va rebre l’aval ni de Junts, ni d'ERC ni de la CUP. I l’ANC, Demòcrates, Solidaritat i Reagrupament, que en un principi s'hi van sumar, se’n va acabar desmarcant. "Ens vam quedar sols", lamenta Josep Maria Mas, coordinador nacional de Primàries. A les darreres eleccions al Parlament va obtenir menys de 7.000 vots amb un irrisori 0,1%, però a les municipals va assolir 47.000 vots i 26 regidors.

El Partit Popular ha proclamat Carlos Mazón candidat únic a presidir la federació valenciana de la formació a l'imposar-se en les primàries del partit celebrades aquest divendres. El president de la Diputació d'Alacant ha obtingut 6.679 (95,55%) vots davant dels 283 (4,05%) aconseguits per José Vicente Anaya, l'alcalde de la petita localitat d'Aiora, que encapçalava una candidatura impulsada per l'excap del Consell Francisco Camps, que amb aquest resultat veuria esvair-se qualsevol oportunitat de ser el candidat del partit a l'alcaldia de València, tal com desitjava.

L'independentisme es conjura contra el PSC. JxCat, ERC, la CUP i el PDECat s'han compromès aquest dimecres per escrit a no governar amb els socialistes en la pròxima legislatura. El text que han validat no dona lloc a interpretacions: "Sigui quina sigui la correlació de forces sorgida de les urnes, en cap cas es pactarà la formació de govern amb el PSC", assenyala el document.

Vox

És el que té més opcions d’accedir a la cambra catalana, tot i la precària estructura territorial al país. Vox, el partit principal de la ultradreta a Espanya el van fundar l’any 2013 antics militants del PP a la seu del carrer Diego de León, a Madrid. Entre ells, José Antonio Ortega Lara, l’exfuncionari de presons que va ser segrestat per ETA; Ignacio Camuñas, ministre franquista; Aleix Vidal-Quadras, exlíder del PP a Catalunya, i l’actual president del partit, Santiago Abascal. El País va destapar que fins al 2014 es van finançar gràcies a un grup iranià opositor al règim dels aiatol·làs.

]]>

La candidatura de Primàries ha elevat aquest dilluns una consulta a la Junta Electoral Central (JEC) perquè aclareixi si s'han suspès les eleccions convocades el 14 de febrer arran del decret del Govern de divendres. Segons l'escrit, al qual ha tingut accés l'ARA, el representant de la candidatura insta la JEC a dir en base a quina previsió legal de la Llei Orgànica de Règim Electoral (Loreg) ha quedat aturada la convocatòria de les eleccions i tots els processos associats. És la primera candidatura que es dirigeix a aquest organisme perquè es posicioni sobre la decisió del Govern.

]]>

L'alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbrega, anirà en posició de sortida a les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim 14 de febrer. Ha resultat un dels tres candidats més votats per la militància de Junts per Catalunya a la circumscripció de Lleida. Concretament, ha obtingut 100 vots en les eleccions internes celebrades aquest cap de setmana, on s'elegien els primers tres o quatre llocs de les llistes a les circumscripcions de Lleida, Girona i Tarragona, així com els 8 candidats de la circumscripció de Barcelona que aniran després de la cap de llista, Laura Borràs.

]]>

ARANWS20201129_0157Els afiliats de JxCat fan Borràs presidenciable per àmplia majoria

BARCELONA

Artadi, Rius, els consellers i Canadell faran el pas per ser cares visibles de la llista

A Barcelona es trien els nou candidats que segueixen la presidenciable a la llista en unes primàries que prometen ser molt més renyides que l’elecció del candidat efectiu. Els primeres espases concorreran a aquesta urna, a més dels dirigents que ja eren diputats en aquesta legislatura i els que s’hi volen sumar. També s’hi podria presentar Puigdemont, que adoptaria un rol simbòlic de número dos. En tot cas, sí que hi haurà dos dels dirigents més propers a l’expresident: la portaveu, Elsa Artadi, i el vicepresident del partit, Josep Rius -fins ara no era diputat-.

]]>

És una disputa a tres bandes, però la lògica porta a pensar que només són dues les que tenen opcions reals d'acabar les primàries de JxCat com el candidat efectiu de la llista apadrinada per Carles Puigdemont. Aquest diumenge Damià Calvet i Laura Borràs han exhibit alguns dels suports amb què compten en una cursa que acabarà el cap de setmana que ve amb la votació de la militància.

]]>

Junts per Catalunya decideix alguna cosa més que el seu candidat a les eleccions en les primàries del cap de setmana vinent. Havent-se formalitzat com a partit aquest estiu -s’hi han sumat unes 5.000 persones-, aquest procés de selecció del presidenciable determinarà també la seva orientació com a formació política, sobretot després del divorci amb el PDECat. No és el mateix Laura Borràs que Damià Calvet ni Jordi Ferrés, tal com es constata en el debat de candidats organitzat per l’ARA i celebrat a l’Ateneu Barcelonès. Un debat en què es van posar de manifest les diferents ànimes de Junts, tant en el tempo del Procés com en la relació amb l’Estat, però també el que les uneix: el lideratge de Carles Puigdemont com a “president legítim” i establir aliances exclusivament independentistes.

]]>

Carles Puigdemont va anunciar la setmana passada que no seria el candidat efectiu de Junts per Catalunya. En un vídeo va retirar-se de la batalla de les primàries i va deixar en mans de Damià Calvet i Laura Borràs la disputa per ser el presidenciable, però va aclarir que s'implicaria en la llista. Amb quin paper? La portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha assegurat aquest dilluns que ho anunciarà el mateix expresident quan ho cregui convenient, però ha afirmat que el reglament de primàries deixa marge perquè pugui ser cap de llista a les eleccions encara que no sigui el candidat efectiu.

]]>

Després que l'expresident Carles Puigdemont anunciés que no serà el candidat de JxCat a la presidència de la Generalitat –encara que formarà part de la llista simbòlicament–, el cap de llista efectiu es dirimirà entre dos principals aspirants: Laura Borràs i Damià Calvet. Tant la portaveu al Congrés com el conseller de Territori han publicat aquest divendres a Twitter que ja han aconseguit el centenar d'avals de militants i simpatitzants necessaris per mantenir la candidatura a les primàries.

]]>

JxCat ja té reglament de primàries, que la militància validarà aquest cap de setmana, i preveu escollir el seu candidat a la presidència de la Generalitat el 28 i 29 de novembre (primera urna). De dilluns a dimecres que ve els que vulguin ser candidats podran presentar candidatures i hi haurà campanya fins a finals de mes. Després es començarà l'elecció dels llocs de sortida de Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona, de manera que es triaran els caps de llista de les demarcacions a mitjans de desembre (segona urna). Per últim, la militància ratificarà o no la resta de la llista, que crearà la direcció.

]]>

Després de tancar el procés congressual i consumar-se el divorci amb el PDECat, JxCat afronta la definició de la seva oferta electoral per als comicis al Parlament del 14 de febrer. El primer pas és definir el reglament de primàries, que s’ha de votar els pròxims 7 i 8 de novembre, i la direcció ja ha començat a debatre’l. Segons ha pogut saber l’ARA, es va fer una primera reunió divendres per acostar posicions, ja que de tipus de primàries n’hi ha tantes com partits i tantes com membres de la direcció de JxCat. No obstant això, fonts coneixedores de la reunió expliquen que es va començar a perfilar un model de consens amb dos aspectes: que hi haurà dues urnes -una per triar el cap de llista i una altra per triar els candidats a diputats- i que la direcció del partit es reservarà un paper.

]]>

JxCat i el PDECat han activat aquest dilluns per separat els seus respectius processos de primàries de cara a les eleccions al Parlament previstes pel 14 de febrer. Un pas més cap que els aboca cap al trencament definitiu. El consell nacional del Partit Demòcrata s'ha reunit aquest vespre i el seu president, David Bonvehí, ha expressat la necessitat d'activar la maquinària electoral davant del desacord actual amb JxCat, mentre que el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha anunciat que el 7 i 8 de novembre aprovaran el reglament de primàries -encara per definir- per escollir la candidatura als comicis.

]]>