La Unió Europea es mira paralitzada l'acord de Gaza

Els estats membres frenen les sancions que Von der Leyen va proposar contra Netanyahu

El president del Consell Europeu, Antonio Costa, amb el president dels Estats Units, Donald Trump, dilluns passat.
18/10/2025
3 min

Brussel·lesLa Unió Europea no ha fet absolutament res per frenar Benjamin Netanyahu i ara es mira completament paralitzada l'acord d'alto el foc mediat per Donald Trump. Amb dos anys d'ofensiva israeliana i més de 65.000 palestins morts, el bloc comunitari no ha sancionat Tel-Aviv i s'ha limitat a consensuar dictàmens per demanar un alto el foc, una petició de mínims que ja va costar grans discussions entre els estats membres. A més, ara que la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen havia proposat castigar ministres israelians i congelar parcialment l'acord d'associació de la UE amb Israel, els estats membres descarten aprovar aquestes mesures en el Consell d'Exteriors de la UE d'aquest dilluns a l'espera que Netanyahu compleixi amb el pacte, segons informen diverses fonts diplomàtiques a l'ARA.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Fins i tot els països més propalestins de la Unió Europea, com Espanya, consideren que ara no tindria sentit sancionar Netanyahu i confien que les dues parts respectin l'acord de l'alto el foc. "La situació sobre el terreny és molt canviant", argumenten fonts comunitàries. En aquest sentit, altres fonts que han estat presents a les trobades prèvies diplomàtiques per preparar el Consell d'Exteriors de la UE d'aquest dilluns apunten que "l'atmosfera general" dels governs europeus és esperar a veure com transcorren els fets abans de moure fitxa a Brussel·les. "Les sancions queden ara en un segon pla perquè és prioritari que es garanteixi la plena aplicació de l'acord d'alto el foc entre Israel i Hamàs", apunta un altre diplomàtic a aquest diari.

Tot i això, fonts del Consell de la UE llancen un advertiment a Netanyahu i recorden que les sancions proposades per Brussel·les continuen sobre de la taula. És a dir, que es poden aprovar en qualsevol moment en cas que Tel-Aviv no compleixi amb el que es va comprometre. Ara bé, la portaveu de la Comissió Europea, Paula Pinho, va assegurar en roda de premsa que la proposta de restriccions contra Israel que va presentar Brussel·les "pot canviar si la situació canvia". A hores d'ara, Brussel·les no ha donat cap indici de retirar de la taula dels estats membres les restriccions als ministres israelians, l'anul·lació de fons europeus a Israel, la congelació parcial de l'acord d'associació i l'extensió de les sancions a colons violents a Cisjordània.

La divisió de la UE i la manca d'influència

La divisió de la Unió Europea sobre Gaza ha bloquejat qualsevol moviment del bloc europeu en conjunt i ha deixat en res la seva influència a Israel, tot i que el club comunitari és el principal soci comercial de Tel-Aviv i li subministra al voltant del 30% de l'armament. És a dir, els estats membres tenen gran capacitat de pressió sobre Netanyahu. El problema és, però, que el posicionament dels socis europeus sovint són oposats.

Per exemple, pel que fa a la suspensió parcial de l'acord d'associació, el fet que països com Alemanya o Hongria tinguin un posicionament molt prosionista i es neguin a aplicar sancions a Netanyahu bloqueja les mesures de pressió, ja que requereix una majoria qualificada perquè s'aprovin. D'aquesta manera, per molt que alguns estats membres, com Espanya o Bèlgica, insisteixin en restriccions a Tel-Aviv, gairebé sempre han quedat en no-res.

Ara la situació és similar amb el fet que Israel estigui bloquejant part de l'ajuda humanitària que es va comprometre a deixar entrar a Gaza. Fonts comunitàries asseguren que la voluntat de la Unió Europea és pressionar Netanyahu perquè permeti que els palestins accedeixin als ajuts, que en gran part provenen del bloc comunitari. Tot i això, a hores d'ara ni la Comissió Europea ni cap estat membre es planteja una sanció per empènyer Israel a complir amb el pacte.

De fet, l'última vegada que la Unió Europea havia amenaçat amb sancions contra Israel, Netanyahu es va comprometre a deixar entrar més ajuda humanitària i les va evitar. Finalment, però, Tel-Aviv va incomplir l'acord que havia tancat amb Brussel·les i va mantenir el setge contra Gaza. Malgrat aquestes poques garanties de compliment, la Comissió Europea vol donar una altra oportunitat al govern israelià: torna a guardar en un calaix les sancions, renuncia a la seva capacitat d'influència i es limita a confiar que l'acord de l'alto el foc mediat per Trump acabi bé.

stats