L'ONU confirma oficialment la fam a Ciutat de Gaza enmig de l'ofensiva final

BarcelonaLa matança a Gaza continua un ritme dramàtic. L'exèrcit de Benjamin Netanyahu ha matat almenys 41 palestins en diferents atacs a la Franja des de primeres hores d'aquest matí de dissabte, segons han confirmat fonts hospitalàries a reporters d'Al Jazeera sobre el terreny. De fet, el nombre de víctimes des de l’inici de l’ofensiva israeliana l’octubre del 2023, ja supera els 62.600. Almenys 62.622 palestins han mort i 157.673 han resultat ferits a Gaza, segons fonts del govern de Hamàs.

Mentrestant, Munir al-Bursh, responsable de sanitat a la Franja, ha denunciat un cop més a Al Jazeera l’enfonsament del sistema sanitari i ha reclamat corredors segurs per a l’entrada de medicaments i equips mèdics internacionals. Ha advertit que, malgrat la declaració de fam, “no hem vist cap acció real”. De fet, fonts de la Franja han denunciat avui la mort per desnutrició de vuit persones en les darreres 24 hores, dues de les quals, nens.

Aquest divendres, l’organisme internacional encarregat de monitorar la fam al món ha declarat, per primera vegada, una situació de fam a Ciutat de Gaza. El sistema de Classificació Integrada de la Seguretat Alimentària (IPC, en les sigles en anglès), avalat per les Nacions Unides, i reconegut globalment per 21 entitats humanitàries, confirma que les condicions extremes en les quals viuen un milió de persones compleixen els criteris que permeten parlar d’una fam en tota regla.

L'informe, de 59 pàgines, indica entre altres dades, que els següents mesos fins a 132.000 nens menors de cinc anys patiran "malnutrició aguda". A més, 41.000 d'aquests casos n'experimentaran de "severa", el doble del que s'havia previst al maig, fet que els col·loca en un risc "elevat de mort". Aquesta és la cinquena avaluació de l'IPC sobre la situació alimentària a Gaza.

Des de la seva creació el 2004, l’IPC només havia reconegut quatre episodis de fam, tots a l’Àfrica subsahariana, l’últim dels quals el 2024 al Sudan. Fins ara, l'IPC havia advertit que el "pitjor escenari” s’estava materialitzant a Gaza, però no havia fet una proclamació formal per manca de dades concloents. Ara, amb noves proves i després de 22 mesos de guerra, l’organisme afirma que la situació a Ciutat de Gaza és de “catàstrofe”, i preveu que l’emergència s’estengui als districtes de Deir al-Balah i Khan Yunis a finals de setembre.

Informe de l'IPC sobre la fam a Gaza

Segons les projeccions de l’IPC, gairebé una tercera part de la població de la Franja, unes 641.000 persones, afronta condicions catastròfiques, mentre que 1,14 milions viuen en situació d’“emergència alimentària”, el segon nivell més alt de la seva escala. L’informe és taxatiu: “El temps dels debats i les vacil·lacions ja ha passat, la fam és present i s’escampa ràpidament. Qualsevol retard, fins i tot de dies, provocarà una escalada inacceptable de morts”.

Per la seva banda, el ministeri de Sanitat de Gaza, controlat per Hamàs, 271 persones, 112 d’elles menors, ja han mort per inanició, més de la meitat en les últimes tres setmanes. El balanç global de víctimes de la guerra ascendeix a 62.192.

El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha qualificat la fam a Gaza de "desastre provocat per l'ésser humà [i] un fracàs de la mateixa humanitat" i ha afirmat que és un "col·lapse deliberat dels sistemes necessaris per a la supervivència humana".

"Crim de guerra"

Segons el màxim responsable de l'ONU, Israel té "obligacions inequívoques sota el dret internacional", incloent-hi la responsabilitat de garantir el subministrament d'aliments i medicines a la població. Ha fet una crida urgent a l'acció immediata, i ha subratllat que no es pot permetre que la situació continuï "amb impunitat". A més, Guterres ha tornat a exigir un alto el foc, l'alliberament de tots els ostatges i un accés humanitari total i sense restriccions a la Franja de Gaza. "El moment d'actuar no és demà, és ara", ha conclòs.

Al seu torn, el responsable de l'agència de Nacions Unides per als Drets Humans, Jeremy Laurence, ha responsabilitzat directament el govern Netanyahu de la fam a Gaza. En una compareixença des de Ginebra, ha afirmat que "Israel ha restringit il·legalment l’entrada i la distribució d’assistència humanitària i altres béns necessaris per a la supervivència de la població civil". I aquesta actitud, ha recordat, podria ser constitutiva d'"un crim de guerra, i les morts que se’n deriven també poden constituir el crim de guerra de matar intencionadament" població civil.

La fam oficialment declarada a Gaza suposa un precedent històric: és la primera vegada que l’IPC reconeix aquesta situació al Pròxim Orient. Fins ara només l’havien patida Somàlia, el Sudan del Sud, Nigèria i el Sudan.

Perquè la condició d'un poble es classifiqui com a fam, almenys el 20% de les llars han de patir manca extrema d’aliments, el 30% dels infants ha de registrar malnutrició aguda i dues persones per cada 10.000 habitants han de morir cada dia per causes directament relacionades amb la gana. El sistema de l'IPC té l'aval de l’ONU i estableix cinc fases, des de “mínima inseguretat alimentària” fins a “fam”. Entre les entitats que col·laboren amb l'organisme, amb seu a Roma, participen 21 organitzacions, entre les quals Save the Children, Oxfam i Unicef, i les seves declaracions tenen reconeixement global.

Israel, però, ha rebutjat de ple les conclusions de l’IPC. L’organisme militar encarregat de gestionar l’ajuda als palestins afirma que l’informe és “fals” i es basa en dades “parcials i esbiaixades” procedents de Hamàs i les ONG locals. També critica que l’avaluació “ignora els extensos esforços humanitaris” israelians i que es fonamenti en una “enquesta telefònica no publicada”. “Hi ha una política constant per facilitar assistència humanitària a la població civil de Gaza, en plena conformitat amb el dret internacional”, insisteix el comunicat israelià.

Però l’IPC ha desqualificat al seu torn les acusacions d’Israel i que hagi rebaixat els seus llindars habituals per declarar una fam. La resposta és tècnica, però en essència es tracta de diferents maneres d’avaluar la malnutrició en infants menors de cinc anys en funció de les proves disponibles.

D'acord amb les dades de l’IPC, s’utilitza un llindar del 30% quan l’avaluació es fa a partir del pes i l’alçada, però aquesta mesura no està disponible a Gaza en aquests moments per raons òbvies. En la seva absència, s’utilitza una mesura alternativa de la circumferència del braç dels infants –que estableix el llindar de la fam quan el 15% dels nens tenen un braç per sota d’una mida determinada.

L’IPC assegura que aquest estàndard s’aplica des de fa més d’una dècada, i que s’ha utilitzat recentment per avaluar la fam al Sudan. L’ús de la mida de la circumferència del braç, doncs, "no representa una rebaixa del llindar en la metodologia de l’IPC". Des d'aquest punt de vista, diu l'entitat, demostra l’aplicació continuada dels seus estàndards comunament establerts.

Mentre la crisi alimentària esdevé insostenible, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha confirmat a última hora d'aquest dijous que el seu gabinet de seguretat ha aprovat l'assalt definitiu a Ciutat de Gaza, al nord de l’enclavament, ofensiva que ja està en marxa des de fa 48 hores. En paral·lel, ha assegurat que ha donat instruccions per reprendre les negociacions amb Hamàs per aconseguir l’alliberament dels ostatges i posar fi a la guerra “sota condicions acceptables per a Israel”. “Les dues prioritats –derrotar Hamàs i alliberar els ostatges– van de bracet”, ha defensat.

Aquest anunci arriba només tres dies després que Hamàs acceptés la proposta de treva temporal impulsada per Qatar i Egipte, que preveu seixanta dies d’alto el foc i l’alliberament de la meitat dels ostatges. Netanyahu, però, ha rebutjat l’oferta i adverteix que Israel només acceptarà un acord global que inclogui l’entrega simultània de tots els segrestats, vius i morts, la desmilitarització de Gaza, el control israelià de les fronteres i la creació d’una administració local aliena a Hamàs i a l’Autoritat Palestina.

Hamàs acusa Netanyahu d’obstaculitzar els esforços de mediació i denuncia que menysté la proposta de treva. Fonts israelianes admeten que els contactes podrien reprendre’s aviat, però insisteixen que Israel no acceptarà una treva parcial.

La població civil afronta una emergència que l’ONU qualifica d’“insostenible”. Sense aliments regulars, amb hospitals col·lapsats i infraestructures devastades, la situació empitjora amb l’ordre israeliana d’evacuar Ciutat de Gaza abans de l’ofensiva terrestre. Hospitals i centres de salut han rebut en les últimes hores notificacions de desallotjament, mesura que el ministeri de Sanitat de Gaza descarta per considerar-la “un cop mortal al sistema sanitari”. Les Nacions Unides alerten que aquesta ordre pot provocar una nova onada de víctimes civils i agreujar encara més si això és possible l'actual col·lapse humanitari.

L'anàlisi del balanç de víctimes reflecteix la magnitud de la tragèdia. Segons una investigació conjunta de The Guardian, +972 Magazine i Local Call, basada en dades classificades de la intel·ligència militar israeliana, només un 17% dels morts a Gaza serien combatents de Hamàs o la Jihad Islàmica. La resta, fins al 83%, correspondria a civils, xifra que situaria el conflicte entre els de més alta proporció de víctimes no combatents de les últimes dècades, comparable amb la massacre de Srebrenica, el genocidi de Ruanda o el setge rus de Mariúpol el 2022.