Von der Leyen apuja el to contra Israel i proposa sancions per primer cop

Brussel·les / EstrasburgLa pressió interna a Brussel·les perquè apliqui d'una vegada per totes sancions al govern de Benjamin Netanyahu s'ha anat fent cada vegada més gran, fins al punt de ser insostenible per la presidenta de la Comissió Europea. Anys després de l'ofensiva israeliana contra Gaza, Ursula von der Leyen —una de les dirigents més proisraelianes de la UE— finalment ha fet el pas i ha anunciat aquest dimarts al Parlament Europeu que proposarà una bateria de sancions contra Tel-Aviv. La notícia l'ha donada durant el discurs sobre l'estat de la Unió, que marca l'inici de curs polític a les institucions europees, i el paquet de restriccions inclourà una "suspensió parcial" de l'acord d'Associació de la UE amb Israel, i la inclusió a la llista negra dels ministres d'Israel "més radicals" i de colons violents de Cisjordània. "El que està passant a Gaza és inacceptable", ha remarcat la presidenta de la Comissió Europea amb un to més dur de l'habitual contra l'executiu israelià.

És la primera vegada que Von der Leyen posa sobre la taula sancions d'aquesta magnitud contra Netanyahu. Fins ara, la UE només ha congelat una part dels fons europeus Horizon per a la investigació científica i la innovació dels quals es beneficia Israel. Tanmateix, Brussel·les i els estats membres s'havien oposat en tot moment de suspendre l'acord d'Associació de la UE amb Tel-Aviv, que estableix un marc comercial i de diàleg polític prioritari al país israelià. El bloc europeu és per a Israel el primer soci comercial i li subministra al voltant del 30% de les armes que importa, cosa que dona a Brussel·les una gran capacitat de pressió contra Netanyahu en aplicar aquesta mena de restriccions. En tot cas, Von der Leyen no ha parlat de cap mena d'embargament d'armes a l'exèrcit israelià, que ja ha matat més de 65.000 palestins des del 7 d'octubre de 2023.

L'anunci de la presidenta de Von der Leyen, que ha sigut rebut amb un gran aplaudiment de la bancada socialista —vestida de vermell en senyal de protesta contra la situació a Gaza—, és un pas imprescindible perquè la UE apliqui sancions a Israel, però no és el definitiu. Es tracta d'una mesura que requereix el vistiplau dels estats membres, que continuen dividits sobre la guerra de Gaza. "Soc conscient que serà complicat sumar majories", ha admès la dirigent comunitària. Un dels països que s'oposa històricament a qualsevol sanció a Netanyahu és el seu, Alemanya. Però fins i tot Berlín ha canviat mínimament el to en les darreres setmanes.

Aquests dies, pels passadissos d'Estrasburg, càrrecs rellevants de la UE admetien que el discurs oficial europeu s'ha vist condicionat durant tot aquest temps a adaptar-se a totes les sensibilitats dels socis. Per això l'anunci de Von der Leyen aquest dimecres, un pas important, ha agafat per sorpresa a gairebé tothom.

"Europa ha de lluitar"

La conservadora alemanya, vestida de verd militar, també ha llançat un missatge clar als europeus en referència a la guerra d'Ucraïna i el perill que suposa l'expansionisme del règim de Vladímir Putin pel bloc comunitari. "Europa està en lluita. [...] Europa ha de lluitar", ha alertat. El to contundent de Von der Leyen davant la invasió russa no ha canviat, malgrat que Europa se sap allunyada de la taula on Donald Trump i Vladímir Putin s'han citat fins ara per decidir el futur de la guerra. La imatge de Putin rebut amb catifa vermella per Trump a Alaska va ser "difícil de digerir", ha admès l'alemanya. També va ser difícil de digerir, tot i que Von der Leyen no ho ha dit, la fotografia amb els polses amunt que ella i diversos càrrecs europeus es van fer a Escòcia amb el president republicà després d'agenollar-se davant l'amenaça i les exigències comercials de Washington.

Tres anys i mig després de l'inici de la invasió russa, Ucraïna continua sent una guerra existencial per a Europa. No només perquè la seguretat del continent depèn, en gran part, de la forma com aquest conflicte acabi, sinó també perquè l'ofensiva de Putin —i el temor a altres accions similars en un futur— han fet replantejar de dalt a baix molts dels fonaments que sostenien l'Europa d'abans del 2022. I aquí ve la paraula màgica: autonomia estratègica. La UE continua assenyalant com a prioritat desfer-se, en la mesura possible, de les dependències externes i apostar per un bloc cada cop més independent, també en un element vital ara mateix: la defensa i la seguretat. Von der Leyen n'ha fet referència en el discurs. Però Von der Leyen no s'atreveix a desvincular aquest futur de l'OTAN, malgrat que l'organisme està controlat per uns Estats Units completament imprevisibles.

Sobre el futur d'Ucraïna, la presidenta de la Comissió ha subratllat que no confia que Putin vulgui negociar la pau. Ha fet referència als atacs cada cop més abundants i letals arreu del mapa ucraïnès. “El missatge de Putin és clar, i la nostra resposta també ha de ser-ho”, ha insistit Von der Leyen, que ha fet una crida a “intensificar la pressió” per forçar Rússia a asseure’s a la taula de negociacions. Això implica, ha dit, “més sancions” i un suport ferm i continuat a Ucraïna. Per primera vegada, l'administració Trump i l'equip de Von der Leyen estan negociant des de fa uns dies l'aplicació de restriccions contra Putin.

Resposta en suport a Polònia

I precisament Putin ha fet treballar de més els assessors de Von der Leyen i afegir canvis d'última hora al discurs que tenien preparat. Aquesta matinada, Polònia ha hagut d'abatre diversos drons russos que, segons Varsòvia, havien entrat al seu espai aeri. La presidenta de la Comissió ha denunciat l'acció de Moscou, que ha qualificat d'"imprudent i sense precedents", i ha manifestat "tota la solidaritat" amb el govern polonès.

Von der Leyen ha promès millorar la vigilància de les fronteres europees amb Rússia i construir "un mur antidrons". Aquesta és una petició que els països de l'est d'Europa fa temps que demanen a Brussel·les. Els incidents d'aquesta nit podrien precipitar la decisió. "Europa defensarà cada centímetre del seu territori", ha insistit la presidenta de la Comissió Europea.

No és l'únic missatge èpic que ha fet ressonar per la cambra parlamentària, especialment plena: "La pregunta clau que ens hem de fer avui és ben simple: Europa té el coratge de continuar aquesta lluita? Tenim la unitat i el sentit d’urgència necessaris? O preferim barallar-nos entre nosaltres, paralitzats per les nostres divisions?". Seguidament, l'aplaudiment a la cambra, com gairebé durant tot el discurs, només ha estat parcial. La unitat europea és, des de fa anys, una il·lusió necessària.