CAMÍ DEL 30-M
Política 15/01/2021

Un decret sota lupa amb el perill d’acabar als tribunals

S’agafa als informes de la Comissió Jurídica, Salut i Exteriors i en una salvaguarda a la convocatòria del 14-F

Núria Orriols Guiu
4 min
Un decret sota lupa amb el perill d’acabar als tribunals

BarcelonaEntre tots els decrets de convocatòria de les eleccions al Parlament, segurament aquest serà el més llegit de la història. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, en funcions de president des de la inhabilitació de Quim Torra, va rubricar divendres la seva signatura en un decret insòlit: el que ajorna les eleccions del 14 de febrer i les trasllada al 30 de maig. No hi ha cap previsió legal que reculli la potestat del Govern de posposar uns comicis, però els precedents del País Basc i Galícia a la primavera passada emparen l’executiu català -per això els citen en el decret- per intentar-ho. El Govern basteix jurídicament aquesta decisió d’acord amb dues premisses: un informe de la Comissió Jurídica Assessora -sol·licitat a l’agost per Torra- que ja preveia la possibilitat que la Generalitat ajornés eleccions en cas que la situació de pandèmia no permetés el dret a vot a tothom, i que el mateix decret de convocatòria del 14 de febrer ja preveia la possibilitat de posposar la cita si l’evolució del coronavirus era desfavorable.

Ara qualsevol formació política que hagi presentat candidatura -el termini acabava l’11 de gener- pot impugnar aquest decret de convocatòria al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) si considera vulnerats els seus drets o que l’ajornament no està prou justificat -també ho pot fer qualsevol elector-. Fins ara, només dues formacions han dit que estudiaran aquesta possibilitat: el PSC i Vox. Tenen deu dies naturals per decidir-ho. Fora d’aquest termini ja no podran fer res.

La justificació, clau

La primera cosa de la qual s’havien d’assegurar els serveis jurídics és que, a falta d’ancoratge legal, l’ajornament estigués ben justificat. Per començar citen un informe públic en què ja es preveia aquesta possibilitat: el de la Comissió Jurídica Assessora (CJA) de la Generalitat. Aquest ens, format per quinze juristes de reconegut prestigi -nomenats pel Govern- i presidit per Albert Lamarca, assegurava al setembre que la Generalitat podia procedir “a la suspensió de les eleccions” en cas que no es poguessin celebrar en condicions lliures i d’igualtat a l’hora d’exercir el vot. Per tal de demostrar-ho, el decret -també per indicació de la CJA- inclou una sèrie d’informes tècnics dels serveis jurídics de la Generalitat, de salut pública i de l’àrea de processos electorals que donen cobertura a posposar els comicis d’acord amb la situació sanitària. I és que la Comissió de Venècia, l’ens del Consell d’Europa que vetlla per les bones pràctiques electorals, ja ha avisat que la suspensió de la convocatòria de les eleccions ha de tenir “garanties” i estar “lliure de qualsevol oportunisme polític”. En aquest sentit, el decret d’Aragonès cita l’informe de salut pública que va compartir el departament d’Alba Vergés dijous amb tots els partits i que afirma que els “contagis per raó de covid-19 s’han accelerat, amb una elevada probabilitat que l’actual situació de la pandèmia es perllongui més enllà del 14-F”. Ara bé, en el decret no concreta quines són les previsions numèriques que ha fet la conselleria -entre 620 i 750 pacients a les UCI abans de la campanya.

“Es constata que les circumstàncies sanitàries impedeixen garantir un procés electoral amb llibertat de concurrència i votació [...], ja que la ciutadania no podria assistir lliurement als actes de precampanya, campanya i votacions”, resumeix. El que és important, segons el decret, és que aquestes circumstàncies també podrien afectar la decisió de si anar a votar o no, o deixar excloses les persones “vulnerables” o contagiades de coronavirus: el resultat final de les eleccions podria no respondre a la “voluntat col·lectiva”. És a dir, el resultat del 14-F podria ser il·legítim. També cita un altre informe de l’àrea de processos electorals d’Exteriors en què s’admet que en les circumstàncies actuals les mesures preses per votar en pandèmia han esdevingut “insuficients” per a la “protecció de la salut” i quedaria afectat el dret a vot.

Nou procés?

El decret d’ajornament no defineix, però, si el nou procés electoral tornarà a començar -s’hauran de presentar avals, llistes i tornar a sol·licitar el vot per correu- o el que s’hagi fet es podrà reprendre en el mateix punt -com vol el PSC-. Fonts del Govern expliquen que això ho ha de determinar la Junta Electoral Central a petició d’Exteriors, i s’haurà de detallar en el decret de normes complementàries quan es convoquin, el 5 d’abril, les noves eleccions del 30 de maig.

El que sí que hi ha en el decret d’ajornament del 14-F és una clàusula similar a la que ha permès posposar les eleccions per la pandèmia. El nou decret d’Aragonès “deixa sense efecte la celebració de les eleccions” -la mateixa terminologia que van fer servir els bascos- i diu que els nous comicis es convocaran per al 30 de maig, després d’analitzar, això sí, “les circumstàncies epidemiològiques i de salut publica i de l’evolució de la pandemia”. El Govern, doncs, es torna a curar en salut.

Turíngia les ajorna, Portugal les manté

El land alemany de Turíngia ha decidit ajornar les eleccions que estaven previstes per al 25 d’abril i les farà coincidir amb les del Bundestag del 26 de setembre, gràcies a un acord dijous passat dels principals partits polítics. El Parlament, per tant, no arribarà a dissoldre’s -a diferència del cas català- a mitjans de febrer. La decisió busca allunyar el perill dels contagis en la regió més afectada per covid-19 a Alemanya, amb més de 300 casos per cada 100.000 habitants.

Portugal, en canvi, segueix endavant amb les eleccions presidencials, que se celebraran el 24 de gener. L’executiu justifica la decisió d’acord amb la Constitució, que no preveu la possibilitat d’ajornar els comicis una vegada convocats -la legislació espanyola tampoc ho fa-. Això sí, el president portuguès ha avisat que els infectats no podran votar presencialment. Des d’ahir Portugal aplica un confinament domiciliari que s’allargarà almenys fins al febrer.

stats