L'exèrcit israelià prohibeix als palestins de Gaza apropar-se al mar

La prohibició, que restringeix l'accés a les platges, arriba mentre la Franja pateix les pitjors restriccions d'aigua i temperatures extremes

Palestins desplaçats a les seves tendes a la zona d'Al-Mawasi, a la platja prop de Khan Yunis, al sud de la Franja de Gaza,
14/07/2025
3 min

BarcelonaAtrapats en l'horror dels bombardejos indiscriminats, la fam i la set, els palestins de Gaza només tenien un lloc on trobar una mica d'alleujament: el mar. La Franja segueix una línia de costa de 40 km de longitud (molt semblant al Maresme) i allà podien almenys rentar-se, refrescar-se i, amb moltíssimes limitacions, pescar. Però l'exèrcit israelià ha emès aquest cap de setmana una ordre que els prohibeix acostar-se al mar.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"S'han imposat estrictes restriccions de seguretat en l'àrea marítima adjacent a Gaza: l'entrada al mar queda prohibida. Això és una crida a pescadors, nedadors i bussejadors: eviteu entrar al mar. Entrar a la platja i a les aigües al llarg de tot Gaza posa en risc les vostres vides", va publicar a X dissabte Avichay Adraee, portaveu en àrab de l'exèrcit israelià.

La prohibició es va establir després de l'atac palestí del 7 d'octubre, però fins ara s'aplicava només als pescadors. En canvi, ara s'aplicarà a qualsevol civil. A ningú se li escapa la idoneïtat del moment: ara és quan Gaza pateix les pitjors restriccions d'aigua, les temperatures més extremes i el pitjor amuntegament en camps de tendes insalubres després de 21 mesos de guerra en què s'han esborrat totes les línies vermelles.

"Embarcacions militars israelianes patrullen molt a prop de la costa i disparen als pocs pescadors que desafien la prohibició", explica per whatsapp a l'ARA Amaar Khouri, un obrer de la construcció desplaçat amb la seva família al camp d'Al-Shati, a la platja de Gaza. "Molt poca gent gosa nedar a la platja per por que li disparin, i també per la contaminació causada per l'abocament d'aigües residuals al mar, a causa de la destrucció de les depuradores", afegeix. "La gent necessita rentar els llençols, la roba i els plats amb aigua de mar, perquè aquí arriba molt poca aigua dolça i la guardem per beure-la, però ara ningú gosa apropar-se a l'aigua", apunta l'home.

Risc de malalties

El mar també és l'única sortida per a les persones a causa de la massificació resultant del desplaçament de residents de les regions del nord i est de Gaza a la platja. La pols i la brutícia resultants de l'enderrocament de carrers i els bombardejos d'edificis també empenyen la gent a les platges de Gaza. Els ciutadans d'aquí també depenen de l'aigua potable i per cuinar dels dipòsits d'aigua proporcionats per algunes organitzacions i campanyes de solidaritat amb la gent de Gaza. Aquests contribueixen a alleujar les seves necessitats d'aigua, però no les satisfan totes. Els habitants de la Franja han de dutxar-se diàriament a causa de la calor de l'estiu, la pols i la brutícia que omplen els carrers, i les aigües residuals també inunden les carreteres. Això no passa. Es dutxen cada deu dies o més. Tampoc es canvien de roba en setmanes per la manca de roba de recanvi i l'escassetat d'aigua per rentar-se. Això ha provocat la propagació de malalties de la pell entre nens, dones i homes.

Segons l'ONU, aproximadament el 90% de la població de Gaza ha estat desplaçada per la força amb els bombardejos i les ordres d'evacuació dictades per l'exèrcit, i la majoria s'han hagut d'instal·lar en campaments de tendes en llocs sense subministrament d'aigua ni d'electricitat. Les epidèmies s'escampen per l'amuntegament, la manca d'aigua i de productes higiènics, en una població al límit de les seves forces per la fam. Les criatures, la gent gran i les dones embarassades són els més vulnerables als cops de calor, la deshidratació i les malalties. Per això banyar-se a Gaza no és simplement oci, i l'aigua de mar s'ha convertit en un recurs clau per rentar.

En la que l'ONU ha descrit com la pitjor crisi de fam del planeta, el mar era un recurs vital, encara que els vaixells i llanxes de guerra israelians que patrullen la costa es dediquen a disparar contra els pescadors. Abans que Israel llancés la seva operació genocida contra Gaza, uns sis mil palestins es dedicaven a la pesca. Des del 7 d'octubre, segons l'ONU, almenys 210 han estat assassinats per l'exèrcit israelià.

Morts a les cues de l'aigua

Després que diumenge l'exèrcit israelià admetés que havia llançat "per error" un míssil contra un grup de civils que feien cua per aconseguir aigua, que va deixar almenys 10 morts, l'oficina de premsa del govern de Gaza ha denunciat que 700 palestins han mort en les mateixes circumstàncies. Hamàs ha denunciat que Israel lliura una "guerra sistemàtica de la set", amb més de 100 atacs a punts de repartiment d'aigua potable, i amb la destrucció de 720 pous, que han deixat 1,2 milions de palestins sense accés a aigua neta. Alhora el sistema de sanejament d'aigua ha col·lapsat pel bloqueig israelià a l'entrada de combustible, amb el qual funcionen les bombes que extreuen l'aigua dels pous, les depuradores i els camions de recollida de brossa. Això fa que l'aigua subterrània quedi contaminada i que s'escampin les infeccions.

Aquest dilluns almenys 28 palestins han mort en atacs israelians a Gaza, segons fonts mèdiques.

stats