Una de les dificultats d'aterrar en un càrrec polític és també saber-ne sortir, ja que no són pocs els dirigents del sottogoverno que acumulen més d'una dècada saltant de càrrec en càrrec. Persones que ocupen llocs que estan molt ben remunerats en relació amb la mitjana de salaris de la població però que no tenen xarxa de seguretat si perden el seu lloc de treball: són nomenats per motius polítics i de confiança i cessen per les mateixes raons, sense prestacions associades. Però almenys tres càrrecs visibles del govern de Pere Aragonès han aconseguit seguir al Govern amb una plaça fixa: la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja; l'assessora de polítiques públiques, Alba Alfageme, i el director general de Relacions Institucionals amb el Parlament, Joan Josep Nuet. Es van fer funcionaris mentre eren al càrrec acollint-se a un mètode excepcional: el procés d'estabilització engegat per la Generalitat per reduir la temporalitat dins les administracions.

El diputat d'ERC-Sobiranistes Joan Josep Nuet haurà de deixar l'escó al Congrés. El Tribunal Suprem l'ha condemnat aquest divendres a vuit mesos d'inhabilitació i a una multa de 12.000 euros per un delicte de desobediència per haver permès la tramitació de les lleis de desconnexió quan era membre de la mesa del Parlament el 2017. La sentència és inferior al que reclamaven tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat, però considera provat que, davant la disjuntiva entre "acatar" els advertiments del Tribunal Constitucional o "desobeir", va optar per desoir l'alt tribunal. Es distancia, per tant, de la línia de defensa del republicà, que durant el judici es va desmarcar del Procés insistint que no va pretendre ni assolir la independència ni col·laborar amb el full de ruta sobiranista.

El Suprem està a les portes de tancar un cicle: el del judici contra el Procés –a l'espera de com acaben els fronts oberts contra els exiliats–. Després de la condemna per sedició contra els líders independentistes, quedava encara pendent el judici contra l'únic exmembre de la mesa del Parlament aforat a l'alt tribunal: l'exdiputat de Catalunya Sí que es Pot i ara diputat al Congrés en representació de Sobiranistes, que forma part del grup d'ERC. El tribunal l'ha deixat vist per a sentència després d'un procés ràpid de només dos dies, en què Nuet va defensar dimecres que va intentar conciliar l'independentisme amb la Constitució.

El diputat d'ERC-Sobiranistes al Congrés i exmembre de la mesa del Parlament, Joan Josep Nuet, ha negat aquest dimecres que pretengués desacatar el Tribunal Consitucional quan va aprovar que es tramitessin les lleis amb què l’independentisme va mirar d’emparar el referèndum d’independència de l’1-O. Alhora, ha comentat davant el Tribunal Suprem que l’ha començat a jutjar avui que, com a integrant llavors de Catalunya Sí que Es Pot (la marca electoral precedent a En Comú Podem), va procurar canalitzar l’independentisme per vies constitucionals. “Jo i el meu grup vam intentar passar l’independentisme pel filtre constitucional”, ha assegurat Nuet, ara diputat al Congrés compartint grup amb ERC i que ha subratllat davant els jutges que no va pretendre assolir la independència ni trencar amb la Constitució.

Joan Josep Nuet (Reus, 1964) afronta a partir de demà el judici al Suprem pel seu paper en la mesa que va tramitar les lleis de desconnexió. La resta de membres sobiranistes ja han estat tots condemnats, i en el seu cas la fiscalia demana 16 mesos d’inhabilitació per desobediència i 24.000 euros de multa.

Antoni Bassas entrevista al diputat d'ERC al Congrés Joan Josep Nuet en directe a les 11 h a l'Ara.cat. Nuet serà jutjat aquest dimecres 24 de març al Tribunal Suprem, acusat de desobediència. És l'últim dels membres de la mesa del Parlament de la legislatura passada pendent de judici. La resta dels que estaven en la seva situació van ser inhabilitats pel TSJC.

El conflicte entre la direcció i el sector crític d'EUiA ha entrat aquest dijous en fase judicial, després que 16 membres del consell nacional de la formació –cessats a l'abril– hagin presentat una demanda civil per exigir ser readmesos. Entre els demandants hi ha algunes de les cares més visibles d'EUiA, com el diputat al Congrés i portaveu dels comuns, Joan Mena, l'alcalde de Montornès, José Montero, i l'exalcalde d'Altafulla Fèlix Alonso. Denuncien "greus infraccions legals i estatutàries" comeses per l'excoordinador general Joan Josep Nuet.

IU ha aprovat avui suspendre temporalment la seva relació amb EUiA per l'incompliment reiterat per part d'aquesta organització del protocol entre les dues organitzacions. El motiu esgrimit és que membres de la direcció actual d'EUiA han posat en marxa, tot i els advertiments, "un projecte polític anomenat Sobiranistes que ha concorregut en coalició amb ERC, amb la qual cosa han entrat en conflicte amb l'aposta estratègica d'IU a Catalunya i a l'estat espanyol". En aquest sentit, IU denuncia que el llavors coordinador d'EUiA i altres membres de la direcció d'EUiA han format part de candidatures d'ERC que han competit electoralment amb les coalicions avalades per Esquerra Unida i han seguit formant part de la direcció d'EUiA sense que s'hagin pres mesures.

Joan Josep Nuet renuncia a la coordinació general d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) després de set anys al càrrec i abandona la militància al partit, segons va anunciar ell mateix aquest dilluns en una publicació a Facebook. La decisió, que ja havia avançat al març, es confirma un cop ja ha sigut escollit diputat al Congrés per ERC i després que diverses veus crítiques a la coalició d’esquerres demanessin expulsar-lo per haver-se unit als republicans a les eleccions del 28 d’abril.

Membres crítics d'EUiA han creat un comitè de coordinació que vol pressionar perquè Joan Josep Nuet, coordinador general de la formació i número 4 d'ERC-Sobiranistes a les eleccions generals, surti de l'organització. Els membres d'aquest nou comitè es queixen que al consell nacional del 30 de març es van vulnerar els seus drets quan no se'ls va permetre incloure la proposta de revocació de Nuet. Tot i que Nuet continua sent el coordinador de la formació, ja va anunciar que deixarà el càrrec abans de l'assemblea, encara sense data, que es convocarà després de les eleccions generals, les municipals i les europees.

Esquerra Unida i Alternativa viu immersa en una crisi interna des que el líder de la formació, Joan Josep Nuet, va anunciar la seva incorporació a la llista d'Esquerra a les eleccions del 28 d'abril. Nuet és encara el coordinador general del partit, tot i que ja va anunciar que deixarà el càrrec. Això sí, la renovació per la via ordinària hauria d'esperar que acabi el cicle electoral. En el consell nacional que ha celebrat avui EUiA –al qual Nuet no ha assistit–, Toni Salado, responsable de política institucional i coordinador de la comissió nacional, ha demanat afegir dos punts a l'ordre del dia per debatre i votar la revocació de Nuet i celebrar un consell extraordinari per escollir una nova direcció.

Joan Josep Nuet deixarà aquest dimarts l'acta de diputat al Parlament un cop s'ha incorporat com a número 4 a la candidatura d'ERC de cara a les properes eleccions generals. El fins ara diputat dels comuns ja va ser expulsat del grup parlamentari la setmana passada i va ser suspès de militància pel seu partit. Ara deixarà totes les seves responsabilitats als comuns i, amb Sobiranistes, s'integrarà en primera persona a la coalició amb els republicans.

Catalunya En Comú - Podem ha expulsat aquest divendres el seu diputat Joan Josep Nuet del grup al Parlament, després que dijous es confirmés que concorrerà a les eleccions generals del 28 d'abril amb ERC.

Després que Esquerra hagi tancat les seves llistes al 28-A, on Joan Josep Nuet, fins ara coordinador general d'EUiA, s'incorporarà com a número quatre, els comuns han emès un comunicat en què reclamen als republicans que "deixin de negociar amb trànsfugues". En aquest sentit, la formació lila fa oficial que suspèn cautelarment la militància de Nuet i li obre un expedient sancionador.

El fins ara coordinador general d'EUiA, Joan Josep Nuet, ha anunciat que deixarà de ser coordinador general de la formació, que forma part dels comuns, a la pròxima assemblea nacional extraordinària o fins i tot abans, ja que podria dimitir. De fet, aquest dijous està previst que anunciï que concorrerà amb els republicans a les eleccions del Congrés de Diputats del 28 d'abril –tal com va avançar l'ARA–. Un fet que també li pot comportar, segons les fonts consultades per aquest diari, que el grup dels comuns al Parlament li exigeixi que deixi l'acta de diputat –és incompatible, a més, amb ser membre de la cambra espanyola.

Per 50 vots a favor i 30 en contra, la proposta de Joan Josep Nuet de presentar-se amb ERC a les eleccions generals va sortir victoriosa dissabte passat en la reunió del comitè central dels Comunistes. L'acord amb els republicans encara no està tancat, però segons diverses fonts consultades per l'ARA passaria perquè el mateix Nuet s'incorporés a la llista del Congrés en un lloc de sortida –entre els cinc primers per Barcelona–. El seu espai polític també tindria un lloc –semigarantit– al Senat, i fins i tot s'explora l'opció de sumar-ne un altre –no garantit– a les europees.

Els partits ja han començat a definir els caps de llista per a les eleccions generals del 28 d’abril i aviat hauran de tancar els acords de coalició. El termini es tanca d’aquí set dies i hi ha diferents vies obertes: Catalunya en Comú i Podem, el PDECat amb CDC -que encara manté els drets electorals- i ERC negocia la incorporació a la candidatura de l’espai que lideren Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet. De fet, aquest dissabte Nuet se sotmet al primer examen per avaluar el suport intern de la seva proposta d’acostament a ERC. Entre els crítics hi ha veus que amenacen amb forçar una assemblea per substituir-lo.

Elisenda Alamany ja no forma part del grup parlamentari dels comuns. L'exportaveu parlamentària parla d'un partit "fallit", "empetitit" i "que s'ha allunyat dels valors originals" que defensava quan es va engegar el projecte. També el partit, però en roda de premsa des del Parlament ha explicat aquest dimecres que, de moment, manté l'acta de diputada, que la direcció dels comuns ja li ha demanat que abandoni. "No ho descarto", ha explicat, tot apuntant que serà una direcció que prendrà de manera col·lectiva dins la plataforma Sobiranistes que va impulsar el mes d'octubre passat al costat d'un altre dels diputats dels comuns, Joan Josep Nuet.

Joan Josep Nuet ha presentat aquest dilluns una campanya de suport impulsada per la Fundació l'Alternativa davant el seu judici al TSJC com a exmembre de la mesa del Parlament de Catalunya. En la seva compareixença, ha dirigit un "record per a tots els presos" i "totes les persones encausades": "Som en el mateix camí", ha exposat, i ha fet una crida a teixir "noves i àmplies majories en contra de la repressió" i pel "referèndum que Catalunya es mereix". "La campanya del judici és la campanya de la democràcia", la qual "posarà les bases d'una nova estratègia que està naixent", ha assegurat. "El judici s'ha de convertir en una oportunitat", tot i que "ells volen que sigui una manera de castigar", ha sentenciat.

Tot i que la direcció de Catalunya en Comú (CatComú) menysté la força de la plataforma Sobiranistes, encapçalada per Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, les reaccions al seu naixement han generat un clima de màxima tensió, en la que és la pitjor crisi des que la confluència es va fundar l’abril del 2017. El naixement havia de servir precisament per evitar les friccions que representava la convivència de diferents sigles sota un mateix paraigua, aleshores a CSQP. Els esforços de Xavier Domènech per donar rellevància a figures independents que rebaixessin la lluita partidista han estat en va, i ara l’espai està immers en un evident enfrontament intern.