Internacional 14/05/2021

"Mai els palestins havíem estat tan units com ara"

La mobilització dels palestins que viuen dins d'Israel marca una nova fase

3 min
Un grup de palestins durant la celebració de la recta final del Ramadà a la mesquita d'al-Aqsa, a Jerusalem.

BarcelonaDes del 1966 que un govern israelià no havia hagut d'imposar l'estat d'emergència a les comunitats àrabs que viuen al país, com va passar dimarts a la ciutat de Lod (Lydd, en àrab). Representen el 20% de la població i tenen ciutadania israeliana, però sempre han sigut tractats com a ciutadans de segona, una discriminació que s'ha accentuat en la dècada llarga de governs de Benjamin Netanyahu. L'aixecament d'aquests dies, en solidaritat amb els palestins de Gaza i de Jerusalem, ha sigut una sorpresa. Sense anar més lluny, en les últimes setmanes un partit àrab d'Israel de signe islamista es postulava com a soci de govern del primer ministre Benjamin Netanyahu, disposat fins i tot a un acord amb grups ultraortodoxos a canvi de millores per la seva comunitat. Però tot ha canviat aquesta setmana, i la mobilització dels anomenats palestins del 48 –els descendents de les famílies que van resistir a l'expulsió quan es va crear l'Estat d'Israel el 1948– en solidaritat amb els de Gaza i Jerusalem, és un problema imprevist molt difícil de gestionar per Tel Aviv, en plena escalada a Gaza.

Des de dilluns a la nit els palestins ciutadans d'Israel s'han manifestat massivament en diverses ciutats, enfrontant-se a la policia i atacant propietats jueves, contra els atacs israelians a Gaza i a Jerusalem, i fent aflorar un malestar acumulat durant dècades de discriminació. Els ciutadans palestins d'Israel tenen més drets que els que viuen als territoris ocupats de Gaza i Cisjordània (poden votar, exercir càrrecs públics o recórrer als tribunals civils) però les lleis que, en paraules del primer ministre Benjamin Netanyahu, "fan d'Israel l'estat nació del poble jueu, i només del poble jueu", els converteixen en ciutadans de segona.

"Mai abans els palestins havíem estat tan units com ara", explica des de Haifa a l'ARA l'activista i investigadora Riya Al Sanah. "És un sentiment d'unitat, de palestinitat, d'identitat nacional compartida, que no havia vist mai a la vida", afegeix. Es refereix a la sinergia entre els palestins que viuen als territoris ocupats de Cisjordània sota l'Autoritat Palestina, als de Gaza sota control de Hamàs i sotmesos a un estricte setge per Israel i Egipte, també als de dins d'Israel, i als de la diàspora, que durant aquesta setmana han protagonitzat manifestacions arreu del món. Però per als palestins israelians, la violència és el resultat de dècades de discriminació: falta d'inversions públiques, un empobriment generalitzat, limitacions a l'accés a l'habitatge i a la terra. Al desert del Negev els beduïns mai han pogut arribar a tenir permisos de construcció i cada any han vist com es demolien les humils estructures que erigien per viure.

Els veïns de Sheik Harrah

En aquestes comunitats l'amenaça d'expulsió dels veïns de  Sheik Harrah de les seves cases de Jerusalem Est, en el marc de la política de colonització sistemàtica del sector de la ciutat que, segons el dret internacional, hauria de ser per als palestins, s'ha viscut en la pròpia pell. "El cas s'ha tornat molt simbòlic per a tots els palestins. I els palestins del 48 estem dient obertament que no estem desconnectats dels altres, que estem tots units en la mateixa lluita. I l'encapçalen joves que estan abandonats als marges de la societat. Els que surten al carrer a Jerusalem són els mateixos que surten a Lod o a Jaffa", afegeix Al Sanah.

Ignacio Álvarez Ossorio, professor d'estudis àrabs i islàmics de la Universidad Complutense, recorda que el 2011, coincidint amb l'onada de revolucions àrabs, ja hi va haver una mobilització protagonitzada per joves palestins a Israel que reclamaven igualtat de drets contra mesures com la Llei Nacional de Netanyahu, que blindava la nacionalitat israeliana per als jueus. "Aleshores van ser il·legalitzats i ara esperaven l'oportunitat per reactivar-se". El professor creu que després de la llum verda de Joe Biden, que dimecres va dir que Israel té dret a defensar-se, "serà molt difícil aturar la maquinària bèl·lica". A més, atribueix la violència als barris palestins com a resultat de "la política d'incitació a l'odi de Netanyahu i els seus aliats de govern, cosa que porta grups de jueus molt joves, amb la connivència de les forces de seguretat, a actuar amb una violència als barris palestins que no es veia des la Segona Intifada".

stats