Què suposa que la UE revisi l'acord d'associació amb Israel?

Brussel·lesLa decisió dels estats membres de revisar l'acord d'associació de la Unió Europea amb Israel és inèdita. Va entrar en vigor el 2000 i dona la base jurídica per facilitar i potenciar la relació econòmica i política entre les dues parts. Tot i que alguns països com Espanya fa temps que insten el bloc a revisar aquest pacte, sempre havien fracassat en els seus intents i s'havien imposat els posicionaments més prosionistes, com el d'Alemanya. No ha sigut fins ara que el global de la UE ha considerat —en paraules de la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas— que la situació a Gaza és "intolerable, catastròfica i cruel" i, per això, aquest dimarts van acordar investigar si Tel-Aviv compleix amb els drets humans, que és una de les condicions de l'acord d'associació entre la UE i Israel.

Ara bé, quin recorregut té aquesta decisió? Tal com va apuntar la mateixa Kallas, sobretot pretén ser un gest de "pressió diplomàtica" al govern de Benjamin Netanyahu perquè deixi de bloquejar l'ajuda humanitària als ciutadans de Gaza. Tanmateix, més enllà del missatge polític, fonts diplomàtiques admeten que és molt poc probable que es posi punt final en aquest pacte econòmic o, almenys, es congeli temporalment a l'espera d'un canvi d'actitud de Tel-Aviv. Precisament, les mateixes fonts indiquen que el fet que sigui un moviment de cames curtes i tingui únicament un sentit diplomàtic és el que ha facilitat que una gran majoria de socis europeus s'hagin avingut a permetre que es revisi l'acord.

En tot cas, la decisió presa pels estats membres es farà arribar a la Comissió Europea, que serà l'encarregada d'analitzar i emetre un informe sobre les accions del govern de Netanyahu. Tot i això, fonts diplomàtiques expliquen que no es tracta d'un procediment ja predeterminat i a hores d'ara no saben dir quant de temps trigaria Brussel·les a publicar un veredicte. Cal recordar, però, que quan ho va sol·licitar el govern espanyol i l'irlandès, la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen no va ni contestar.

Una vegada Brussel·les hagués emès l'informe, seria el torn dels estats membres decidir si revoquen l'acord d'associació. Com que es tracta d'un pacte comercial, s'hauria de prendre una decisió per majoria qualificada. És a dir, amb un 55% dels vots favorables dels 27 estats membres i que suposin almenys un 65% del global de població del bloc comunitari. Arribats en aquest punt, Alemanya, que és el soci amb més pes demogràfic i influència de la UE, i els seus aliats prosionistes habituals dins del club comunitari ho podrien vetar fàcilment.

La decisió de revocar un acord d'associació de la UE amb país tercer per l'incompliment dels drets humans gairebé no té precedents. L'exemple més recent és a la repressió del règim de Bashar al-Assad a Síria i la decisió presa pels estats membres el 2011 de trencar l'entesa comercial, cosa que es va traduir en una limitació de la importació de petroli originari del país sirià.

La UE, el principal soci comercial d'Israel

El trencament de l'acord d'associació tindria conseqüències nefastes per Israel i, per aquest motiu, els països més propalestins insten constantment la UE a utilitzar el poder de pressió que tenen en matèria comercial amb Tel-Aviv per intentar frenar l'ofensiva israeliana. Segons les dades de la mateixa Comissió Europea, el principal soci comercial d'Israel és la Unió Europea i un 32% de les seves transaccions internacionals el 2024 van ser amb els estats membres del club europeu. A més, el 34,2% de les importacions israelianes venen de la UE i el 28,8% de les exportacions van al bloc comunitari. Per contra, el país israelià és el 31è soci comercial de la UE i només suposa un 0,8% del total del comerç internacional dels socis europeus.

D'altra banda, val a dir que el principal exportador d'armes a Israel continua sent Alemanya. Segons apunten diversos mitjans internacionals, la potència germànica ven el 30% del global d'armament que importa l'estat israelià. Gairebé tota la resta l'adquireix als Estats Units, que continua sent el principal exportador bèl·lic a Israel i representa el 68% de les importacions israelianes en aquest camp.