La mort de Granados, segons un supervivent del “Sussex” (1916)
De la informació publicada a La Veu de Catalunya (3-IV-1916) sobre la mort del compositor Enric Granados (Lleida, 1867 - Canal de la Mànega, 1916) i de la seva muller, Empar Gal, segons el relat de Màrius Serra, un supervivent del “Sussex”, ferri torpedinat on viatjaven el 24 de març d’ara fa cent deu anys. El vaixell francès va ser atacat al canal de la Mànega per un submarí alemany. Es van ofegar vuitanta persones.
Entre els supervivents del “Sussex” hi ha un compatrici nostre, Màrius Serra. És fill d’Enric Serra, pintor català domiciliat a Roma, autor, entre altres obres, de la pintura de la Verge en el Monestir de Ripoll. Màrius Serra viu, com els seus pares, a Roma, on dirigeix la delegació de l'orfebreria Mappin & Webb de Londres. Sovint fa viatges a Anglaterra. Tornant d'un d'ells s'embarcà en el "Sussex" torpedinat. [...] Hem parlat amb ell, a Barcelona, per saber detalls sobre la tràgica mort del mestre Granados i la seva muller. Del seu relat resulta que a les tres de la tarda, trobant-se al menjador bona part dels passatgers, sentiren una violenta sotragada. L’alarma fou extraordinària, i tot el passatge va adquirir la convicció que el vaixell havia estat torpedinat. A conseqüència d’una via d’aigua s’inundà el departament. Quan pogué sortir tothom del menjador cap a la coberta, veieren la majoria de passatgers que s'hi trobaven en vies de llençar-se a les barques, als bots o directament a l’aigua, malgrat les exhortacions a la calma del capità i de la tripulació. Entre ells hi havia l’infortunat mestre Granados i la seva muller, amics de Màrius Serra, qui veient un perill més gran a l'abandonar el vapor que al restar-hi, volia evitar que es moguessin. Desgraciadament, Granados i la seva muller preferiren deixar el vaixell. Aquesta referència coincideix amb la de l’agència Havas, segons la qual, havent lliscat de la barca la muller de Granados, aquest es precipità a l’aigua. –Coratge, mestre!– li cridava el nostre compatriota mentre cercava la manera de dur-los un socors, impossible d’aconseguir amb el pànic i la confusió regnants. Abans que se’ls pogués proporcionar auxili, Granados i la seva dona s’enfonsaren abraçats, coberts per les ones. Sembla comprovat que el “Sussex” fou torpedinat. La coincidència d’haver tornat de Londres amb poques hores de diferència al viatge del “Sussex”, el cap de l’exèrcit italià general Cadorna havia fet suposar que viatjava en l’esmentat vaixell, i es va comprovar després que havia fet la travessia a bord d’un torpediner britànic. Diu Serra que el capità del vaixell es va precipitar al timó, com si hagués vist el perill. La nau va fer mitja virada, i va evitar que el projectil toqués el casc de ple a ple. El torpede degué tocar el “Sussex” sols d’esquitllentes, fet que va provocar que se salvés la gent que no es va moure del vapor. [...] Serra diu que no oblidarà mai escenes esgarrifoses de nàufrags lluitant amb les ones i, sobretot, infants que, després de surar uns moments, foren engolits pel mar. [...] Segons les agències, el sinistre esdevingué a les tres de la tarda i no arribà cap socors als nàufrags fins a les deu de la nit. Pot ser causa de la tardança que quedessin malmesos els aparells de telegrafia sense fils del vapor sinistrat. [...]
Informació de 'La Veu de Catalunya' 1916
