La guerra d'Israel i els Estats Units contra l'Iran amenaça amb allargar-se més del previst. Així ho han indicat dirigents israelians i nord-americans. De les inicials quatre setmanes que va anunciar Donald Trump es va passar a cinc, i ara, de moment, a vuit. Més enllà de l'estratègia militar, un conflicte prolongat planteja dubtes sobre la capacitat d'Israel de sostenir un enfrontament d'alta intensitat contra l'Iran després d'anys d’una economia condicionada pels fronts oberts a Gaza, el Líban i Síria, a més de les tensions directes amb Teheran.

Almenys sis persones han mort en un tiroteig aquest dilluns a Jerusalem, inclosos els dos autors de l'atac, segons la policia israeliana. Entre les víctimes hi ha un jove de nacionalitat espanyola, Yaakov Pinto, de 25 anys i natural de Melilla que vivia a Israel, segons han confirmat a Efe fonts del consolat i familiars de la víctima. El servei d'ambulàncies d'Israel ha informat d'un total d'onze ferits en l'incident, del qual es desconeixen de moment els detalls. La policia israeliana ha qualificat els atacants de "terroristes".

La missió de pau de les Nacions Unides pel Líban (FINUL) ha denunciat aquest dimecres que Israel ha atacat el seu personal al sud del país. Drons israelians haurien llançat quatre granades contra els cascos blaus en el que l'organització ha qualificat d'"un dels atacs més greus" des de l'anunci de l'alto el foc el novembre passat. A més, el govern libanès ha informat que almenys quatre persones han mort en atacs israelians contra diferents punts del sud del país.

L'endemà de la publicació d'un vídeo de propaganda de Hamàs on un dels ostatges, visiblement desnodrit, era obligat a cavar la seva pròpia tomba, el govern de Benjamin Netanyahu ha deixat clar, per boca del seu ministre de Seguretat Nacional, que no té cap intenció d'aturar ni la guerra ni la crisi humanitària a Gaza. En un nou gest de provocació, el ministre d'extrema dreta Itamar Ben-Gvir ha visitat aquest diumenge l'Esplanada de les Mesquites d'Al-Aqsa a Jerusalem, punt crític de les tensions entre israelians i palestins, i allà ha dit que l'única sortida al conflicte és "la migració voluntària" dels palestins de Gaza i l'annexió de la Franja per part de l'Estat d'Israel.

Aquesta setmana els televidents israelians i palestins han pogut veure a la petita pantalla unes imatges inèdites de l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem. Desenes de joves jueus es llançaven a terra, pregant segons un ritual talmúdic, mentre la policia israeliana els observava sense intervenir-hi. Fins i tot el ministre Itamar Ben-Gvir es passejava desafiant per la zona amb una forta protecció de les forces de seguretat.

Jerusalem ha viscut aquest dimecres la manifestació que cada any convoquen els sectors ultranacionalistes israelians per commemorar l'ocupació del costat est de la ciutat per l'exèrcit israelià el 1967. Milers d'ultres s'han manifestat amb banderes israelianes a través dels barris musulmans de la Ciutat Vella, en una demostració de força que sempre va carregada de discurs d'odi i atacs vandàlics contra els palestins i les seves propietats.

Ser pare primerenc i tenir cura d'un nadó és apassionant i meravellós. Però també és un repte. I fer-ho sota l'amenaça de les bombes i el soroll de les sirenes antiaèries, encara més. Com a corresponsal a Jerusalem per a diversos mitjans –inclosa aquesta casa–, els primers dies de la guerra entre Israel i Hamàs van ser una voràgine de feina i tensió. De llevar-me a les sis del matí per preparar les primeres cròniques de ràdio, de bregar durant tot el dia amb informacions i històries colpidores, d'escriure matí i tarda pels mitjans digitals i en paper i d'acabar la jornada, ben entrada la matinada, amb connexions per a diverses televisions. Però també van ser dies de corredisses al refugi amb un nen de cinc mesos als braços, de sentir explosions sobre els nostres caps, de plors i biberons ben entrades les curtes nits i d'un neguit constant per un demà sempre incert.

Entre la ciutat de Betlem, a la Cisjordània ocupada, i Jerusalem, amb prou feines hi ha nou quilòmetres. Però als Territoris Ocupats Palestins, les distàncies es mesuren en temps. Un temps que decideixen els militars israelians a través dels checkpoints (punts de control) que els palestins han de creuar no només per entrar a Israel, sinó també per moure’s dins de Cisjordània o de Jerusalem Est.

Abans de l’atac de Hamàs de fa dues setmanes, uns 18.000 obrers de Gaza treballaven a Israel, la majoria al sector de la construcció. L’atac de Hamàs del 7 d’octubre els va sorprendre a les obres i des d’aleshores no han pogut tornar a casa, mentre les seves dones i els seus fills intenten sobreviure als bombardejos constants. Però ells també estan en perill: Israel ha detingut aquests dies 4.000 obrers de la Franja, acusats d’haver participat en la planificació de l’atac. 

Centenars de soldats i policies israelians blindaven aquest matí totes les portes de la muralla que envolta la Ciutat Vella de Jerusalem. Armats amb fusells automàtics i escopetes de bales de goma, el desplegament de seguretat era molt més visible del que és habitual a la capital de les tres grans religions monoteistes. Jawad Masri arribava amb la catifa a la mà per resar a la mesquita d’Al-Aqsa: teòricament estava permès l’accés només als més grans de 50 anys i ell en té 54, però tot i així no l’han deixat passar: "Fan el que volen", lamenta quan marxa. Els palestins de Jerusalem Est fa 14 dies que veuen a les pantalles els bombardejos a Gaza, sense saber si els seus amics i familiars són vius o morts i l’ambient està carregat d’una barreja de ràbia i incertesa. La tensió pot esclatar en qualsevol moment, i en plena onada de protestes als països àrabs, l’últim que vol Israel són aldarulls al tercer lloc més important per a l’Islam. A la mesquita construïda pels omeies hi resen habitualment milers i milers de persones, i avui amb prou feines eren uns pocs centenars.

La primera dona que va rebre el premi Nobel de literatura va ser una sueca. No és estrany, atès que és l'Acadèmia Sueca qui concedeix el premi. Però Selma Lagerlöf, guardonada el 1909, va ser molt més que un fenomen local. Les seves novel·les eren venudes per centenars de milers al nord d'Europa i els Estats Units. I els dos volums de Jerusalem, potser la seva obra mestra, reflecteixen el moment en què la vella ciutat bíblica va deixar de ser un llogaret oblidat a l'Imperi Otomà i es va convertir, de nou, en una font inesgotable de conflictes.

A primera hora del matí d'aquest dimecres, en plena hora punta, s'han produït dues explosions consecutives en dos punts diferents de la carretera que uneix Tel-Aviv amb Jerusalem, molt a prop d'aquesta ciutat. Hi ha almenys un mort i 22 ferits, segons la policia israeliana. Les autoritats han informat que es tracta d'un "atac combinat" amb motxilles bomba, que anaven plenes de claus per maximitzar el dany, i que s'han detonat a distància.

Dos soldats israelians i set civils palestins (entre els quals, quatre menors) han mort des de dissabte passat en un pic de violència a Cisjordània i Jerusalem Est durant el qual s'han desencadenat múltiples altercats, atemptats i incursions militars en territori ocupat. Les últimes víctimes s'han produït aquest mateix divendres. Un metge i un jove palestí han mort a Jenín durant una batuda de l'exèrcit israelià, en la qual s'ha detingut un suposat membre de Hamàs i cinc palestins han resultat ferits. L'agència de notícies palestina Wafa també ha informat de la mort d'un presoner a causa de les ferides. L'home estava acusat de perpetrar un atemptat contra un autobús el 4 de setembre, en el qual van quedar ferits diversos soldats israelians.

La guerra a Ucraïna ha acabat amb l'ostracisme del príncep saudita Mohamed bin Salman, conegut com a MBS. El president nord-americà, Joe Biden, ha aterrat aquest divendres a Jiddah, on s'ha trobat amb l'hereu dels Saüd i el seu pare, el rei Salman bin Abdulaziz. Fa només dos anys, durant la campanya presidencial, Biden va prometre convertir els saudites en "els pàries que són en realitat". Llavors, l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi a Istanbul planava sobre MBS, a qui la CIA encara fa responsable de l'assassinat. Però els temps han canviat i, amb la crisi energètica causada pel conflicte d'Ucraïna, els Estats Units volen garantir-se el subministrament de petroli saudita. I a bon preu.

Més de 150 palestins han resultat ferits en uns violents enfrontaments amb la policia israeliana aquest divendres a l'Esplanada de les Mesquites, a Jerusalem. Després d'una setmana de relativa calma, els aldarulls suposen l'escalada més important de la tensió a la ciutat des que va començar el Ramadà, el mes sagrat dels musulmans. El xoc amb la policia ha començat a la matinada a l'exterior de la mesquita d'Al-Aqsa, el tercer lloc més sagrat de l'islam. Els enfrontaments s'han estès també dins el temple, cosa ben poc habitual.

“El nazisme neix en el silenci”. Amb aquestes paraules s'ha adreçat aquest dimecres el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a tot el poble jueu, i per extensió al govern d’Israel, en un missatge a Facebook escrit en hebreu. “Em dirigeixo ara a tots els jueus del món. No veieu què passa? Per això és molt important que milions de jueus d'arreu del món no es mantinguin en silenci ara mateix”, ha escrit el president ucraïnès, després d’una nova nit de bombardejos a ciutats com Kíev o Khàrkiv.

Milers de persones amb banderes israelianes han participat aquesta tarda l'anomenada Marxa de les Banderes, una processó que té lloc cada any per commemorar l'annexió (no reconeguda internacionalment) de Jerusalem Est a l'estat d'Israel, l'any 1967. La marxa, convocada per grups israelians ultranacionalistes i d'extrema dreta, sol ser un important focus de tensió entre israelians i palestins, ja que en el seu recorregut per la Ciutat Vella de Jerusalem els manifestants passen habitualment pel barri musulmà abans d'arribar fins al Mur de les Lamentacions. En aquesta ocasió, l'acte amenaçava amb fer trontollar el dèbil alto el foc que Israel i Hamàs van acordar el 20 de maig per posar fi a onze dies de bombardejos sobre la franja de Gaza i de llançament de coets cap a territori israelià. Finalment, però, la manifestació s'ha desenvolupat sense conseqüències importants.Finalment, les protestes de palestins contra la manifestació han acabat amb diversos ferits, però les conseqüències no han passat d’aquí.

La policia israeliana ha carregat aquest divendres al migdia contra grups de musulmans a l'esplanada de les Mesquites, a Jerusalem Est. Els agents han disparat bales de goma, gasos lacrimògens i granades de so contra els fidels que havien sortit de la mesquita d'Al-Aqsa després de les pregàries d'aquest divendres, segons informen diversos mitjans i com es pot veure en alguns vídeos difosos a través de les xarxes socials.

L'esplanada de les Mesquites de Jerusalem convertida en l'escenari d'una batalla campal després d'un atac de forces israelianes de matinada en plena oració, la resposta de Hamàs amb llançament de míssils des de Gaza i bombardejos israelians sobre la franja que han deixat almenys vint morts. Aquest és el resum de la jornada més tensa dels últims anys al cor del Pròxim Orient, de conseqüències ara per ara imprevisibles.

Moshe Hogeg, tip de rebre amenaces de mort contra la seva família, ha presentat aquesta setmana una denúncia en una comissaria de Jerusalem. Hogeg, a punt de fer 40 anys, és un empresari fet a si mateix que va aprendre als Estats Units que no calia portar corbata per fer negocis. Sol anar amb una samarreta informal, ulleres de pasta i despentinat, mentre s'omple les butxaques apostant pels formats digitals, les criptomonedes i les noves tecnologies. Gran aficionat al futbol, especialment del Barça, ara fa dos anys va comprar el Beitar de Jerusalem, prometent que amb ell aquest club seria més gran. Però ara s’ha trobat en una comissaria presentant una denúncia contra els aficionats radicals del club, que el persegueixen tant a ell com la seva família, acusant-lo d’haver tacat el "club més pur d’Israel". El Beitar, un club on fins fa poc no podia jugar cap musulmà, ha vist com Hogeg venia el 49% de les accions a un xeic dels Emirats Àrabs Units.