Edició
Idioma
Internacional Pròxim Orient
Guerra al Pròxim Orient

Negociacions per crear una missió internacional de pau a Gaza

Jordània i Egipte són dels països que molt probablement contribuiran de forma rellevant a la força que garanteixi l'alto el foc

Tancs israelians es retiren aquest divendres de la Franja de Gaza després de l'acord entre Israel i Hamàs sobre la primera fase del pla de pau per a Gaza, prop de la frontera entre Israel i Gaza, al sud d'Israel.
Tancs israelians es retiren aquest divendres de la Franja de Gaza després de l'acord entre Israel i Hamàs sobre la primera fase del pla de pau per a Gaza, prop de la frontera entre Israel i Gaza, al sud d'Israel. ATEF SAFADI / EFE
Ricard G. Samaranch
11/10/2025
3 min
Dossier Gaza s'aboca a un futur incert 8 articles

BarcelonaDels 20 punts de l’anomenat pla Trump per posar fi a la guerra de Gaza, el número 15 estableix que els "Estats Units treballaran amb els seus socis àrabs i internacionals per desenvolupar una Força d’Estabilització Internacional (FEI) que es desplegui immediatament a Gaza". La idea fa temps que circula entre les cancelleries de la regió –la Lliga Àrab ho va proposar formalment el mes de maig passat–, i s’ha filtrat a la premsa que la seva composició és un dels temes de discussió a les negociacions de Sharm al-Sheikh, a Egipte. La seva existència respon a la visió compartida entre Donald Trump i Benjamin Netanyahu que ni Hamàs ni l’Autoritat Nacional Palestina s’han d’encarregar de la seguretat de Gaza un cop l’exèrcit israelià es retiri de la Franja.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Tot i que el pla Trump no estableix un termini per a l’arribada a Gaza de la missió internacional, es pot sobreentendre que haurà de ser ben aviat, ja que el document determina que l’exèrcit israelià "entregarà" el control de la Franja a la FEI a mesura que es vagi retirant de l'enclavament. A més de fer-se càrrec de la seguretat del territori palestí, la força militar haurà d’instruir i proporcionar suport a un nou cos policial a Gaza. Per aconseguir aquesta finalitat, el text menciona que la FEI haurà de "consultar" Egipte i Jordània, ja que "tenen una llarga experiència en aquest camp". Així mateix, entre les seves tasques també hi figuraran evitar l’entrada d’armes a Gaza i garantir el lliurament ràpid i segur d’aliments i materials per reconstruir la Franja.

L’objectiu final que fixa el pla Trump és que el nou cos policial gazatí es faci càrrec de la seguretat de Gaza, inclòs el control de les seves fronteres, però sempre treballant en coordinació amb la FEI, Egipte i Israel. Encara que el text no ho digui explícitament, es pot deduir que la missió internacional de pau també jugarà un paper important en el procés de desarmament de Hamàs. En concret, el punt 13 determina que "inspectors internacionals independents" supervisaran la rendició de les armes per part de la milícia islamista palestina. Com a part d’aquest procés, l’acord inclou la destrucció dels túnels i les fàbriques d’armes. "Hi ha molts detalls al voltant de la FEI, com les seves funcions, que encara no estan clars", sosté Timothy Kaldas, sotsdirector del think tank TIMEP.

El paper de l'Autoritat Nacional Palestina

Probablement, si la idea d’una missió internacional de pau encara no s’ha concretat és perquè alguns països àrabs haurien volgut que l’Autoritat Nacional Palestina desenvolupés un paper central en l’administració de la Franja, inclosa la seguretat. De fet, s’ha filtrat a la premsa que l’acord que Trump va presentar al món després de la seva reunió amb Netanyahu el 29 de setembre passat no és el mateix que el que l’inquilí de la Casa Blanca havia pactat amb els seus aliats àrabs, i una de les principals diferències era precisament el paper de l’Autoritat Nacional Palestina.

L’altre element de debat des que la idea es va començar a discutir a les cancelleries és la nacionalitat dels soldats que formaran part de la missió. L’Orient Mitjà té un llarg historial d’ocupacions militars estrangeres que han provocat insurgències i guerres, i en totes, l’ocupant ha acabat retirant-se amb la cua entre cames. L’últim i més sonat episodi és el de la invasió de l’Iraq decidida pel president George W. Bush l’any 2003. Per això, la llista de capitals disposades a enviar-hi els seus uniformats no és gaire llarga.

Pel que fa a la seva composició, es dona per fet que tant Jordània com Egipte, dos països veïns d’Israel i amb els quals manté relacions diplomàtiques, hi faran una contribució important. Però altres estats ja s’han mostrat públicament disposats a enviar-hi els seus soldats: Espanya, Turquia o Indonèsia. En general, es pretén que el gruix dels soldats correspongui a països àrabs i musulmans per evitar que arreli la noció que és una nova ocupació militar occidental, quelcom probable, atès que serà un consell liderat per Trump i Tony Blair qui dirigirà la Franja durant un temps indeterminat.

Tanmateix, segons el mitjà Middle East Eye, Egipte ha demanat a Trump que la FEI també inclogui soldats nord-americans, ja que vol que Washington s’impliqui en tasques com la supervisió del desarmament de Hamàs per donar solidesa a la missió. Però no està gens clar que Trump ho accepti, ja que podrien convertir-se en objectiu de la resistència palestina, sobretot si col·lapsa el procés de pau. "Segons com vagi l’aplicació del pla de pau, poden ser vistos com a agents de l’ocupació israeliana i patir atacs d’alguna de les diverses faccions armades existents a Gaza", adverteix Kaldas. De moment, Washington enviarà 200 soldats per verificar el compliment de l'acord, però ho faran des de territori israelià.

Dossier Gaza s'aboca a un futur incert 8 articles
stats