La població de Gaza continua esperant l'ajuda humanitària promesa per Israel després de dos mesos i mig de bloqueig total a l'entrada d'aliments, medicines i qualsevol altre recurs. Dilluns van entrar cinc camions i ahir dimarts van entrar 93 camions a la Franja, carregats amb ajuda, però cap d'ells no ha pogut descarregar l'ajuda humanitària, segons ha denunciat aquest dimecres l'ONU. "Fins ara, cap dels subministraments ha pogut sortir de la zona de descàrrega de Kerem Shalom. I això és perquè ahir a la nit les autoritats israelianes només van autoritzar els nostres equips a passar per una zona molt congestionada i vam sentir que era insegur, era una zona amb un risc molt alt saquejos", ha explicat el portaveu del secretari general de l'ONU, Stéphane Dujarric. Més tard, l'exèrcit israelià ha assegurat que ha permès que 100 camions més hagin entrat a la Franja a través del punt de Kerem Shalom.
Netanyahu menysprea Europa i es referma en el pla "revolucionari" de Trump per expulsar els palestins de Gaza
L'exèrcit israelià intimida a trets una delegació amb diplomàtics europeus a Cisjordània
Barcelona / Brussel·lesEl primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha desgranat aquest dimecres els passos que planeja fer amb el que l’exèrcit hebreu ha batejat com a operació Carros de Gedeó, que ha d’acabar amb el “control total” de la Franja de Gaza. Ha insistit que la guerra continuarà, però ha admès que la pressió internacional per evitar que la crisi humanitària continuï empitjorant ha fet que hagin de prendre certes mesures per fer arribar productes bàsics als civils. D'aquesta manera, ha argumentat, els seus socis no posaran bastons a les rodes per continuar la guerra.
En una roda de premsa, la primera des del desembre, ha dit que Israel ha desenvolupat, juntament amb els Estats Units, un programa de tres fases per distribuir l’ajuda humanitària evitant que arribi a mans de Hamàs. La primera inclou permetre l’entrada d’aliments bàsics “per prevenir una crisi humanitària ara”. En una segona fase s’obriran punts de distribució de menjar, gestionats per empreses nord-americanes, amb la seguretat de l’exèrcit israelià. L’última preveu el desplaçament forçós de tota la població –és a dir, uns 2,1 milions de persones– al sud de l’enclavament palestí: “A mesura que prenguem el control dels territoris de Gaza, crearem una zona estèril al sud, per protegir els civils que vinguin d’altres parts de Gaza”. Netanyahu ha assegurat que en aquesta àrea “neta de Hamàs”, els palestins podran rebre una assistència humanitària completa.
"Les nostres forces estan prenent més i més territori. Al final d'aquesta campanya, tota la Franja de Gaza estarà sota control d'Israel i Hamàs serà derrotat", ha afirmat. També ha enumerat les "moltes victòries" de l'exèrcit israelià durant la guerra, i ha dit que "probablement" ha matat Mohammed Sinwar, el germà de l'exlíder de Hamàs Yahya Sinwar, que el va substituir després que morís en un atac a Gaza.
Netanyahu també ha fet referència al pla de Donald Trump per a la Franja, que consisteix en convertir Gaza en un centre de vacances al Mediterrani sense palestins, que serien expulsats a països veïns. L'ha qualificat de "correcte i revolucionari" i ha dit que Israel té intenció d'implementar-lo. És la primera vegada que menciona la idea del president dels Estats Units com a objectiu de la guerra.
Tot i que ha admès que ha hagut de respondre a les pressions pel que fa a l'ajuda humanitària, el primer ministre israelià ha deixat clar que no està preocupat per les amenaces de sancions dels països europeus: "Són els mateixos països que ens demanaven que no entréssim al Líban, ni a Rafah, i ho vam fer". I ha criticat que aquests governs "estan sota la pressió de les minories islàmiques, de l'opinió pública i de la propaganda".
Trets contra una delegació de diplomàtics
Aquest dimecres, a Cisjordània, s'ha produït un incident que afegeix més tensió a les relacions entre Israel i Europa. Forces israelianes han disparat per fer fora una delegació diplomàtica que estava de visita a Jenín, al nord de la Cisjordània ocupada. Un atac que arriba després que els estats membres de la Unió Europea acordessin revisar l'acord d'associació entre la Unió Europea i Israel i investigar si el govern de Netanyahu compleix amb els drets humans.
El ministeri d'Exteriors palestí ha assegurat que els trets tenien l'objectiu d'“intimidar” i ha compartit imatges de l'incident. La visita a Jenín l'organitzava l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) i hi havia una trentena de persones, entre diplomàtics i periodistes. Segons l'agència Efe, hi havia representants de 24 països d'Europa, Amèrica, el Pròxim Orient i Àsia i també membres de l'Oficina de la Unió Europea, del Programa Mundial d'Aliments i de l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNRWA).
El ministeri d'Exteriors palestí ha indicat que la visita havia estat organitzada per "observar les condicions humanitàries i els crims i violacions comesos per les forces de l'ocupació a la zona". En les imatges que ha distribuït es veu com un dels diplomàtics parla amb un periodista que l'està entrevistant davant d'una barrera metàl·lica col·locada per l'exèrcit israelià per restringir l'entrada a la zona quan comencen a sentir-se trets. Llavors, diversos membres de la delegació es dirigeixen als vehicles per marxar.
![L'exèrcit israelià disparant contra una delegació diplomàtica amb representants europeus.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1920 1080"%3E%3C/svg%3E)
L’exèrcit israelià ha acusat la delegació diplomàtica d’“haver-se desviat de la ruta aprovada”, motiu pel qual els soldats han disparat trets “d’advertiment” per fer-los retirar. “Les FDI [Forces de Defensa d’Israel] lamenten les molèsties causades”, han dit les forces israelianes en un comunicat, en què han destacat que ningú ha resultat ferit en l’incident, que ha tingut lloc en una “zona de combat activa”.
La localitat de Jenín, i en particular el seu camp de refugiats, s’ha convertit des de mitjans de gener en un dels focus de l’operació militar israeliana més gran a la Cisjordània ocupada des de la Segona Intifada (2000-2005), en què han mort desenes de palestins, incloent-hi diversos menors.
La UE demana a Israel que investigui els fets
La reacció de la UE no s'ha fet esperar i la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ja ha demanat a Tel-Aviv que investigui els fets. "Eren trets d'advertiment, però, al cap i a la fi, trets. Instem Israel a investigar qui n'és el responsable. Qualsevol amenaça contra diplomàtics és inacceptable", ha assegurat la dirigent comunitària en roda de premsa.
Fonts oficials del ministeri d'Exteriors espanyol confirmen que hi havia un diplomàtic espanyol entre el grup que ha estat atacat per les forces israelianes que "es troba bé", i que estan "en contacte" amb la resta de països afectats per "coordinar conjuntament una resposta als fets". "Ho condemnem taxativament", afegeixen.
De moment, Espanya, Itàlia i Portugal han cridat a consultes els seus ambaixadors israelians perquè donin explicacions sobre els fets. "Davant dels intolerables trets de l'exèrcit israelià durant la visita de diplomàtics espanyols, de la UE i altres països, convoquem el responsable de l'ambaixada d'Israel a Madrid. Exigim claredat i responsabilitats", ha escrit a X el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares.
L’exèrcit israelià ha assegurat que els responsables militars a Cisjordània ja estan investigant el que ha passat i han ordenat als seus oficials posar-se en contacte amb els representants dels països afectats.
