Edició
Idioma
Opinió

L’etern retorn i la 'Ilíada'

L’etern retorn i la Ilíada
L’etern retorn i la Ilíada Patricia Cornellana
Esther Vera
14/10/2025
Directora de l'ARA
3 min
Dossier Gaza s'aboca a un futur incert 8 articles

Va sonar el telèfon i era l’amic poeta per explicar que deixava la quimioteràpia. Seria l’última conversa. En un moment del diàleg sobre com vivia el final de la vida, va concloure: "Tot està en la Ilíada". El gènere humà demostra sense fi que no aprèn de la fúria ni de la compassió. Era dissabte al matí, feia sol i tallava les fulles mortes d’una aspidistra, una planta humil i esvelta que no demana atenció i de la qual ell me n’havia ensenyat el nom. 

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Fa dos anys, el dia 7 d’octubre, la ira, el fanatisme i el terror es van abatre contra joves lliures que es divertien en un festival i famílies que tenien al davant el seu dia festiu. Aquell acte terrorista va posar en marxa una operació salvatge sobre tot un poble amb l’ànim d’ofegar-lo en sang, arrasar-lo i esborrar-lo de la terra. 

Avui els bombardejos sobre una Gaza en runes s’han interromput i l’exèrcit del genocida primer ministre Benjamin Netanyahu comença una lenta retirada parcial. És una bona notícia, però és d’una fragilitat extraordinària. Assistim als primers passos d’un acord que pot salvar vides però que no garanteix la pau. A una treva que és imprescindible però precària, i que per ser duradora i estable necessitarà molta voluntat, capacitat de pressió sobre les parts i intel·ligència política.

Només amb una verificació real i una arquitectura política sòlida que no hem tingut mai fins ara es podrà evitar que fracassi la treva. És un pacte necessari que sense unes garanties que avui encara no existeixen pot quedar-se en una simple pausa abans de la pròxima guerra. 

L’acord recent entre Israel i Hamàs consisteix en un alto el foc parcial, un intercanvi d’ostatges i presoners i una retirada progressiva de les tropes israelianes. El compliment de les condicions necessitarà temps, voluntat de les parts i observadors amb capacitat dissuasòria.

La fragilitat de l’acord rau en el fet que Israel no ha assumit compromisos verificables sobre la seva retirada ni sobre l’accés humanitari, fet que deixa el pacte a mercè de la confiança, un bé molt escàs després de dos anys de devastació.

Benjamin Netanyahu és el principal obstacle per consolidar la pau, perquè les seves decisions militars i diplomàtiques responen més a càlculs interns que a una estratègia nacional israeliana. Cada dia de guerra contra la població palestina ha erosionat la legitimitat moral i política d’Israel, i en algun moment els ciutadans hi hauran de fer front a les urnes si pretenen que el seu país sigui considerat encara una democràcia. 

L’acord és profundament asimètric: Hamàs ha de complir obligacions immediates, mentre que Israel conserva la capacitat de frenar i revertir els compromisos.

Sense garants externs actius –els EUA, Egipte, Qatar i la UE–, la treva pot quedar en paper mullat de manera ràpida. L’estabilitat dependrà de la verificació i de sancions automàtiques en cas d’incompliment; si no, la reserva d’odi és avui tan enorme que farà tornar la violència. Només és qüestió de temps.

La reconstrucció de Gaza i la creació d’una autoritat civil són condicions essencials per donar estabilitat al procés.

A curt termini, cal un mecanisme internacional de control capaç de comprovar cada pas i sancionar incompliments. Alhora, és essencial una seqüenciació clara: que les fases de retirada, alliberament i reconstrucció estiguin clares al calendari i siguin irreversibles.

A mitjà termini, el pacte ha de conduir a una arquitectura política i institucional per a una Gaza que avui està desarticulada políticament. Necessitarà una autoritat reconeguda i supervisió internacional. Sense governança, el buit de poder serà la llavor del pròxim conflicte.

I, finalment, els garants externs (EUA, UE, Egipte i Qatar) hauran d’assumir la seva responsabilitat com a mediadors actius, no com a observadors passius.

El president nord-americà, Donald Trump, ha aconseguit un alto el foc valuós, però la pregunta ara és si mantindrà l’interès per pacificar la zona i buscar una pau estable, quan ja no li calen gestos dirigits al comitè que atorga el premi Nobel de la pau. L’acord aconseguit és un principi de pau, però encara no és la pau, i ara ve la part més difícil, ja que la solució dels dos estats és pràcticament impossible malgrat els reconeixements internacionals. En les properes hores veurem el retorn d’ostatges vius, cadàvers i empresonats. L’alegria serà desbordant per a algunes famílies, però la pau no es pot imposar i encara està lluny. Necessitarà reconvertir dos pobles avui exhaustos per la violència i consumits per l’odi. Un cop més.

Dossier Gaza s'aboca a un futur incert 8 articles
stats