Qui hi guanya i qui hi perd amb l'avançament de les eleccions

BarcelonaL'equip del president Aragonès creuava els dits a mig matí com si encara confiés en el miracle. Necessitaven un vot, encara que fos per error a l'estil Casero, per guanyar temps. En cas contrari, sabien quin era el pa que se serviria perquè, per molt que ho neguessin en públic, tant al Palau de la Generalitat com al carrer Calàbria de Barcelona feia dies que s'analitzava la sortida a un més que probable fracàs dels pressupostos. Eleccions. Aragonès n'era el menys partidari, tot i que creixien internament les veus que l'aconsellaven que premés el botó perquè no trobaria un moment millor.

Per què un president capficat en acabar la legislatura arriba a aquesta conclusió? En primer lloc, perquè pensa que té el millor relat possible en les actuals circumstàncies, que, evidentment, no són òptimes per a ERC, però que encara podrien empitjorar. "Els vetos creuats i les línies vermelles han anat contra els interessos dels ciutadans de Catalunya", ha expressat en la seva compareixença a la Galeria Gòtica de Palau. Ell assumeix "la responsabilitat" de desbloquejar la situació, i per això, diu, avança les eleccions. Convertir una derrota en una oportunitat al més pur estil Pedro Sánchez després de la desfeta del PSOE en les eleccions municipals i autonòmiques de l'any passat. Els culpables de la situació, assegura, són els altres i no pas ell, que ha intentat l'acord fins a l'últim minut.

Però aquest no és ni de bon tros l'únic argument que fonts d'ERC apunten que s'ha tingut en compte. La derrota parlamentària d'aquest dimarts abocava el Govern a viure deu mesos agònics, en què la debilitat parlamentària no hagués fet més que evidenciar-se. Al capdavall, els pressupostos són la llei més important de cada curs. L'any passat van donar l'oxigen que necessitava un executiu afeblit per la sortida de Junts del Govern i ja aleshores, malgrat que en públic sentenciava que exhauriria la legislatura, Aragonès plantejava internament la possibilitat d'acudir a les urnes si no trobava els socis necessaris. El desgast per la sequera és un altre dels motius que hi havia sobre la taula, especialment pensant en el futur: ningú descarta a hores d'ara que a l'estiu la Generalitat hagi d'endurir encara més les restriccions d'aigua.

Fortaleses i debilitats

Ara bé, si el moment és propici és per la debilitat, entenen a Esquerra, dels seus dos principals rivals. Junts no tenia candidat fins que avui mateix el secretari general, Jordi Turull, ha apuntat el nom de Carles Puigdemont, un cop més el revulsiu a qui s'encomanen els juntaires. Tornaran a jugar la carta del retorn del president sabent que l'aprovació de l'amnistia no farà automàticament que els jutges n'apliquin el contingut. Turull ha acusat Aragonès de prendre una decisió "sectària", insinuant que convoca ara per evitar una campanya amb Puigdemont passejant-se per Catalunya. En tot cas, a Junts celebren haver sortit del Govern al seu dia perquè els ha permès tenir mans lliures per carregar contra ERC.

El PSC va ser qui va salvar l'any passat els pressupostos i estava disposat a tornar a fer-ho enguany. Les enquestes apunten que serà el partit més votat, però haurien preferit comprovar-ho d'aquí a uns mesos, allunyant la convocatòria de l'amnistia, que els desgasta davant del seu electorat, i també del cas Koldo, en el qual alguns partits i mitjans apunten cap al ministeri de Sanitat que comandava Salvador Illa en el tram més dur de la pandèmia. En tot cas, aquest cap de setmana Illa tindrà l'ocasió en el congrés del partit i amb presència de Pedro Sánchez, de fer el seu primer acte de campanya.

I els comuns? El seu no és el que ha fet caure els comptes, però assumeixen que aconseguiran que cali el missatge que són l'opció veritablement d'esquerres que s'oposa als casinos i al joc. La decisió d'Aragonès agafa molts partits a contrapeu. La CUP encara està en ple procés de refundació, l'ANC tot just decideix aquest cap de setmana si presenta llista cívica i el projecte de l'extrema dreta d'Aliança Catalana no està tan madur com probablement ho hauria estat d'aquí un any. En l'unionisme, el PP té les millors expectatives –Illa serà el seu enemic número 1– i Vox i Cs també en podrien patir les conseqüències.

Aviat es publicaran les primeres enquestes per comprovar des d'on parteix cadascú. Tenen dos mesos per intentar millorar-les.