Dijous el pantà de la Llosa del Cavall oferia una imatge insòlita: l'embassament va començar a alliberar l'aigua de manera natural pel sobreeixidor, formant una cascada contínua de 2.000 litres per segon des de 112 metres d'alçada. Una caiguda equivalent al 80% de l'alçada de la Sagrada Família o a un edifici de trenta plantes. Aquesta imatge, que es va prolongar durant tot el dia, va atreure veïns de la zona, que no presenciaven una escena similar des de feia vuit anys.

Consultor en temes relacionats amb el regadiu i secretari de la Comissió de l’Aigua del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, el lleidatà Ignasi Servià porta tota una carrera col·laborant amb administracions i comunitats de regants en projectes de desenvolupament rural. Considera fonamental conscienciar sobre una bona gestió de l’aigua en un escenari de crisi climàtica, tema principal del seu blog al portal iAgua on té publicats prop de 500 articles.

Amb la progressiva caiguda de les restriccions per la sequera i l’arribada de la temporada de bany, que cada any comença de facto més aviat, els municipis costaners han hagut de decidir si tornen a instal·lar les dutxes a les platges o opten per alguna mena de restricció. Llevat de Sant Pere Pescador i Portbou, on les dutxes i rentapeus de les platges continuaran sense rajar aquest estiu, la majoria dels municipis del litoral gironí han decidit tornar a oferir aquests serveis als banyistes, tot i que en gairebé tots els casos es reduirà el nombre de punts d’aigua i s’incorporaran reductors de cabal. L’objectiu final és rebaixar el consum, en alguns casos fins a la meitat, i conscienciar la població de l’ús responsable de l’aigua davant l’amenaça de nous episodis de sequera extrema pel canvi climàtic. Alguns ajuntaments, com els de l’Escala, Llançà i Sant Feliu de Guíxols, encara no han pres una decisió sobre una qüestió que genera debat: buscar l’equilibri entre el servei públic i l’estalvi d’aigua.

És el punt final a les restriccions per la sequera que estaven vigents des de fa dos anys i mig. Aquest dimarts al matí, quan faltaven pocs minuts per a les 9 del matí, els operaris de l'Ajuntament han reactivat l'aigua de la cascada del Parc de la Ciutadella. Ha estat la primera a tornar a brollar després de les restriccions que es van establir el novembre del 2022. L'Ajuntament de Barcelona té previst recuperar l'aigua de totes les fonts ornamentals de la ciutat, però ho farà per fases.

Els sis milions de persones que vivim en els més de 200 municipis que depenen dels embassaments del Ter i del Llobregat ja no estem en estat d’alerta per sequera sinó de prealerta. Ha plogut tant que s’han acabat les restriccions.

Les generoses pluges de la primavera han portat els embassaments a nivells inèdits en els últims anys. El país ha passat prop de tres anys patint per una sequera molt greu, però en l'últim mes les reserves s'han més que duplicat i ja són al 60% de la capacitat. El motiu és que els rius i rieres que abasteixen les capçaleres de les conques internes han rebut més de 300 l/m² al llarg del març, i la perspectiva és optimista perquè encara falta tota l'aigua provinent del desgel primaveral.

Aviat farà un any de les eleccions catalanes que van capgirar el tauler polític i, probablement, van donar l’estocada definitiva al Procés. Pere Aragonès va avançar els comicis davant la manca de suports per aprovar els pressupostos al Parlament. Però aquell no era un moviment de resignació. El llavors encara president de la Generalitat creia –i l’havien animat a creure-ho– que aquell podia ser el millor moment per convocar el país a les urnes. El millor moment per a ERC, s’entén.

Després de tres anys extrems de falta d'aigua, amb limitacions al consum domèstic, industrial i agrícola, Catalunya s'acomiada de la històrica sequera. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha afirmat aquest dissabte que la bona situació dels embassaments catalans, que han disparat les reserves en qüestió de setmanes gràcies als recents episodis de pluja, i el "bon ritme" de les obres per guanyar infraestructures hídriques permeten alliberar les zones més poblades del país de les restriccions d'ús de l'aigua.

Josep Lluís Armenter va arribar a la direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a l’octubre, quan els embassaments estaven al 28% de la capacitat i mig país continuava amb restriccions al consum. Ara plou, les reserves estan en la millor situació dels últims tres anys i la primavera es preveu generosa.

El mes de març ens ha portat per fi pluges per tot el país. Això és una notícia boníssima, tant per als embassaments, com per als boscos i els sòls, que han passat molta set els darrers anys. Ara bé, cal ser prudents a l’hora de parlar de la fi de la sequera a Catalunya, perquè estem davant d’una cursa de fons en la qual la precaució ha d’anar per davant de tot.

O un extrem o un altre. Això que ara s’anomena polarització i que abans era blanc o negre. I en blanc i negre, també. “Si plou poc és la sequera, si plou massa és el desastre”, cantava en Raimon. Plouen retards, insolidaritat i negligències en excés, la qüestió és que algú s’ofegui, i sempre és qui trepitja el fang. Plou pluja de la bona. Les restriccions es rebaixen. Les ments es relaxen. Almenys la meva, que és poc aficionada als deserts. Però volem estendre la roba. Els llençols i les tovalloles, almenys. No cal ni la cara ni la camisa al sol, que per a això ja hi ha una legió, un excés de nostàlgics acabats de néixer que sospiren per un passat de restriccions constants, el que ells ara, amb el pas dels anys, anomenen llibertat. Semblen més ximples, però han estat més ràpids a robar les paraules. I això que no els cal ni parlar. La violència és silenciosa. Com la por. I tot fa venir cagarrines. 

Els cellers de la denominació d'origen (DO) Cava van reduir les vendes un 13,4% l'any 2024, fins als 218 milions d'ampolles, mentre esperen amb preocupació l'impacte que puguin tenir els futurs aranzels del 200% al vi europeu anunciats pel president dels Estats Units, Donald Trump.

Els últims dies de pluja han estat "oli en un llum". Són paraules de la portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque, que aquest dimarts ha anunciat la relaxació de les restriccions d'aigua en deu de les 18 unitats d'explotació fixades pel Pla de Sequera. Així, i amb les reserves a les conques internes al voltant del 46,3%, l'Alt Empordà –la zona més castigada per la sequera– surt de la fase d'emergència: el Govern ha decretat el pas de l'embassament de Darnius-Boadella d’emergència a alerta i el de l'aqüífer Fluvià-Muga, d’emergència a excepcionalitat. A més, l'embassament de Riudecanyes, a Tarragona, passarà d'emergència a prealerta.

Pels volts de Nadal, els 800 habitants del petit poble de Borrassà, a tocar de Figueres, van rebre una alerta de l'Ajuntament que els obligava a canviar els seus hàbits per complet d'un dia per l'altre: l'aigua de l'aixeta deixava de ser potable. Ja no podien omplir un got a la pica de casa per treure's la set ni fer servir l'aigua corrent per cuinar. Dos mesos després, la situació continua igual i els veïns d'aquest municipi alt-empordanès s'han hagut d'acostumar a desplaçar-se regularment en cotxe fins als supermercats de Figueres per acumular carregaments de garrafes d'aigua embotellada per subministrar-se.

Catalunya ja arrossega més de tres anys de sequera històrica i, amb la crisi climàtica, aquests episodis seran cada cop més llargs i extrems. Tot plegat obliga a impulsar noves mesures i solucions per garantir en un futur l’aigua de boca i de reg i evitar la desaparició de la vegetació actual. Tot i que ja estan en marxa projectes per potenciar encara més la dessalinització i regeneració d’aigua els pròxims anys, últimament s’ha posat sobre la taula un altre element que podria ser un nou aliat contra la sequera: la boira.

L'Alt Empordà és avui la zona de Catalunya més castigada per la sequera. Ho demostra el fet que després de passar tot l'estiu i la tardor en situació d'excepcionalitat –amb algunes mesures de control i limitació de consum d'aigua–, la falta d'aquest bé escàs ha empès el Govern a fer un pas més i declarar la fase d'emergència a 22 municipis de la comarca. Es tracta de pobles petits com Sant Pere Pescador, la Jonquera, Ventalló i l'Armentera, que depenen de l'aqüífer dels rius Muga i Fluvià. Aquesta vintena de localitats se sumen als 12 municipis alt-empordanesos que s'abasteixen del pantà de Darnius-Boadella i que, des de fa un any i mig, des del setembre del 2023, es mantenen en emergència vermella. Per exemple, Roses, Cadaqués i Figueres.

Després de tres anys de sequera extrema i sense pràcticament reserves als embassaments, la Generalitat es va veure empesa a desplegar restriccions d'ús de l'aigua i va anunciar l'acceleració d'obres clau per ampliar el catàleg d'infraestructures hídriques –encallades durant anys– com ara dessalinitzadores i plantes potabilitzadores. Ara que deixem enrere el 2024, el balanç és força diferent: l'any ha estat plujós o molt plujós a gran part de Catalunya, tot i algunes excepcions. Les precipitacions han estat les habituals o superiors a la mitjana anual a diverses comarques, cosa que ha marcat un canvi de tendència impensable fa només uns mesos.

El Govern impulsarà la construcció d'una potabilitzadora i un nou dipòsit d'aigua a la Vilella Baixa (Priorat) amb la intenció d'acabar amb el problema de subministrament d'aigua que ha patit el municipi durant la sequera. Aquesta zona ha estat una de les més afectades per la falta d'aigua i, de fet, durant els episodis més crítics la Vilella Baixa es va quedar sense subministrament. Durant mesos, l'aigua només arribava als veïns amb garrafes.

Les multes als ajuntaments que van consumir aigua en excés o la van malbaratar durant la sequera quedaran en un no res. Segons ha pogut saber l'ARA, el Govern aprovarà aquest dilluns un decret llei que derogarà la infracció per gastar més aigua de la permesa en aquells territoris que tenien activat algun nivell d'alerta per sequera, prevista al règim sancionador del Pla de Sequera. Es tracta d'un moviment que, a la pràctica, significarà la condonació de les sancions a 204 municipis amb sancions en tràmit.

El comportament d'un català davant l'escassetat d'aigua canvia substancialment quan es declara oficialment l'entrada del seu municipi en una situació de sequera. N'hi ha que modifiquen l'hàbit de consum de manera immediata i d'altres que triguen una mica més, però, en general, les llars catalanes redueixen la despesa d'aigua entre un 5% i un 10% quan se'ls anuncia que han entrat en fase d'alerta o emergència per estrès hídric. Això és el que es desprèn d'un informe de CaixaBank a què ha tingut accés l'ARA, fet a partir de les dades dels rebuts d'aigua domiciliats de centenars de milers de clients entre el 2021 i el 2024.