Internacional 14/05/2021

Què hi ha al darrere de l'escalada més violenta a Jerusalem i Gaza dels últims anys?

La falta de mediació i de lideratges a Israel i Palestina dificulten la sortida al conflicte

5 min
Els palestins inspeccionen la zona de la torre Al-Jawhara greument danyada a la ciutat de Gaza després de ser atacada per atacs aeris israelians enmig de l'esclat de la violència israeliana-palestina
Disponible en:

BarcelonaEls bombardejos aeris israelians sobre la franja de Gaza continuen aquest dimecres per tercer dia consecutiu, mentre les milícies de Hamàs i Jihad Islàmica han llançat centenars de coets sobre ciutats israelianes. És el pitjor episodi des del 2014, quan més de dos mil palestins van morir pels bombardejos de Tel Aviv a la franja, i l'ONU adverteix del risc d'una "guerra a gran escala", mentre la mediació egípcia ha fracassat i el ministre de defensa israelià, Benny Gantz, adverteix que no hi ha data per posar fi a l'ofensiva. La falta de mediadors creïbles i de lideratges clars tant a Israel com a Palestina fan més difícil frenar l'espiral.

Com s'ha precipitat l'escalada?

Quan Jerusalem esternuda Gaza es constipa. La frase feta ha tornat a ser realitat. L'origen de l'escalada actual es troba a Jerusalem, on en l'últim mes s'han creuat dos focus de conflicte: la Ciutat Vella i l'esplanada de les Mesquites, i el barri de Sheik Harrah, a Jerusalem Oriental, on una quarantena de famílies palestines estan amenaçades de ser desnonades per lliurar les seves cases a colons israelians. Els primers enfrontaments van començar arran de les severes restriccions imposades per la policia israeliana –amb el pretext de la pandèmia, però que no s'havien aplicat a les celebracions jueves– per accedir a la Ciutat Vella, on tradicionalment el jovent palestí es reuneix després de la pregària del vespre durant el Ramadà. Després que al mes d'abril centenars de supremacistes jueus es manifestessin amb el lema "Mort als àrabs", la tensió als carrers era palpable. Divendres a la nit tropes israelianes van assaltar l'esplanada de les Mesquites i van començar una sèrie de protestes en diverses ciutats de Cisjordània i d'Israel. Dilluns el ministeri de Justícia es va veure obligat a endarrerir la lectura del veredicte sobre el desnonament de les famílies de Sheik Harrah per evitar més aldarulls. El mateix dia la policia i l'exèrcit israelià van assaltar l'esplanada de matinada, en plena oració, i van deixar més de 600 ferits. Hamàs va respondre llançant coets des de Gaza.

Per què és tan important Jerusalem?

L'any passat, amb el gendre de Trump patrocinant l'obertura de l'ambaixada nord-americana de Jerusalem, la dreta religiosa israeliana proclamava la seva victòria definitiva i instava els palestins a la rendició incondicional. Però la provocació a Jerusalem ha evidenciat que les coses no són tan senzilles. "Jerusalem cristal·litza tota la injustícia de la colonització israeliana. És no només un símbol sinó una demostració pràctica del que representa l'ocupació", explica a l'ARA des de Jerusalem Inés Abdel Razek, de l'Institut Palestí per la Diplomàcia Pública. "Des del 67 tota la ciutat està sota control israelià i els palestins hi neixen amb menys drets. L'Ajuntament no inverteix en infraestructures als barris palestins, que estan abandonats a la seva sort", afegeix. El cas de Sheik Harraj, on colons israelians han reclamat la propietat de cases on viuen palestins que van ser deportats en la creació de l'Estat d'Israel, esgrimint títols de propietat anteriors al 1948 (un dret històric que en el cas dels palestins no es reconeix), ha evidenciat la política d'expulsió dels palestins de la seva terra.

Pot començar la Tercera Intifada?

"No es pot saber, però hi ha elements de la protesta palestina que ho fan pensar", explica a l'ARA Lurdes Vidal, cap de món àrab de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). "Hi ha una idea de persistència, la sensació que no tenen res a perdre i que no només els queda resistir. Per això tornen a sortir cada nit. Pot ser un moviment durador i que no sigui tan fàcil de silenciar".

De fet, entre les noves generacions palestines pesa el sentiment d'aïllament, la idea que no poden continuar esperant ajuda de fora, arran de la política de "normalització" impulsada per l'administració Trump, que va portar alguns països àrabs (els Emirats Àrabs Units, Bahrain, el Sudan i el Marroc) a establir relacions amb Israel a canvi de beneficis diplomàtics, cosa que esborrava una línia vermella que s'havia mantingut des de la creació de l'Estat d'Israel. "Hi ha un sentiment de traïció entre el poble", afegeix Vidal.

Però el govern en funcions de Benjamin Netanyahu potser ha sobreestimat l'avantatge que li donava haver esquerdat el front àrab, que era més aparent que real. "Si Netanyahu creia que podria enterrar l'estat palestí fent un pacte amb els Emirats i Bahrain, o convencent el Sudan a canvi de treure'l de la llista de terroristes, o el Marroc a canvi del reconeixement pels Estats Units de la seva sobirania sobre el Sàhara Occidental, ara s'adona que això significava molt poc", escriu l'analista David Hearst. "Aquests règims àrabs no tenen cap credibilitat cap als seus pobles, i encara menys cap als palestins. Una nova generació de palestins està creixent i no s'aturarà per més gasos lacrimògens que els llancin", afegeix.

El lideratge palestí en crisi

Si una cosa frena ara un nou alçament massiu a Palestina és la falta d'un lideratge clar. La setmana passada el primer ministre palestí, Mahmud Abbas, de 85 anys, va tornar a ajornar les eleccions a la desprestigiada Autoritat Palestina, que als ulls de la majoria de joves dels territoris ocupats és només un aparell repressiu al servei d'Israel. Les últimes eleccions palestines es van celebrar el 2006 i Abbas, amb el seu partit Fatah dividit en tres blocs i sense perspectives, no estava disposat a permetre que Hamàs, que governa Gaza, guanyés també a Cisjordània. Com explica Joel Beinin, professor emèrit de Standford, "no hi ha cap lideratge que pugui mantenir un moviment popular sostingut com les Intifades del 1987 i el 2000". De moment Hamàs està capitalitzant la crisi actual, però no queda clara tampoc la seva ascendència sobre les noves generacions, protagonistes de les protestes, que no tenen lligams amb les direccions tradicionals.

La crisi política a Israel

Per a Beinin, el primer ministre israelià en funcions, Benjamin Netanyahu "és el primer interessat en l'escalada de la tensió a Gaza per desviar l'atenció dels seus problemes polítics i legals". Processat per diversos casos de corrupció, el polític conservador al poder els últims dotze anys ha sigut incapaç de formar una coalició de govern estable, després de quatre eleccions en dos anys. L'intent del moderat Yair Lapid de crear una coalició per fer-lo fora del govern –i deixar-lo sense immunitat– ha quedat pràcticament curtcircuitat perquè els partits jueus estan tancant files al costat de l'exèrcit i la policia i difícilment podran tenir el suport imprescindible de la Llista Àrab Unida, que hauria de pactar amb Lapid i grups ultraortodoxos.

Els manifestants cremant banderes israelianes i nord-americanes durant una manifestació celebrada a Islamabad.

Un nou actor: els palestins amb ciutadania israeliana

Un nou actor està emergint en el vell panorama: els palestins amb ciutadania israeliana, els que no van ser desallotjats quan es va crear l'Estat d'Israel el 1948 i que avui representen el 20% de la seva població. Han sortit al carrer a milers, en solidaritat amb Gaza i Jerusalem, a les ciutats de Natzaret, Haifa, Jaffa, Ramleh i Lod, a pocs quilòmetres de Tel Aviv i on es troba l'aeroport internacional de Ben Gurion. Allà els enfrontaments amb la policia israeliana, que els ha reprimit amb gasos lacrimògens i bales de goma, han obligat Netanyahu a declarar l'estat d'emergència. En total dimarts hi va haver 270 detinguts entre Israel i Jerusalem. I les crides a la calma del cap de la Llista Àrab Unida, Mansour Abbas, semblen haver tingut poc efecte.

stats