Internacional 19/05/2021

Netanyahu refreda les expectatives d'un alto el foc a Gaza tot i la pressió de Biden

Hamàs creu que hi haurà un acord per aturar les hostilitats "d'aquí un o dos dies"

5 min
El primer ministre israelià en funcions, Benjamin Netanyahu, parlant sobre els bombardejos a Gaza en una trobada amb ambaixadors estrangers, aquest dimecres

SabadellL'alto el foc a Gaza podria ser una realitat abans del cap de setmana, malgrat que oficialment les autoritats israelianes insisteixen que ara per ara no tenen intenció d'aturar els bombardejos. Les pressions de la comunitat internacional sobre Israel perquè posi fi a la seva ofensiva sobre la Franja han pujat de nivell aquest dimecres amb la petició explícita del president dels Estats Units, Joe Biden, al primer ministre israelià en funcions, Benjamin Netanyahu, d'una "desescalada significativa avui en el camí de l'alto el foc". Tot i així, hores més tard Netanyahu ha deixat clar en un comunicat que està "disposat a continuar aquesta operació fins que s'assoleixi l'objectiu" de "retornar la calma i la seguretat" als ciutadans d'Israel.

A la nit, però, el vicepresident de Hamàs, Moussa Abu Marzouk, ha dit en una entrevista a la cadena libanesa Al-Mayadeen que creu que les negociacions per aturar les hostilitats "tindran èxit". "Espero que s'aconsegueixi un alto el foc d'aquí un o dos dies, i que l'alto el foc es basi en un acord mutu", ha afirmat. Aquesta és la primera vegada que des de l'organització islamista s'admet formalment que les negociacions avancen satisfactòriament. Dimarts a la nit, el canal de televisió israelià N12 va assegurar que Hamàs havia acceptat una proposta d'Egipte per a un alto el foc a partir de les 6 h d'aquest dijous (a la qual Israel no havia donat resposta), però un portaveu de l'organització ho va negar. D'altra banda, una font egípcia citada per Reuters ha afirmat aquest dimecres que hi ha un principi d'acord entre les dues parts, que continuen negociant-ne els detalls en secret. I dimarts a la nit alguns mitjans israelians van publicar que fonts governamentals havien dit, extraoficialment, que el conflicte es podria acabar en "dos o tres dies". N12 situa ara el possible inici de l'alto el foc divendres a la tarda.

Abans que s'emetés l'entrevista a Marzouk, un portaveu de Hamàs, Hazem Qassam, havia dit que qui vulgui acabar amb l'escalada de violència ha de "forçar Israel a posar fi a l'agressió a Jerusalem i al bombardeig de Gaza". Si s'aconsegueix això "podria haver-hi lloc per parlar sobre acords per restaurar la calma", ha dit Qassam, segons Reuters. En declaracions recollides per la BBC, Qassam ha acusat Israel d'haver-se negat a dialogar sobre un alto el foc: "No hi ha dates específiques en la qüestió de l'alto el foc perquè tots els esforços internacionals que s'estan fent, així com els que fa Egipte, topen amb una postura israeliana que rebutja negociar iniciatives per a l'alto el foc", ha assegurat.

Envair Gaza

Biden ha trucat a Netanyahu després que aquest assegurés aquest dimecres al matí, en una trobada a porta tancada amb ambaixadors estrangers, que no podia marcar un termini per a la fi del conflicte. "No anem amb un cronòmetre. Volem aconseguir els objectius de l'operació. Operacions anteriors han durat molt temps i, per tant, no és possible fixar un termini", ha afirmat el primer ministre, segons el diari Times of Israel. En aquesta mateixa trobada, Netanyahu ha explicat que l'objectiu dels bombardejos a Gaza és impedir que Hamàs pugui continuar atacant Israel, i en aquest sentit no ha descartat una possible invasió de la Franja. "Hi ha dues maneres de fer-ho: pots conquerir [Gaza], i això sempre és una possibilitat que està oberta, o pots dissuadir-los [de seguir atacant]. Ara mateix estem immersos en una operació de dissuasió contundent, però no descartem res", ha advertit.

El gest del president nord-americà és significatiu, ja que fins ara la Casa Blanca s'havia mostrat comprensiva amb l'actuació del govern israelià. El president nord-americà havia assegurat que no veia "excessiva" la resposta de Tel Aviv al llançament de coets des de Gaza, havia expressat que Israel té "dret a defensar-se" davant dels "atacs indiscriminats" de Hamàs i s'havia limitat a dir que "donaria suport" a un alto el foc en cas que s'aconseguís, però sense demanar explícitament el cessament de les hostilitats. Tot i així, segons ha avançat l'agència AFP, aquest dimecres els Estats Units han avisat que no donaran suport a la proposta de resolució que França ha presentat al Consell de Seguretat de l'ONU per demanar un alto el foc entre Israel i Hamàs. És la quarta vegada que Washington veta un comunicat d'aquest tipus en els últims dies, i ho ha justificat assegurant que l'aprovació d'aquesta resolució podria "minar els esforços per desescalar" el conflicte.

En la conversa telefònica que han mantingut aquest dimecres (la quarta en l'última setmana), Biden i Netanyahu "han parlat detalladament sobre l'estat dels fets a Gaza, els progressos d'Israel pel que fa a degradar les capacitats de Hamàs i altres organitzacions terroristes i els esforços diplomàtics que hi ha en marxa per part dels governs de la regió i dels Estats Units", segons ha explicat la portaveu de la Casa Blanca, Karine Jean-Pierre.

Durant els últims dies, Biden ha rebut pressions fins i tot des de dins del seu mateix partit perquè modifiqués la seva postura de suport sense fissures a Israel. Aquest malestar dins del Partit Demòcrata s'ha visualitzat aquest dimecres quan un grup de congressistes, entre els quals Alexandria Ocasio-Cortez i Rashida Tlaib (que és d'origen palestí), han presentat una resolució a la Cambra de Representants per aturar la venda d'armes a Israel per valor de 735 milions de dòlars que la Casa Blanca va aprovar pocs dies abans de l'esclat del conflicte a Gaza. Les opcions que el text prosperi són remotes, ja que molts membres del grup demòcrata s'han mostrat partidaris de l'acord de venda.

Israel respon a un atac des del Líban

Mentrestant, els atacs aeris no s'aturen. Aquest dimecres s'han llançat quatre coets des del sud del Líban cap a territori israelià, en el tercer incident d'aquest tipus des que va començar el conflicte amb Hamàs, dilluns de la setmana passada. Un dels projectils ha sigut interceptat per l'escut antimíssils israelià, dos més han caigut al mar i el quart ha impactat en una zona despoblada d'Israel. L'exèrcit hebreu ha informat que hi havia respost disparant artilleria contra "diversos objectius en territori libanès". L'exèrcit del Líban assegura que la resposta israeliana no ha causat ferits ni danys materials.

Com en els dos casos anteriors, cap grup no ha reivindicat el llançament de coets des del Líban, tot i que en principi es descarta que hi estigui implicat Hezbol·lah (que té una presència important en aquest territori i havia tingut conflictes importants amb Israel en el passat) i s'atribueixen més aviat a grups palestins de la zona.

Els bombardejos israelians sobre Gaza han deixat fins ara 227 morts, entre els quals 64 menors d'edat, i més de 1.600 ferits, segons les autoritats de la franja. Per la seva banda, els coets llançats des de Gaza han provocat la mort de 12 persones, incloses dues criatures, a Israel.

stats