Avui fa un mes de l'accident de Gelida en què va morir un maquinista en pràctiques, que va enfonsar definitivament Rodalies en el caos, gentilesa històrica de Renfe, Adif i el ministeri de Transports (i que, per cert, va afectar l’AP-7 notablement).

El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha elegit un nou president i per primer cop serà una dona, Kirsty Coventry, de Zimbàbue. L'exnedadora serà la desena presidenta en una llista que va començar amb el grec Dimítrios Vikelas el 1894 després de guanyar per majoria absoluta de manera sorprenent en la primera ronda de votació, per davant de noms com el britànic Sebastian Coe i el català Joan Antoni Samaranch. El dirigent barceloní ja no podrà emular el seu pare, president del 1980 al 2001, ja que per edat no podrà presentar-se a unes pròximes eleccions.

Joan Antoni Samaranch Salisachs (Barcelona, 1959) inicia el camí per intentar ser elegit president del Comitè Olímpic Internacional el març del 2025 en una sessió prevista a Olímpia (Grècia), allà on va néixer l’olimpisme. El dirigent català aspira a ser el desè president de l'organisme, agafant el relleu de l'alemany Thomas Bach, president des del 2013. I per fer-ho acaba de presentar el manifest de la seva candidatura amb un programa de 40 punts on una de les paraules clau és "experiència". Ell defensa tenir-la, com ho demostra haver assistit a 14 Jocs d'Estiu, 10 d'Hivern i haver participat en tres comissions de coordinació de Jocs.

Joan Antoni Samaranch Salisachs (Barcelona, 1959) ha presentat candidatura a les eleccions per presidir el Comitè Olímpic Internacional (COI). Aquest dilluns el COI ha fet oficial la llista de candidatures per a les eleccions del març del 2025, data en què serà escollit el desè president de l'organisme, fundat el 1894. L'Alemany Thomas Bach, president des del 2013, no aspira a la reelecció perquè ja té 70 anys, edat en què els dirigents han d'abandonar el moviment olímpic. Samaranch ha confirmat a l'ARA la seva decisió de fer el pas i aspira a emular el seu pare, Juan Antonio Samaranch i Torelló, president del 1980 al 2001.

Quan el Comitè Olímpic Espanyol (COE) va descartar la candidatura conjunta de Catalunya i l'Aragó per als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, el Govern va explicar que seguia "treballant per una candidatura quan sigui possible", en paraules de la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. L'executiu va formalitzar la seva candidatura en solitari el juliol del 2022, però des de llavors, el tema ha quedat paralitzat i l'executiu no ha rebut cap feedback del COE. Ara bé, fonts governamentals consultades admeten que tampoc no han insistit en promoure la candidatura per a futures convocatòries. Tip d'esperar la candidatura dels Pirineus, el Comitè Olímpic Internacional (COI) ha tirat pel dret i de cara a l'any 2030 treballa amb la idea d'uns Jocs als Alps francesos, i pel que fa al 2034, el destí seria Salt Lake City, als Estats Units. Per al 2038, s'estudia el retorn als Alps, en aquest cas a Suïssa. Segons les fonts de l'executiu català, el Govern tampoc té previst aixecar el dit per a noves cites ni tampoc espera "rebre cap proposta" del COE.

Amb molt de retard sobre l'horari previst, aquesta setmana es decidirà què passa amb la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, una iniciativa catalana que finalment sembla que embarrancarà abans d'hora. Tot apunta que al final la interferència del president aragonès, Javier Lambán, haurà estat decisiva per frustrar el projecte. Lambán ha pressionat fins a l'extenuació per tenir un paper paritari en la candidatura, una possibilitat que ha topat tant amb la realitat de les instal·lacions insuficients de l'Aragó com amb les exigències del mateix Comitè Olímpic Internacional (COI), que en tot moment ha donat prioritat a la marca Barcelona i, per tant, al Pirineu català. L'aposta catalana sempre ha estat, des del principi, comptar amb l'Aragó (i també amb Sarajevo), però no a qualsevol preu. En el seu paper de mediador, el Comitè Olímpic Espanyol (COE), davant la intransigència de Lambán, ha arribat a donar a entendre que en última instància es decantaria per presentar la candidatura catalana en solitari, una possibilitat, però, que s'ha anat desinflant a causa del cost polític que la Moncloa no està disposada a assumir: uns Jocs només catalans sembla que no són païbles per a l'opinió pública espanyola. Haurà primat la política per damunt de l'esport; la política en el pitjor sentit de la paraula, esclar.

¿Candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern 2030 o 2034? Fins ara, tots els actors, sobretot la Generalitat, el govern aragonès i el Comitè Olímpic Espanyol (COE), treballaven amb l'objectiu d'aspirar a ser la seu dels Jocs del 2030, però les reticències amb l'Aragó –que ja han provocat que el govern català posposi la consulta sobre la candidatura– estan superant els terminis previstos. Tant és així que aquest divendres el COE ha obert per primer cop la porta a passar els Jocs al 2034. Ho ha dit el seu president, Alejandro Blanco, que ha avisat que si no s'aconsegueix abans de l'abril o el maig del 2023 –quan s'acaba la convocatòria– un projecte "presentable", s'haurà d'anar al 2034. "Si no, anirem a la següent candidatura", ha advertit Blanco en una entrevista a Catalunya Ràdio. La resposta del Govern ha sigut immediata i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha afirmat que no es plantegen "cap altre escenari" que no sigui el del 2030: "Hi podem arribar", ha dit la consellera. Tot plegat dos dies després que el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Thomas Bach, passés per Madrid.

Barcelona i Catalunya tornen a creure's la seva capacitat organitzativa en el terreny dels grans esdeveniments esportius. L'esport mou moltes voluntats. Per a milions de persones d'arreu del món és un leitmotiv vital, com a amateurs o com a professionals. L'esport fa salut, fa ciutadania, és formatiu. Com qualsevol activitat de masses, també és un factor de dinamisme econòmic. Amb els Jocs Olímpics del 1992, Barcelona es va guanyar un merescut prestigi mundial i va estendre la pràctica esportiva entre la gent del país. L'esdeveniment va marcar el futur urbanístic i turístic de la ciutat, per bé i per mal. L'efecte va ser tan fort que amb els anys va donar peu a un reflux autocrític, a una mena de rebuig als grans esdeveniments. Hi van contribuir operacions mal plantejades i mal executades com el Fòrum de les Cultures del 2004.

De la piscina, on va ser nedador i jugador de waterpolo, Pere Miró (Manresa, 1955) va saltar als despatxos per fer de director de l’INEFC de Barcelona i regidor de l'Ajuntament de Barcelona entre 1987 i 1988. Durant els Jocs del 1992 la seva feina com a subdirector general d’operacions va cridar l’atenció de Joan Antoni Samaranch, qui el va reclutar just l’endemà de la cerimònia de clausura per entrar al Comitè Olímpic Internacional (COI) com a director de relacions amb comitès olímpics nacionals i de solidaritat olímpica. L’actual director adjunt del COI no s'imaginava llavors que l’esport el portaria a reunir-se amb presidents dels Estats Units, líders talibans o visitar els palaus de govern de Corea del Nord. Miró atén l’ARA des de la Xina, on és pels Jocs Olímpics d’Hivern.

Sense ell Barcelona no hauria sigut olímpica. Joan Antoni Samaranch (1920-2010) va néixer el 17 de juliol del 1920 al carrer Bailèn de Barcelona, la ciutat que el va fer fora el 1977 però que li va posar la catifa vermella quan hi va tornar presidint el Comitè Olímpic Internacional (COI). “És la figura més important de l’olimpisme modern”, defensa Josep Miquel Abad, conseller delegat del Comitè Organitzador dels Jocs del 1992. Amb dos fills, set nets i desenes de càrrecs -un d’ells el de marquès de Samaranch, que li va concedir el rei Joan Carles I el 1991-, Samaranch vivia per als esports. Cada dia dedicava 45 minuts a fer gimnàstica, la tabla Sama, com ell anomenada als seus exercicis. L’esport, de fet, potser li va salvar la vida el dia que milicians republicans el van cridar a una comissaria perquè els constava que militava a la CEDA, un partit de dretes. Samaranch, amb 15 anys, es va posar uns pantalons curts de tenis per semblar un nen esquifit i innocent. El truc va funcionar.

Els Jocs Olímpics de Tòquio es disputaran "abans de l'estiu del 2021", en un tram de la temporada esportiva encara per determinar, segons ha assenyalat aquest matí el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Thomas Bach. Ha explicat en una videoconferència amb els mitjans de comunicació que la decisió de reprogramar el calendari dependrà de la comissió de la coordinació i el Comitè Organitzador, i ha reforçat el concepte de treball en equip entre les dues parts implicades hores després que hi hagués llum verda a la petició formal del ministre japonès, Shinzo Abe, per ajornar l'esdeveniment.

El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha recordat aquest dijous que no permetrà demostracions de caràcter polític durant els propers Jocs Olímpics d'Estiu de Tòquio del 2020. Malgrat que la carta olímpica ja deixa clar que els esportistes no haurien de poder utilitzar els Jocs per fer demostracions polítiques, des de fa més d'un segle els esportistes hi han dit la seva, com va passar el 1912, quan atletes finesos no van voler desfilar sota la bandera russa. A pocs mesos dels Jocs d'Estiu, el COI ha explicat quines accions no permetrà a la cita del Japó, intentant evitar especialment les reivindicacions d'atletes nord-americans contra el seu propi govern.

Ni caldran set anys per organitzar uns Jocs Olímpics ni s’hauran de fer en una única ciutat, com era tradició. El Comitè Olímpic Internacional (COI), reunit en la sessió ordinària anual de Lausana, va aprovar la modificació de quatre punts en el procediment per escollir les ciutats olímpiques.

La nova seu del Comitè Olímpic Internacional (COI) a la ciutat suïssa de Lausana serà inaugurada el 23 de juny, data en la qual l'organisme també celebrarà el 125è aniversari. La coneguda com a Casa Olímpica, un projecte les obres del qual van començar el desembre del 2015, és un disseny finançat de manera privada amb el qual el comitè busca reagrupar tot el seu personal en una sola seu, per reduir costos i millorar la coordinació interna, segons ha informat el COI.

Malgrat que aquest dijous el Comitè Olímpic Internacional i el Comitè Olímpic Espanyol van celebrar que Espanya havia accedit a atorgar als esportistes de Kosovo el corresponent visat i que se’ls autoritzarà a utilitzar els seus símbols nacionals, l’himne i la bandera en territori espanyol, el govern espanyol ha mogut fitxa i ha puntualitzat que "no ha fet cap canvi" en la seva posició sobre la participació dels esportistes kosovars en competicions olímpiques a Espanya i que "sempre" ha concedit visats quan han estat sol·licitats.

L’estirada d’orelles del Comitè Olímpic Internacional (COI) a Espanya exigint a l’estat espanyol reconèixer les delegacions esportives kosovars ha tingut efecte: el govern espanyol proporcionarà als esportistes de Kosovo que competeixin a Espanya el corresponent visat i se’ls autoritzarà a utilitzar els seus símbols nacionals, l’himne i la bandera d’acord amb el protocol olímpic. D’aquesta manera, els esportistes kosovars -Kosovo va declarar-se independent de manera unilateral el 2008- aconsegueixen per fi ser reconeguts en les competicions que es disputin en territori espanyol.

La candidatura catalana per organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030, entre els Pirineus i Barcelona, segueix treballant en el projecte, que aviat inaugurarà la seva seu, pendent de les converses entre el Comitè Olímpic Internacional (COI) i el Comitè Espanyol. “Estem tranquils, hi haurà acord”, diuen des de la candidatura després de veure com el COI estirava les orelles a Espanya, en recomanar a les diferents federacions internacionals no atorgar a Espanya l’organització d’esdeveniments esportius fins que no resolgui la participació de ple dret de Kosovo. L’estat espanyol és un dels pocs estats europeus que no reconeixen Kosovo i, per tant, tampoc reconeix el seu dret a participar en competicions internacionals.

El Comitè Olímpic Internacional (COI) està fent força perquè Espanya reconegui Kosovo. L'ens esportiu ha instat les federacions internacionals a no atorgar esdeveniments esportius al país si no s'ofereixen les garanties que els esportistes del país balcànic puguin competir sense cap tipus de discriminació en territori espanyol.

La candidatura Pirineus-Barcelona als Jocs Olímpics d’Hivern ha estat convidada pel Comitè Olímpic Internacional (COI) al fòrum Olimpisme en Acció que el màxim organisme olímpic organitzarà a Buenos Aires els propers 3 i 4 d’octubre. En aquesta trobada, el COI comunicarà a les diferents regions que s’han postul·lat per ser seu dels Jocs Olímpics d’Hivern dels anys 2026 i 2030 el resultat de les valoracions fetes sobre el terreny pels delegats del COI. En el cas de la candidatura catalana, l’informe va ser realitzat pel suís Gilbert Felli, que va visitar les zones que serien seu d’uns hipotètics Jocs, tant al Pirineu com a Barcelona ciutat, ara fa dues setmanes.