L'ONU, escandalitzada per la fam a Gaza: "Els civils són cadàvers que caminen"

El CaireEl comissari general de l’agència de l’ONU per als refugiats de Palestina (UNRWA), Philippe Lazzarini, ha denunciat aquest dijous que, a causa de la fam provocada per Israel a Gaza, la gent a la Franja “no està ni viva ni morta” sinó que “són cadàvers que caminen”. El diplomàtic de les Nacions Unides va alertar en especial sobre la situació de la majoria de nens –“demacrats, dèbils i amb un alt risc de morir” si no reben tractament urgent– que atenen els seus equips al territori.

Les declaracions de Lazzarini arriben un dia després que més de 100 ONG d’arreu del món fessin una crida conjunta a la comunitat internacional a actuar per obrir tots els passos fronterers terrestres a Gaza; restablir-hi el flux complet d’aliments, aigua, articles de refugi, subministraments mèdics i combustible; posar fi al setge d’Israel a la Franja, i acordar una treva. Les organitzacions, entre les quals es compten Metges Sense Fronteres, Oxfam i Amnistia Internacional, van subratllar que l’ús de la fam contra la població civil és un crim de guerra. També les grans agències de notícies internacionals han alertat que els seus periodistes a Gaza no tenen menjar per a ells ni per a les seves famílies.

En el seu comunicat, Lazzarini ha afirmat que, segons l’últim balanç de l'UNRWA, un 20% dels nens de la ciutat de Gaza ja pateixen malnutrició. La setmana passada l'agència que dirigeix havia alertat que, en tota la Franja, el percentatge de malnutrició entre els infants se situava en el 10%, un augment substancial respecte al 6% registrat el mes anterior al sud de l’enclavament palestí i el 2,4% documentat al febrer. Segons el ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, aquest dimarts es van superar les 100 morts per desnutrició al territori, 80 de les quals eren nens.

Lazzarini ha ressaltat que la fam provocada per Israel està afectant a tothom, fins i tot als que intenten salvar vides, i va lamentar que els treballadors sanitaris de l'UNRWA “sobreviuen amb un petit àpat al dia”, si és que arriben a menjar alguna cosa, i que “cada vegada és més freqüent que es desmaïn per la gana mentre treballen”. El centenar d’organitzacions que van emetre un comunicat conjunt dimecres també van afirmar que són testimonis de com “els seus companys i socis [a l’interior de Gaza] es consumeixen davant dels seus ulls”.

El comissari general de l'UNRWA també ha assegurat que els pares estan ja “massa afamats per poder cuidar els seus fills”, i va notar que els que arriben a les seves clíniques “no tenen l’energia, els aliments ni els mitjans per seguir els consells mèdics”. “Les famílies ja no poden fer front a la situació, s’estan enfonsant, incapaces de sobreviure”, ha declarat, i ha advertit que quan “els cuidadors no poden trobar prou menjar, tot el sistema humanitari col·lapsa”.

Malgrat la gravetat de la situació i les evidències cada cop més manifestes de l’abast de la fam a Gaza, el govern israelià segueix negant la major i insistint en mantenir el setge sobre el territori. Dijous ha estat el seu ministre de Patrimoni, Amichai Eliyahu, membre d’un dels partits d’ultradreta de l’executiu, qui ha afirmat en una entrevista en una ràdio local que a Gaza “no hi ha gana” i que han de continuar fent la guerra contra els “monstres” de la Franja. “I no ens hem de preocupar per la fam a la Franja; que se n'ocupi el món. Cap nació alimenta els seus enemics. Ens hem tornat completament bojos”, ha afegit.

Hamàs respon a la proposta d’alto el foc

Paral·lelament, la negociació sobre un alto el foc a Gaza va mostrar dijous pocs símptomes d’avançar. Hamàs va enviar al matí als països mediadors la seva resposta a la proposta d’una treva de 60 dies presentada pels Estats Units. L’organització, que diu haver pactat les condicions amb la resta de faccions palestines, va assegurar haver inclòs tres esmenes en les clàusules sobre l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja, la retirada de les tropes israelianes, i les garanties perquè l’alto el foc sigui permanent. A la tarda, però, l’oficina del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va declarar que, a la llum de la resposta de Hamàs, havien decidit que el seu equip negociador tornés al país per celebrar “consultes addicionals”.

Hamàs ha mostrat reiteradament la seva predisposició a alliberar els 49 ostatges israelians que continuen segrestats a la Franja des del 7 d’octubre del 2023 –27 dels quals han mort en captiveri– si Israel s’avé a les condicions anteriors. De fet, són sobretot aquests tres punts els que han encallat repetidament un acord durant els 21 mesos de guerra. Israel, per la seva banda, exigeix el desmantellament de Hamàs i l’exili dels seus líders, a més de mantenir posicions militars a l’interior de Gaza i l’opció de reprendre els atacs en qualsevol moment.

En un intent de desencallar les negociacions, l’enviat especial de la Casa Blanca per a l’Orient Mitjà, Steve Witkoff, tenia previst viatjar a Itàlia aquest dijous per mantenir converses sobre l’alto el foc a Gaza amb alts càrrecs d’Israel i de Qatar. En cas que la seva intervenció finalment ajudi a desbloquejar les converses, el departament d’Estat dels Estats Units ha deixat la porta oberta en els últims dies que Witkoff es desplaci a Doha per ultimar-ne els detalls.