¿Com es farà la reconstrucció de Gaza?

BarcelonaL'alto el foc a Gaza encara és molt inestable, però les potències internacionals ja comencen a debatre plans per a la reconstrucció de Gaza. Països europeus, països àrabs, el Canadà i els Estats Units, i fins i tot el Japó, estan disposats a contribuir-hi econòmicament. Ho ha anunciat aquesta mateixa setmana l'ONU, que ha xifrat en 70.000 milions de dòlars els diners que caldran per poder tornar a aixecar tot el que Israel ha destruït en dos anys de guerra. I això és pràcticament tot, perquè Gaza avui és una muntanya de runa: es calcula que hi ha 55 milions de tones de runa a la Franja, l'equivalent a 10 piràmides de Gizeh.

"El primer que cal fer és retirar tota aquesta runa, i el principal obstacle són tots els explosius que encara queden entre les deixalles i que ja han matat algunes persones quan intentaven tornar a casa seva. Calen molts especialistes en explosius per desactivar tot això. I també cal ajuda per retirar els cadàvers que encara queden entre la runa", explica a l'ARA la directora de l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNRWA), Raquel Martí.

En aquests primers dies d'alto el foc han entrat alguns buldòzers pel pas de Rafah per obrir pas als camions d'ajuda humanitària que comencen a arribar –encara totalment insuficients, remarca Martí–, però n'haurien d'entrar molts més i també molt material de construcció. El 92% de les cases estan destruïdes o danyades, igual que el 89% de les infraestructures d'aigua i sanejament, el 92% de les escoles i el 60% dels hospitals, segons dades de l'OCHA (Agència de l'ONU per a la Coordinació d'Afers Humanitaris). "Reconstruir tot això durà molt de temps i, mentre es fa, calen infraestructures temporals, no només cases prefabricades per acollir la població, ja que més d'1,5 milions de palestins necessiten un lloc on dormir, sinó també per començar a reprendre l'educació dels infants que fa dos anys que no van a l'escola i necessiten també atenció psicològica, perquè estan severament traumatitzats", diu Martí.

¿Però qui decidirà què i com es construeix i qui gestionarà els 70.000 milions de dòlars que s'espera recaptar per a la reconstrucció? Aquest és el gran dilema, "perquè qui controli això serà qui dissenyi com serà Gaza, on es posen les infraestructures clau, com es distribueix el dret a la propietat, etc.", explica Víctor Burguete, investigador sènior del Cidob. "Segons com dissenyis una ciutat pots facilitar o no una nova intervenció militar d'Israel", assenyala.

Segons l'expert, ho hauria de fer un ens independent que compti amb la veu i participació dels palestins de Gaza. La directora de l'UNRWA remarca que "l'ONU està totalment preparada per gestionar la reconstrucció, amb transparència i rendició de comptes, ho ha fet en anteriors reconstruccions, com el 2014, i ho podria tornar a fer amb el suport d'altres organismes i experts internacionals". Però tal com assenyala Burguete, "els Estats Units i Israel rebutgen frontalment que sigui l'ONU qui ho faci".

El pla de Trump preveu que es creï una "autoritat internacional transitòria" a Gaza liderada per l'expremier britànic Tony Blair i el mateix Donald Trump, tot i que en cap moment s'ha plantejat que sigui aquest ens qui gestioni la reconstrucció. Justament fa unes setmanes es va filtrar a la premsa que el think tank liderat per Tony Blair havia estat escoltant propostes que parlaven de convertir Gaza en una Riviera o resort turístic, tal com proposa Trump. Això podria desembocar en l'enèsim desplaçament dels palestins com a mínim de la zona de la costa, si no de tota la Franja.

Una Riviera o una Gaza per als gazatins?

Les possibilitats que aquesta Riviera tiri endavant o no "dependran de qui aporta més fons i, per tant, té més capacitat de decisió, i de qui controla aquests fons" per a la reconstrucció, diu Burguete. Si els diners es dipositen en un fons gestionat i controlat per l'ONU o per un organisme internacional independent, si els controla l'Autoritat Palestina o si ho fa aquesta autoritat transitòria de Tony Blair, els resultats seran molt diferents. Alguns analistes israelians defensen fins i tot la idea de la Riviera de Trump com una forma de garantir la seguretat de l'enclavament, perquè Israel no bombardejarà hotels de luxe.

Aquí la capacitat d'influència de la Unió Europea i altres actors, que dependrà de les aportacions econòmiques que facin, pot ser decisiva. El president de França, Emmanuel Macron, ja ha deixat clar que vol tenir un paper destacat en el futur de Gaza i la cimera de líders que va convocar a París la setmana passada amb representants d'estats àrabs i occidentals, va començar ja a parlar de la reconstrucció. "La Unió Europea pot recuperar la seva veu després d'estar dos anys fora de joc en aquest conflicte i això dependrà de la quantitat de diners que hi aporti", diu Burguete, i destaca també la pressió que hi poden fer també els estats del Golf com l'Aràbia Saudita, "que podrien usar Gaza com a moneda de canvi en la negociació de la segona fase dels Acords d'Abraham". Aquests pactes per al restabliment de relacions diplomàtiques i comercials amb Israel han quedat congelats amb la guerra.

"Però el primer pas és aconseguir que hi hagi estabilitat i seguretat, tant interna entre Hamàs i les altres faccions, com externa per part d'Israel, perquè no torni a passar com el 2014 que es va fer una reconstrucció que ha quedat arrasada de nou", destaca l'analista. Aquests dies, França, el Regne Unit i els Estats Units estan treballant en una resolució que hauria d'aprovar aviat el Consell de Seguretat de l'ONU per posar les bases d'una futura Força d’Estabilització Internacional (FEI) que garanteixi la seguretat a Gaza.

El segon pas seria acordar la governança d'aquesta reconstrucció, i en tercer lloc, assegurar que els materials puguin arribar, donat el control fronterer que manté Israel. "En anteriors ofensives Israel ha bloquejat l'entrada de material de construcció perquè té por que caigui en mans de Hamàs", explica Raquel Martí. I l'analista del Cidob encara assenyala un quart punt important, que serien les decisions sobre el dret a la propietat, és a dir, qui serà el posseïdor de la terra, "perquè la pèrdua d'escriptures durant aquests dos anys de destrucció ha estat enorme".