Edició
Idioma
Internacional Pròxim Orient
Guerra al Pròxim Orient

Sis lliçons globals de l'alto el foc a Gaza

Palestins desplaçats a la part sud de Gaza tornen al nord després de l'entrada en vigor d'un alto el foc entre Israel i Hamàs a Gaza.
Palestins desplaçats a la part sud de Gaza tornen al nord després de l'entrada en vigor d'un alto el foc entre Israel i Hamàs a Gaza. REUTERS
Eduard Soler i Lecha
11/10/2025
Professor de relacions internacionals (UAB) i investigador associat al Cidob
2 min
Dossier Gaza s'aboca a un futur incert 8 articles

L’alto el foc a Gaza explica millor que cap manual com funciona el sistema internacional: els forts actuen amb impunitat, els ciutadans organitzats poden alterar equilibris, els aliats desconfien –i a vegades es confien massa–, tot és negociable i –sovint disfressades de raó d’estat– les decisions dels protagonistes responen a interessos personals i egos desmesurats.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La primera lliçó és la més incòmoda: la impunitat diferencial. Alguns estats i dirigents se saben prou forts o protegits per ignorar regles i institucions internacionals. És el cas d’Israel, que ha menystingut sistemàticament les Nacions Unides sabent que compta amb la cobertura diplomàtica i militar dels Estats Units. El missatge és clar i perillós: les regles no s’apliquen igual per a tothom.

La segona lliçó és que els Estats Units continuen tenint una posició privilegiada dins del sistema internacional. Tot i l’ascens d’altres potències com la Xina, el seu pes és prou gran per fer moure tothom al seu voltant. Una de les prioritats de Trump és preservar aquesta posició, i amb l’alto el foc creu haver demostrat que qui mana aquí és ell.

La tercera lliçó pot semblar contradictòria: la pressió social i els moviments transnacionals són eficaços. Sense ells, molts governs no haurien reconegut l’estat de Palestina, i sense amenaces de boicot o d’exclusió, la impunitat política hauria anat acompanyada d’una impunitat social. Fins i tot en un món dominat pels forts, la pressió ciutadana pot modificar comportaments.

La quarta lliçó combina dues idees: aliances múltiples i intercanvis de favors. Israel va confiar tant en la seva aliança amb els Estats Units que no va calcular els costos d’atacar un altre aliat de Washington, Qatar. Els Estats Units van exigir a Netanyahu que s’excusés i ho van aprofitar per pressionar-lo per acceptar concessions. En paral·lel, Turquia reapareix com a mediador pressionant Hamàs perquè es desarmi, amb l’objectiu de consolidar el desgel amb Washington i desbloquejar compres d’armament.

La cinquena lliçó matisa aquestes dinàmiques: ¿estem segurs que parlem d’interessos d’estat quan ens referim als Estats Units, Israel, Qatar i Turquia? Sovint les forces motrius són interessos individuals, materials o polítics, de les persones que prenen decisions, dels seus familiars i col·laboradors o dels qui influeixen en la política. Són càlculs que no beneficien l’estat, sinó les carreres o els comptes corrents de persones amb noms i cognoms. Els plans de reconstrucció de Gaza en són un bon exemple.

La sisena i última lliçó és el narcisisme. Els líders volen ser recordats, busquen l’afalac i volen demostrar que són més poderosos, intel·ligents o temuts que els seus col·legues. Trump se n’endú la palma. ¿És casual que l’alto el foc s’assoleixi poques hores abans de lliurar-se el Nobel de la pau? Probablement no, i en determinades circumstàncies les obsessions dels líders poden decantar la balança.

L’alto el foc a Gaza revela, per tant, com funcionen avui les relacions internacionals: un món de competició entre potències on els privilegiats s’afanyen a preservar la seva posició, marcat per càlculs personals i fins i tot impulsos emocionals, on les regles no són per a tothom i la mobilització ciutadana és fonamental per intentar preservar les institucions i la legalitat internacional.

Dossier Gaza s'aboca a un futur incert 8 articles
stats