La fam a Gaza des de dins: "No queda ni una engruna de pa. I si en algun lloc trobes farina, costa 100 euros el quilo"

Barcelona"No queda ni una engruna de pa. I si en algun lloc trobes farina, costa uns 100 euros el quilo", explica a l'ARA amb un fil de veu des del centre de la Franja de Gaza Samir Zaqout, sots-director del Centre Al-Mezan de Drets Humans. La fam ja no és una amenaça a Gaza: després de gairebé cinc mesos de bloqueig israelià a l'entrada d'aliments, ja és una realitat generalitzada, com mostren els testimonis de palestins amb qui ha contactat l'ARA aquest dilluns en diferents llocs de la Franja i els informes de tots els organismes internacionals amb presència sobre el terreny.

"Hem anat a buscar menjar molts cops i no queda res de res al mercat: és part de la política genocida d'Israel, davant el silenci del món. Fa tres dies que no mengem res de res: no hi ha ni farina, ni menjar enllaunat ni verdures. No queda res. A casa només som tres persones i no tenim res: imagina't les famílies grans. És una catàstrofe", apunta. "La població de Gaza està afrontant una fam sense precedents i la majoria de famílies, de tota condició, no poden aconseguir el més bàsic: utilitzen la fam i la set com a arma de guerra. A totes les ciutats gairebé no queda pedra sobre pedra", diu l'activista. Segons el ministeri de Sanitat del govern de Hamàs, centenars de palestins arriben als hospitals amb desnutrició greu. L'agència de l'ONU per als refugiats palestins va acusar diumenge Israel en un comunicat de "matar de fam els civils" amb el bloqueig de l'ajuda humanitària.

Les imatges que els periodistes, acadèmics i professionals sanitaris de Gaza envien al món a través dels mitjans i les xarxes socials són esfereïdores. Com la d'un home gran que va caure mort mentre esperava en la cua d'una cuina comunitària una ració d'arròs, davant la impotència de la multitud, publicada pel periodista gazatí Wissam Nassar, que col·labora amb mitjans internacionals com el New York Times o el Washington Post.

El periodista d'Al-Jazeera Anas al-Sharif va esclatar mentre feia una crònica en directe des de l'Hospital Al-Shifa de la ciutat de Gaza, quan va veure una dona desmaiar-se per la gana a l'entrada del centre.

Segons les autoritats de Gaza, només diumenge es van registrar 18 morts atribuïbles a la fam a la Franja. La gent gran i els 650.000 nens i nenes menors de 5 anys que sobreviuen a Gaza, igual que les dones embarassades, són els més vulnerables. Diumenge la cadena estatunidenca CNN va informar de la mort de Razan Abu Zaher, una nena de 4 anys que havia estat ingressada fa un mes en un hospital de Gaza per desnutrició. Fa dies que els pediatres de la Franja han alertat que s'havien acabat els suplements nutricionals per a les criatures. "El seu cos esquelètic va ser dipositat sobre una llosa de pedra", diu la cadena. Almenys 76 criatures han mort de fam des que Israel va començar l'ofensiva genocida contra la Franja, després dels atacs palestins del 7 d'octubre.

Joanne Perry, metge de Metges Sense Fronteres (MSF), també acredita que estan atenent un nombre rècord de casos de desnutrició a les clíniques on treballen a Gaza: "Moltes criatures neixen de manera prematura a causa de l'estesa malnutrició entre les dones embarassades". Comptant els adults, els morts per fam a l'enclavament palestí s'eleven fins als 620, informen les autoritats sanitàries de la Franja. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la majoria d'aquestes morts s'han produït des del març, quan Israel va bloquejar gairebé totalment l'entrada d'aliments i medicines a la Franja.

A més de bloquejar l'entrada d'ajuda humanitària, Israel ha destruït les fonts d'aliments de la Franja: el 92% dels terrenys agrícoles i 1.200 pous han estat arrasats pels bombardejos. L'altre recurs vital per a Gaza, la pesca, també ha estat anorreat pels atacs israelians a totes les instal·lacions i la prohibició d'acostar-se al mar.

Una conversa en una tenda

La fam és també el principal tema a les xarxes socials dels palestins de Gaza. Mohammad Hussein, màster en administració d'empreses, relata així la conversa que va tenir amb la seva dona Yara i els seus dos fills, l'Imad (4) i l'Adam (2), a la tenda on s'han refugiat. "Enmig de la foscor i mentre els avions de guerra omplien el cel, l'Imad va dir (fluixet, amb les mans a l'estómac): «Papa, tinc gana. Queda pa?» I l'Adam (estirant-me la camisa i intentant parlar): «Papa... menjar». I la Yara (amb llàgrimes als ulls): «Mohammad, no queda ni una engruna. El cor d'una mare no pot aguantar això». I jo (mirant d'amagar el meu dolor): «Hi aniré demà a primera hora... potser trobaré una mica de farina en algun lloc». L'Imad: «Aleshores menjarem demà». Jo (acariciant-li els cabells): «Tant de bo... només hem de tenir paciència. Déu està amb nosaltres». La Yara (abraçant els nens): «Perdoneu-me, fills. Si pogués us portaria el món sencer al plat». Vam quedar-nos en silenci. Quatre ànimes famolenques en una tenda, fent-nos els forts pels altres. Però la fam de vegades és més dura que la guerra".

El doctor Suhaib al-Hams, director de l'Hospital de Kuwait de Khan Yunis, al sud de la Franja, ha declarat a la CNN que "la gent necessita més menjar que medicines; els seus cossos han arribat a superar el punt del que és suportable i tots corren el perill de morir". També ha denunciat que ja no tenen menjar per alimentar el personal sanitari: "Els metges estan treballant 24 hores sense menjar, ni a casa ni a l'hospital". L'ONG World Central Kitchen, del xef estatunidenc José Andrés, va deixar de repartir racions als metges del centre diumenge per manca de subministraments.

El director del Programa Mundial d'Aliments de l'ONU, Carl Skau, que ha visitat recentment la ciutat de Gaza, ha descrit el desastre humanitari a la Franja com "el pitjor" que ha vist mai: "La gent es mor de fam, quan tenim prou menjar a l'altre costat de la frontera". Uns tres mil camions carregats d'aliments, medicines i combustible esperen al costat egipci del pas de Rafah, però Israel no els autoritza a entrar a l'enclavament palestí. L'ONU ha reiterat que té capacitat per alimentar els 2,3 milions de palestins de la Franja en el moment en què rebi aquesta autorització.

Aquesta situació empeny milers de palestins cada dia als punts de repartiment d'aliments de la Fundació Humanitària de Gaza (GHF per les sigles en anglès), el mecanisme establert pels Estats Units i Israel per saltar-se l'ONU, on ja han estat assassinats almenys 900 palestins i sis mil més han resultat ferits per foc israelià quan anaven a recollir menjar. Tom Fletcher, coordinador d'Emergències de l'ONU, va advertir dijous al Consell de Seguretat: "La gent que s'arrisca a buscar menjar s'exposa que li disparin. La gent mor intentant aconseguir menjar per a les seves famílies". Desesperats per la gana, els pares deixen de menjar per donar el poc que tenen als seus fills i arreu es veuen criatures rebuscant entre la brossa o recollint farina barrejada amb sorra a terra després dels sagnants repartiments d'aliments als punts de distribució de la GHF.

Tampoc els periodistes s'escapen de la fam. Una de les col·laboradores gazatines de la BBC ha explicat aquest dilluns: "Fa dos dies que no menjo, tinc molt mal de cap: no tinc menjar ni per a mi ni per als meus fills". Un grup de reporters locals va compartir diumenge un vídeo davant d'un hospital de Ciutat de Gaza on compartien aigua amb sals minerals com a únic aliment.

Incursió israeliana a Deir al-Balah

Israel ha llançat aquest dilluns una incursió sobre la ciutat palestina de Deir al-Balah, al centre de Gaza, el lloc que fins ara havia estat menys afectat pels bombardejos israelians i que s'havia convertit en el punt clau per al funcionament dels actors humanitaris. També acull l'última planta potabilitzada d'aigua que queda operativa a la Franja. L'exèrcit israelià ho ha justificat dient que creu que allà hi ha una vintena d'ostatges segrestats en l'atac palestí del 7 d'octubre. L'atac coincideix també amb informacions publicades en la premsa israeliana segons les quals Hamàs estava a punt d'acceptar un acord d'alto el foc. Amb les ordres d'evacuació dictades per l'exèrcit israelià sobre Deir al-Balah, que afecten entre 50.000 i 80.000 persones, el 88% del territori de la Franja és zona declarada militar prohibida per als palestins.