Internacional 21/05/2021

Arrenca l'alto el foc sense condicions a Gaza

Israel i Hamàs acorden la treva, amb la mediació d'Egipte, després d'onze dies de conflicte

5 min
Columna de fum sobre la ciutat de Gaza després d'un bombardeig israelià, aquest dijous

SabadellDesprés d'onze dies de bombardejos, Israel i Hamàs han posat en marxa aquest divendres l'esperat alto el foc. El gabinet de seguretat d'Israel va aprovar dijous al vespre, per unanimitat, acceptar la proposta per una treva "bilateral" i "sense condicions" que havien proposat els mediadors egipcis. Fonts de Hamàs asseguraven a Reuters que la fi de les hostilitats seria "mútua i simultània" a les 2 h de la matinada de divendres (la 1 h, a Catalunya), però les autoritats israelianes ho neguen i diuen que l'hora d'entrada en vigor de l'alto el foc encara no s'havia acordat. Durant la nit les dues parts han mantingut els atacs aeris malgrat l'anunci de l'acord, però a primera hora d'aquest divendres la treva s'havia imposat.

El termini de les 2 h de la matinada ha sigut confirmat també per la televisió estatal egípcia, que ha informat que el president del país, Abdel Fattah al-Sissi, ha enviat una delegació de seguretat a Israel i una altra als territoris palestins amb la missió de protegir la treva.

Objectius assolits

Segons ha informat en un comunicat l'oficina del primer ministre israelià en funcions, Benjamin Netanyahu, la decisió d'aturar els bombardejos sobre Gaza s'ha pres després que els membres del gabinet, que s'han reunit durant tres hores aquesta tarda, hagin pres en consideració "les recomanacions de tots els responsables de seguretat, del cap de l'estat major, del cap del Shin Bet [el servei de seguretat interna], del cap del Mossad [l'agència d'intel·ligència] i del cap del consell nacional de seguretat", que proposaven acceptar la proposta egípcia. Segons aquest document, els caps de l'exèrcit han informat els ministres sobre "els grans assoliments d'Israel en aquesta campanya, alguns dels quals no tenen precedents". L'exèrcit assegura que entre les 232 víctimes de Gaza hi ha, com a mínim, 160 combatents de Hamàs i de la Jihad Islàmica.

De fet, fins a aquest mateix dijous, les autoritats israelianes havien defensat en tot moment que l'operació de Gaza continuaria fins que es considerés oportú des del punt de vista militar. "Acabarem l'operació quan decidim que hem assolit els nostres objectius", deia dijous al matí el ministre d'Intel·ligència, Eli Cohen, en una entrevista a la ràdio pública Kan en què ha negat la possibilitat d'un alto el foc a partir de divendres. "Estem del tot preparats per expandir la campanya fins al grau que calgui –ha afegit el titular de Defensa, Benny Gantz–. Estem fent retrocedir Hamàs en el temps i no es podrà recuperar". Són declaracions que van en la línia del que havia dit dimecres Netanyahu, que es va mostrar "disposat a continuar aquesta operació fins que s'assoleixi l'objectiu" de "retornar la calma i la seguretat" als ciutadans d'Israel, malgrat que hores abans el president dels Estats Units, Joe Biden, li havia demanat una "desescalada significativa" i immediata.

Hamàs, en canvi, ja havia començat a parlar obertament d'una treva "en un o dos dies" dimecres a la nit, i dijous a primera hora un representant de l'organització havia dit a la CNN que el pacte podria arribar abans de 24 hores. De tota manera, en una entrevista amb l'agència Associated Press publicada poc abans que es fes públic l'acord, el dirigent de Hamàs Ossama Hamdan avisava que la milícia no tenia "escassedat de míssils" i que podia continuar disparant contra interessos israelians "durant mesos".

"Infern a la terra"

Després de la conversa entre Biden i Netanyahu de dimecres, aquest dijous la comunitat internacional ha continuat fent pressió a favor de l'alto el foc: la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha trucat al president palestí, Mahmud Abbas, i Biden ha parlat amb el president egipci, Abdel-Fattah al-Sissi. Mentrestant, el coordinador especial de l'ONU per al procés de pau al Pròxim Orient, Tor Wennesland, s'ha reunit a Qatar amb el líder de Hamàs, Ismail Haniyeh.

En una reunió de l'Assemblea General de les Nacions Unides convocada expressament per abordar aquesta qüestió, el secretari general, António Guterres, havia demanat també la fi dels atacs: “La lluita ha de parar immediatament. Faig una crida a totes les parts a cessar les hostilitats ara". "Si hi ha un infern a la terra, són les vides dels nens de Gaza avui", ha dit Guterres. "Els atacs indiscriminats i els atacs contra civils i contra la propietat civil són violacions de les regles de la guerra. També ho són els atacs contra objectiu militars que causen desproporcionades pèrdues de vides civils", ha avisat el màxim responsable de l'ONU, que s'ha desmarcat del discurs majoritari entre les potències occidentals segons el qual Israel té dret a defensar-se. "No hi ha cap justificació, ni tan sols la lluita antiterrorista o la defensa pròpia, perquè les parts del conflicte abdiquin de les seves obligacions sota la llei humanitària internacional", ha subratllat. Guterres s'ha mostrat "profundament commocionat pel continu bombardeig aeri i d'artilleria" de l'exèrcit israelià sobre Gaza, i ha afegit que "el llançament continu i indiscriminat de coets per part de Hamàs i altres milícies cap a centres de població a Israel també és inacceptable".

Gairebé 250 morts

Amb l'acord per a l'alto el foc –la solidesa del qual caldrà comprovar en els pròxims dies– es posa fi al conflicte més sagnant entre Israel i Hamàs des de la guerra del 2014, que va provocar més de 2.000 morts, la gran majoria a Gaza. En aquesta ocasió, els onze dies de conflicte s'han saldat amb un mínim de 232 víctimes mortals a la Franja (inclosos 65 menors d'edat) i 12 a Israel (entre els quals dos infants). Pel que fa als ferits, les autoritats de Gaza n'han comptabilitzat uns 1.900 i les israelianes gairebé 800. Al territori palestí, a més, hi ha hagut uns 75.000 desplaçats i centenars d'edificis greument afectats: gairebé un miler d'habitatges i locals comercials han quedat del tot destruïts i hi ha una cinquantena d'escoles i disset hospitals i centres de salut amb danys de diversa consideració.

A això cal sumar-hi, encara, 25 víctimes mortals (inclosos quatre nens) i més de 6.000 ferits a Cisjordània i Jerusalem Est, on els últims dies hi ha hagut nombroses manifestacions de suport a Gaza. A més, dues persones van morir a Israel a causa dels enfrontaments sectaris entre la població jueva i la palestina del país, uns xocs inèdits fins ara que van desembocar en pallisses i trets al mig del carrer i que van portar el president israelià, Reuven Rivlin, a avisar del risc d'una "guerra civil".

El conflicte va esclatar el 10 de maig, arran de les càrregues de la policia israeliana contra els palestins que resaven a la mesquita d'Al-Aqsa (el tercer lloc més sagrat de l'islam), a Jerusalem, fet que va desembocar en una batalla campal a l'Esplanada de les Mesquites. La tensió ja feia dies que creixia, sobretot a causa de l'amenaça de desnonament d'unes quantes famílies palestines del barri de Xeikh Harrah, a Jerusalem Est, per cedir les seves cases a ciutadans jueus que les reclamaven en virtut d'uns títols de propietat anteriors al 1948. Tot plegat va fer que Hamàs comencés a disparar coets contra Jerusalem, Tel Aviv i altres punts del territori israelià, a la qual cosa les autoritats hebrees van respondre bombardejant Gaza.

stats