Esperança i escepticisme després de dos anys de guerra a Gaza

Enviada especial a JerusalemEl dia abans que es compleixi el segon aniversari de la guerra de Gaza, les negociacions indirectes entre Israel i Hamàs s’han reprès aquest dilluns a la ciutat balneari egípcia de Sharm al-Sheikh, amb el pla de Donald Trump sobre la taula. Després de dos anys de bombardejos indiscriminats que han arrasat el 98% de les cases, han deixat destruïts o sota mínims els hospitals, han rebentat les terres de conreu, i amb set mesos de bloqueig a l’entrada d’ajuda humanitària que ha causat la pitjor crisi de fam del planeta, s’obre una perspectiva no de pau però almenys de desescalada. Trump sembla decidit a posar fre a l’ofensiva genocida d’Israel, però imposant unes condicions draconianes per als palestins. Europa i els països àrabs li fan costat: no hi ha cap pla alternatiu. I sabent que té la paella pel mànec, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha enviat una delegació tècnica sense capacitat de prendre decisions. Fonts d’Egipte, mediador i amfitrió de les converses, ja han avisat que "no hi haurà un acord ràpid".

Divendres a la ciutat israeliana de Sderot, a només un quilòmetre de la frontera de Gaza, famílies amb criatures s’enfilaven al turó des d’on hi ha una vista panoràmica del nord de la Franja, reduït a una muntanya de runes. "Mira, fill, continuem bombardejant: no quedarà ningú viu", deia un home gran a un nen de 10 anys, abans de passar-li els binocles per contemplar el macabre espectacle de destrucció. Una dona alçava el fill petit perquè arribés al visor del prismàtic que hi ha instal·lat l’Ajuntament per contemplar l’espectacle de més a prop, al mòdic preu de 5 xéquels (1,3 euros).

El 7 d'octubre del 2023, Hamàs va cometre un acte d'horror contra Israel. Centenars de milicians van aconseguir penetrar al país i van matar 1.195 persones, la majoria civils. El grup islamista també va segrestar 240 persones, algunes de les quals encara continuen sota captiveri. La ferida del 7 d'octubre, un trauma nacional, és encara ben visible al país. Els atacs del 7 d'octubre van desencadenar la horrorosa resposta israeliana contra la Franja, traduïda en la guerra genocida que ja ha matat més de 66.000 palestins, la majoria civils.

També divendres, familiars dels ostatges israelians que continuen segrestats a la Franja es manifestaven com fan cada dia des de fa gairebé dos anys a les portes de la residència de Netanyahu a Jerusalem amb el lema "Ara o mai". El germà de dos dels captius cridava pel megàfon: "El president Trump ha presentat un acord per alliberar tots els 48 ostatges i posar fi a aquesta guerra; una cosa que molts deien que era impossible. President Trump, estem amb vostè. No s’aturi. Ara o mai". El moviment que reuneix els familiars dels captius ha adreçat aquest dilluns una carta al comitè noruec per demanar-li que concedeixi el Nobel de la pau a Trump perquè "aquest any cap altre líder o organització ha contribuït més a la pau al món" que ell. A la carta no hi ha cap menció dels palestins.

No és gratuït que els familiars dels ostatges israelians avalin la candidatura de Trump al Nobel de la pau, que s'atorga aquest divendres. Molts a Israel estan convençuts que l’obsessió del president estatunidenc per aquest guardó és el que l’ha mogut a forçar Netanyahu a tornar a la taula negociadora. No s’ha d’oblidar que fa menys d’un mes el primer ministre israelià va ordenar bombardejar la delegació de Hamàs reunida a Doha justament per analitzar l’últim pla dels Estats Units. Allò va desencadenar una onada de condemnes internacionals i uns dies més tard Netanyahu compareixia a l’Assemblea General de l’ONU en un auditori pràcticament buit pel boicot de la majoria dels països. Israel no havia estat mai tan aïllat. Però el pla de Trump ha girat la situació com un mitjó. Netanyahu ha aconseguit que la retirada de les tropes israelianes de Gaza no fos una condició prèvia per a l’alliberament dels ostatges i que tampoc s’establís una línia territorial ni un calendari clar. En resum: té carta blanca per continuar ocupant Gaza.

Una pau basada en el negoci

Kobby Barda, expert en les relacions entre els Estats Units i Israel, es passeja aquests dies pels platós de les televisions israelianes, que el presenten com algú que va predir fil per randa els moviments del president estatunidenc. "S'imposa el pla dels guanyadors, que són Israel i els Estats Units. Això vol dir que ningú des de Gaza podrà atacar mai més Israel. Qui no hi estigui disposat que se'n vagi allà on vulgui", diu. Barda diu que Trump ha buscat una fórmula diferent de les anteriors. Un model basat en el negoci, la famosa Riviera al Mediterrani. "El model d’aquesta reconstrucció el va definir el professor israelià Joe Feldman de la Universitat Georges Washington segons el model BOT (build-operate-transfer [construir-operar-transferir]), pel qual empreses privades reconstruirien la Franja, explotarien les infraestructures per recuperar la inversió durant una dècada i després les transferirien a la nova autoritat". En aquest temps un comitè estranger presidit per Trump i amb l’ex primer ministre britànic Tony Blair com a director executiu funcionaria com a autoritat colonial a Gaza, amb una força militar d’ocupació internacional que imposaria l’ordre intern, abans de poder passar el control a una Autoritat Palestina que, per la seva oberta col·laboració amb Israel, la corrupció i el despotisme, ha perdut la confiança dels palestins. I com poden confiar els palestins que després Israel no els tornarà a arrasar? "Quan Gaza s'hagi convertit en un gran casino de Trump ningú gosarà bombardejar-la", assegura Barda.

Ara comença el joc de la culpa. Si Hamàs no accepta, serà vist com el culpable que no hi hagi pau i aleshores Netanyahu tindrà tot el crèdit internacional per continuar amb el genocidi: tindrà uns mesos més de coll per completar la conquesta de Ciutat de Gaza. Si els islamistes accepten, Netanyahu només té alguns compromisos abstractes i podrà controlar totalment el procés de reconstrucció. Barda no en té cap dubte: "Aquest és l’únic pla sobre la taula", on s’han embarcat tots els governs, des de Washington fins al Caire passant per Madrid. Com ha passat amb tots els processos al Pròxim Orient, quan arriba el moment clau els palestins estan condemnats a perdre la batalla del relat, i Israel obté el crèdit per continuar.

L’analista palestí Xavier Abu Zeid constata que "la gent de Gaza vol que això s’acabi i Hamàs ho sap". "La qüestió és veure, en aquesta situació catastròfica, amb quina fórmula sortiran perquè ara mateix això només és un pla per a un alto el foc. Els palestins no podem acceptar el control israelià de Gaza, ni tampoc que hi hagi un grup de cinc estrangers governant-la", afegeix. Des de Betlem, recorda que a l’ombra del genocidi a Gaza, a Cisjordània, "50.000 palestins han estat expulsats de casa seva, mentre el govern més ultradretà de la història dona carta blanca a l’ampliació dels assentaments i a la violència dels colons: la pregunta no és si Israel s’annexionarà Cisjordània, sinó quan". Abu Zeid destaca que hi ha hagut "un canvi radical a l’opinió pública fins i tot en els països aliats d’Israel, incloent-hi els Estats Units, on molta gent diu que no vol que el seu país continuï implicat en un genocidi". Els palestins encara confien que aquest canvi i les mobilitzacions al carrer aturin els plans de Trump i Netanyahu.