Seguiment multitudinari de la vaga general palestina

SabadellEl palestins de Cisjordània, de Jerusalem Est i els que viuen dins el territori d'Israel han secundat aquest dimarts, de manera molt majoritària, la vaga general que s'havia convocat en rebuig dels bombardejos israelians sobre la franja de Gaza. Segons informa Efe, la Ciutat Vella de Jerusalem estava aquest matí pràcticament buida, igual que els barris de majoria àrab de ciutats israelianes com Haifa, Acre i Uhm al-Fahem. Raja Zaatar, un dels impulsors de la protesta, ha xifrat en un 90% el grau de seguiment de la vaga, segons recull Reuters. La mobilització també ha obtingut un ampli suport a Cisjordània: a Ramal·lah molts establiments han tancat i els carrers s'han omplert de marxes de protesta multitudinàries. El portal Middle East Eye explica que també s'han vist manifestacions importants en localitats com Betlem, Nablus i Tulkarem.

"Hem tancat la botiga, com tothom, en solidaritat amb tots els palestins i contra les accions que s'estan duent a terme contra tots nosaltres", ha dit a Reuters Mahmoud Jabr, propietari d'una botiga de queviures de Ramal·lah. "És el mínim que podem fer per a la nostra pròpia gent", ha assenyalat Ra'afat al-Salman, responsable d'un negoci a Jerusalem Est.

Aquest dilluns Essam Bakr, un altre dels organitzadors de la jornada de vaga, va explicar al diari The New York Times quin era l'objectiu de la protesta: "Volem enviar un missatge clar que estem units per dir prou a l'agressió a Gaza. Però també diem prou als atacs a la mesquita d'Al-Aqsa, prou a l'ocupació i a la construcció de colònies [jueves a Cisjordània] i prou al tracte injust que reben els palestins".

La convocatòria va ser promoguda per entitats de la societat civil palestina, com ara els sindicats d'advocats i mestres, els moviments de suport als presos palestins i l'Alt Comitè de Seguiment Àrab d'Israel, una agrupació que representa els interessos dels palestins amb nacionalitat israeliana, un col·lectiu que suposa aproximadament el 20% de la població d'Israel i que aquests dies, per primera vegada, s'està mobilitzant massivament en solidaritat amb la població de Gaza. Tant Al-Fatah (el partit del president palestí, Mahmud Abbas, que governa a Cisjordània) com el seu gran rival intern, Hamàs (que controla Gaza) hi havien donat suport.

Tres morts en enfrontaments amb la policia

Algunes de les manifestacions durant la jornada de vaga han derivat en enfrontaments amb la policia i com a mínim tres manifestants han mort a Cisjordània a causa dels trets de les forces de seguretat israelianes, segons l'Autoritat Nacional Palestina. L'exèrcit israelià s'ha referit a les protestes com a "disturbis violents" i ha explicat que "alguns esvalotadors han disparat contra les tropes" i han ferit dos soldats a les cames.

Un altre punt calent ha sigut el barri de Xeikh Harrah, a Jerusalem Est, on la policia ha carregat contra els manifestants i els ha disparat bales de goma i gasos lacrimògens. Segons la Mitja Lluna Roja Palestina hi ha hagut com a mínim 16 ferits. Aquest barri és un dels focus de l'actual conflicte, perquè una quarantena de famílies palestines estan a punt de ser desnonades per cedir les seves cases a colons israelians que les reclamen en virtut de títols de propietat anteriors a la guerra del 1948.

El laboratori de covid-19, danyat

Mentrestant, continua l'intercanvi d'atacs aeris entre l'exèrcit israelià i les milícies de Hamàs. Des que va començar aquesta escalada, dilluns de la setmana passada, 217 persones han mort a la franja de Gaza, entre les quals hi ha 63 menors d'edat, i el nombre de ferits supera els 1.500, segons les autoritats locals. L'exèrcit israelià afirma que entre els morts hi ha 130 combatents de Hamàs i 30 de la Jihad Islàmica. "Hem fet retrocedir Hamàs molts anys", ha dit aquest dimarts, a Twitter, el primer ministre israelià en funcions, Benjamin Netanyahu. En territori israelià hi ha hagut 12 víctimes mortals: les dues últimes són dos treballadors tailandesos d'una granja situada prop de la frontera amb Gaza que ha sigut atacada amb coets aquest dimarts.

Segons les Nacions Unides, els bombardejos a Gaza han deixat fins ara 58.000 desplaçats dins el territori, que acull més de dos milions de persones en 365 quilòmetres quadrats. D'aquesta quantitat, 42.000 s'estan refugiant en escoles de l'ONU. En nou dies de bombardejos, 450 edificis de la Franja han quedat destruïts o molt malmesos. Entre aquests hi ha sis hospitals i nou centres d'atenció primària. A més, aquest dimarts ha patit danys importants l'únic laboratori de Gaza on s'analitzaven els tests de covid-19 i on se subministraven les vacunes contra el coronavirus. El ministeri de Salut de la Franja ha denunciat que es tractava d'un atac "deliberat", tot i que l'objectiu del bombardeig no ha sigut el laboratori, sinó un edifici pròxim.

Possible alto el foc

Aquest dimarts a la nit, diverses informacions apuntaven a la possibilitat d’un alto el foc durant les pròximes hores o dies. El canal de televisió israelià N12 ha avançat que Hamàs havia acceptat una oferta d’alto el foc proposada per Egipte a partir de les 6 h de dijous però que Israel encara no s’hi havia sumat. Minuts més tard, un portaveu de Hamàs, Izzat al-Rishq, ha negat que s’hagués assolit cap “acord o calendari específic per a un alto el foc”. Mentrestant, el diari israelià Haaretz publicava, citant fonts governamentals, que la previsió és que l’operació militar a Gaza acabi “en els pròxims dies” (altres mitjans parlaven de “dos o tres dies”), tot i que oficialment no s’ha posat data a la fi de les hostilitats.