Gaza, cap a un futur incert: Hamàs i Netanyahu diuen sí a la treva i no al pla de Trump

Dossier Gaza s'aboca a un futur incert 8 articles

• Gaza, cap a un futur incert: Hamàs i Netanyahu diuen sí a la treva i no al pla de Trump
• Gaza, abans i després de la guerra
• Negociacions per crear una missió internacional de pau a Gaza
• "Per als israelians, els únics éssers humans a Gaza són els ostatges i els soldats"
• Deu mil oliveres arrencades: Israel esborra del mapa l'estat palestí
• Sis lliçons globals de l'alto el foc a Gaza

  

• Qui governarà Gaza?

  

• L’etern retorn i la 'Ilíada'

  

Enviada especial a JerusalemDimecres el món es va sorprendre amb l’anunci de l’acord entre Israel i Hamàs per a un alto el foc a Gaza, negociat a corre-cuita sota els auspicis de Donald Trump. Dos anys després dels atacs palestins del 7 d’octubre, que van suposar el cop més dur per a Israel en la seva història, als quals Benjamin Netanyahu va respondre amb una operació de neteja ètnica i destrucció massiva que l’ha portat a ser investigat per genocidi i crims de guerra als tribunals internacionals, amb Gaza aplanada i desenes de milers de palestins assassinats, les bombes han callat a Gaza i l'exèrcit israelià s’ha retirat del 47% del territori de la Franja. Mig milió de palestins han tornat al que queda de les ciutats i pobles de la Franja d’on van haver de fugir, on només han trobat runes. La primera fase del pla de Trump s’ha de completar amb l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja –sotmesa a la pitjor crisi de fam dels nostres dies– i l’intercanvi dels últims 48 ostatges israelians, vius i morts, després de 735 dies de segrest a Gaza, per uns 2.000 presoners palestins. Els detalls d’aquest intercanvi, com els noms dels presoners palestins que seran alliberats, encara s’estan discutint. Més enllà d’això, no hi ha res del cert i tothom augura una negociació difícil i llarga.

Hamàs ja ha començat a reunir els ostatges, segons ha dit Trump, i Netanyahu ha visitat aquest matí els hospitals on els portaran quan surtin de Gaza, mentre els funcionaris de presons israelians han començat a traslladar els presos palestins que seran alliberats, inclosos 250 condemnats a cadena perpètua per delictes de sang. L’UNRWA, l’agència de l’ONU per als refugiats palestins, a qui Netanyahu ha prohibit operar, ha demanat que es permeti el pas dels 6.000 camions que té preparats a la frontera de Rafah. L'associació que agrupa els periodistes internacionals que treballen a Israel ha demanat accés immediat a la premsa internacional a la Franja.

L’enviat especial de Trump, Steve Witkoff, ha parlat aquest vespre a la plaça dels Ostatges de Tel-Aviv, escortat per la filla del president, Ivanka, i el seu gendre, Jared Kushner, artífex del pla de Trump i un dels més entusiastes defensors d’Israel als Estats Units. "Malgrat el dolor i la por, mai no vau deixar de tenir fe. El vostre coratge i resistència van inspirar el món. Va ser la vostra convicció, unida al lideratge valent de Donald Trump, el que ho fet possible". Quan ha esmentat Netanyahu, el públic ha respost amb una xiulada monumental. "D’acord, deixeu-me acabar. Jo he estat a la trinxera amb el primer ministre, que també ha sacrificat molt per aquest país". Les xiulades no han deixat sentir el final del seu parlament.

Un acord forçat

En realitat, el que ha passat és que, sota la pressió de Trump, Hamàs i Israel s’han vist forçats a tancar un acord. Cap dels dos es podia permetre negar-se a la treva orquestrada per la primera potència mundial. Hamàs no podia rebutjar un alto el foc que alleugés el patiment dels palestins de Gaza. I Netanyahu no podia negar-se a l’última oportunitat de salvar els últims ostatges israelians. Era el joc de la culpa: ningú ha volgut aparèixer com el responsable d’haver desaprofitat aquesta oportunitat.

L’acord és també el resultat d’una guerra encallada. Malgrat l’enorme destrucció i l’aniquilació de desenes de milers de palestins (probablement centenars de milers, quan es pugui treure tots els morts de sota les runes de Gaza), l’exèrcit i la societat israeliana havien començat a evidenciar la fatiga de la guerra. A l’agost, Netanyahu va ordenar, passant per sobre del criteri dels seus generals, conquerir Ciutat de Gaza abans del 7 d’octubre. Les tropes israelianes havien buidat de palestins el nord de la Franja i havien pres el control de les ciutats del sud, però la batalla de Ciutat de Gaza, amb més d’un milió d’habitants, era una altra cosa. Era evident que Netanyahu no aconseguiria l’objectiu militar fins d’aquí a uns quants mesos.

Alhora, l’aïllament internacional d’Israel era cada dia més clar, amb protestes arreu del món, i es va evidenciar el dia que el primer ministre va parlar davant una Assemblea General de l’ONU que li va fer el buit. I Trump, motivat potser pel seu desig megalòman d’obtenir el Nobel de la pau, es va treure de la màniga una jugada d’última hora que en el fons salva Israel de Netanyahu. Ahir a la plaça dels Ostatges, plena de gom a gom, una gran pancarta deia Nobel President Trump. De moment el republicà ja es prepara per a un bany de masses quan arribi triomfador dilluns a Jerusalem per pronunciar un discurs davant del Parlament israelià. Serà el primer president dels Estats Units a fer-ho des de George W. Bush el 2008.

A partir de dimarts, entrem en la dimensió desconeguda. Les properes fases establertes en el pla de 20 punts de Trump ja han estat rebutjades per tots dos bàndols. Hamàs ha dit que no té cap intenció de desarmar-se si no és per lliurar les armes a un futur estat palestí, ni d’acceptar la tutela d’una autoritat transitòria governada per l’ex primer ministre britànic Tony Blair. Israel ha deixat clar que sota cap concepte acceptarà res que pugui ser l’embrió d’un futur estat palestí. Més enllà de la primera fase, les posicions no s’han mogut ni un mil·límetre.

El pla i la Riviera de Gaza

Segons el pla de Trump, Hamàs ha de lliurar les armes, Israel continuaria mantenint una presència militar al llarg d’un perímetre de la frontera de Gaza, i una força internacional, formada en gran part per tropes de països àrabs i musulmans, s’encarregaria d’imposar l’ordre dins de Gaza, mentre que els Estats Units liderarien la reconstrucció amb finançament internacional amb participació d’empreses privades que han de materialitzar el seu projecte de convertir la Franja en una Riviera del Pròxim Orient. Tot plegat amb un horitzó de 10 o 15 anys sota un govern colonial encapçalat per Blair, que després cediria el poder a una Autoritat Palestina reformada. Hamàs i la resta de faccions palestines ja ho han rebutjat, i Netanyahu continua dient que els palestins s’han de desarmar i esfumar-se "per les bones o per les males".

El periodista palestí Omar Nazzar destaca que tot queda enlaire: "El més urgent era aturar l’extermini a Gaza. Els altres punts de l’acord quedaran pendents per a una futura negociació. El més important és que la resistència palestina, amb les seves limitades capacitats, ha resistit contra els poders colonials del món durant dos anys. I que ha exposat com Israel, i al seu darrere els Estats Units, són perpetradors de crims de guerra i contra la humanitat".

El periodista israelià Jack Khoury alerta que el procés ha començat sense cap nord: "Més enllà de la primera fase, no hi ha cap horitzó polític. L’acord no parla de la futura governança de Gaza, ni estableix cap mecanisme permanent de supervisió ni un marc diplomàtic més ampli. La primera etapa podria acabar sent l’última".

Cerimònia de firma

Per assegurar-se que no se’n va tot en orris, Trump ha anunciat que viatjarà dilluns primer a Israel i després a Egipte, on a la ciutat balneari de Sharm al-Sheikh hi haurà una cerimònia de firma de l’acord per afegir pressió, auspiciada pel rais egipci Abdel Fattah al-Sisi. En l’acte estaran representats Egipte i Turquia, que han tingut un paper clau per convèncer Hamàs d’acceptar l’entrega dels ostatges; l’Aràbia Saudita, Jordània i els Emirats Àrabs, tots ells aliats dels Estats Units, i el Pakistan i Indonèsia, que han donat suport als palestins. Alemanya, França i el Regne Unit també han confirmat la seva participació. La primer ministra italiana, Giorgia Meloni, i el president espanyol, Pedro Sánchez, també hi aniran, tancant el front europeu de suport a l’acord a dreta i esquerra. Amb molta probabilitat, els que no sortiran a la foto seran els protagonistes: Hamàs i Netanyahu.

Dossier Gaza s'aboca a un futur incert 8 articles

• Gaza, cap a un futur incert: Hamàs i Netanyahu diuen sí a la treva i no al pla de Trump
• Gaza, abans i després de la guerra
• Negociacions per crear una missió internacional de pau a Gaza
• "Per als israelians, els únics éssers humans a Gaza són els ostatges i els soldats"
• Deu mil oliveres arrencades: Israel esborra del mapa l'estat palestí
• Sis lliçons globals de l'alto el foc a Gaza

  

• Qui governarà Gaza?

  

• L’etern retorn i la 'Ilíada'