Brussel·lesEspanya va ser, juntament amb Irlanda, el primer país a demanar de manera formal una revisió de l'acord d'associació de la Unió Europea amb Israel; ha sigut un dels estats membres que més sancions pretén aplicar contra el govern de Benjamin Netanyahu, i, sobretot des de l'inici de la guerra de Gaza, s'ha erigit en una de les veus més contundents del club europeu contra Tel-Aviv. La bateria de restriccions a Israel anunciada aquest dilluns per Pedro Sánchez ho constata, així com el fet que qualifiqui sense embuts la guerra de Gaza de "genocidi". Sovint, però, les seves demandes han quedat en no res als passadissos de Brussel·les i la UE només ha aplicat mesures molt tímides de pressió a l'executiu israelià.
Inscriu-te a la newsletter Internacional
El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
A hores d'ara, el global de la Unió Europea gairebé no ha aplicat cap mena de càstig contra el govern Netanyahu i només ha congelat una part dels fons europeus Horizon, que financen projectes d'investigació i innovació científica, i dels quals Israel també es beneficia. Finalment, també va decidir afegir a la llista negra personalitats i entitats dels colons violents de Cisjordània.
Ara bé, Ursula von der Leyen ha pronunciat un discurs més dur de l'habitual contra Israel aquest dimecres i ha anunciat que proposarà una bateria de sancions. Precisament, inclourà restriccions a colons violents de Cisjordània i als ministres israelians "més radicals", i una "suspensió parcial" de l'acord d'associació amb Israel, tal com demanava Espanya des de fa temps. De fet, el govern espanyol no ha trigat a atribuir-se'n el mèrit.
"Gràcies al lideratge i la influència d'Espanya a la UE en defensa dels civils, aquestes mesures comencen a estar sobre la taula", ha celebrat el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares. Així, malgrat que la Moncloa aposta per "la suspensió total de l'acord d'associació", dona "la benvinguda a la suspensió parcial", i fa públic el seu "suport total" a Von der Leyen amb les sancions que ha anunciat aquest dimecres al Parlament Europeu.
Ara bé, la UE encara manté l'acord d'associació amb Israel, a qui dona prioritat en el diàleg polític i les relacions comercials. D'aquesta manera, no ha trencat ni congelat aquest pacte tot i la investigació de la Comissió Europea que constatava els "indicis" que l'exèrcit israelià estava vulnerant els drets humans a Gaza, cosa que incomplia una de les condicions del mateix acord. De fet, la UE va revisar el pacte –tal com demanava Espanya sense èxit– a petició dels Països Baixos i s'hi van sumar una majoria qualificada de països, però la gran majoria només ho veia com un acte de pressió a Netanyahu i no tenia la intenció real d'acabar sancionant-lo. A més, per suspendre parcialment l'acord d'associació cal el vistiplau dels estats membres, que continuen dividits i es preveu molt complicat que arribin a un consens per castigar Netanyahu.
Tot i això, des de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre de 2023 fins ara, la Unió Europea s'ha acostat cada vegada més als posicionaments propalestins, com el del govern de Sánchez. Tot i que de moment el bloc només ha aplicat restriccions mínimes. Pel que fa a cada país europeu de manera individual, cada cop són més els governs estatals que reconeixen l'estat palestí. L'any passat van fer el pas Espanya, Eslovènia, Irlanda i Noruega (que no és a la UE). També el reconeixeran enguany França, Malta i Bèlgica; i s'ho estan plantejant Portugal, Finlàndia, Luxemburg i, fora de la UE, el Regne Unit.
També han aplicat sancions de manera individual contra membres del govern de Netanyahu estats com Eslovènia, els Països Baixos o Bèlgica, i han aplicat restriccions a colons violents de Cisjordània o fins i tot han declarat ministres israelians persones non grata. Pel que fa a Alemanya, que és un dels països més proisraelians de la UE i que sempre encalla les sancions, també està mostrant senyals de cansament amb Tel-Aviv.
Borrell i Ribera, els dirigents més propalestins
Tant Josep Borrell, quan era al capdavant de la diplomàcia europea en l'anterior legislatura, com ara Teresa Ribera, com a vicepresidenta primera de la Comissió Europea, han sigut els grans contrapesos dels dirigents més proisraelians. Entre els més propers a Tel-Aviv hi ha la mateixa presidenta de la Comissió Europea, l'alemanya conservadora Ursula von der Leyen, i la presidenta del Parlament Europeu, la conservadora Roberta Metsola. En aquest sentit, el dirigent català es va acomiadar del càrrec proposant trencar l'acord d'associació de la UE amb Israel, i Ribera la setmana passada va trencar el guió consensuat per la UE i va qualificar la guerra de Gaza de "genocidi", una paraula que la seva superior, Von der Leyen, sempre evita pronunciar.
El Regne Unit no veu “intencions genocides” en la guerra de Gaza
L’excap del Foreign Office David Lammy ha deixat clar en una carta recent que el govern britànic no considera que Israel actuï amb “intencions genocides” a Gaza. La distinció legal i política permet a Londres mantenir llicències d’exportació d’armes a Tel-Aviv, tot i que n'ha restringit algunes. El criteri del Foreign Office és que no correspon a l’executiu determinar si Israel està cometent un genocidi, sinó als tribunals internacionals, i que el que s’ha avaluat és únicament si hi ha un risc seriós que hi hagi intencions genocides. Segons l’última anàlisi recollida per Lammy, que liderava el Foreign Office abans de la remodelació del govern de divendres passat, la conclusió ha estat negativa, fet que avala continuar enviant-hi armes.
En aquest context ha arribat aquest dimarts a Londres el president israelià, Isaac Herzog. Tot i les crítiques d’alguns diputats, finalment serà rebut a Downing Street pel primer ministre, Keir Starmer, i no només per la nova ministra d’Exteriors, Yvette Cooper, com s’havia previst inicialment. L’entrevista amb Herzog tindrà lloc hores després que Starmer es reunís amb el president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, aquest dilluns al vespre.
El govern britànic defensa que Herzog és un càrrec simbòlic i que no participa directament en l’ofensiva militar, tot i que les seves declaracions han generat polèmica. Oficialment, el motiu del viatge és mostrar suport a la comunitat jueva del Regne Unit davant l’augment de l’antisemitisme. Tanmateix, la trobada amb el primer ministre també tindrà lloc enmig del debat sobre el reconeixement de Palestina com a estat, una decisió que Londres podria anunciar a finals de mes a les Nacions Unides.
![La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, pronuncia el discurs sobre l'estat de la Unió Europea davant el Parlament Europeu, a Estrasburg, França, el 10 de setembre de 2025.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
