Trump i el Nobel de la pau

Donald Trump té una fixació aquests últims dies: vol aconseguir el Nobel de la pau. Aquest estiu, el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, va donar suport a l’aspirant, i el mateix president dels Estats Units, sense una gran modèstia, s’ha proposat per al guardó.

Aquest divendres, el Comitè Noruec del Nobel designarà el guanyador d’enguany, i podria ser una oportunitat per veure en quina direcció es mou el món. Al llarg de la història alguns dels premis Nobel han estat polèmics, en particular si ho contemplem des de la nostra perspectiva. Sens dubte una victòria de Trump seria controvertida, encara que no seria cap gran sorpresa.

Un altre personatge que a ulls dels seus seguidors reuneix les condicions per obtenir el premi és Benjamin Netanyahu. A Israel hi ha hagut veus en aquest sentit, malgrat que el primer ministre està sota ordre de captura per part del Tribunal Penal Internacional per crims de guerra i genocidi.

Just el dia abans que es concedeixi el premi, Trump ha volgut ser el primer a anunciar l'acord per a un alto el foc a Gaza que s'ha pogut tancar gràcies a les seves pressions i d'acord amb un pla proposat per ell mateix.

Si Trump hagués volgut, la guerra podria haver-se acabat poc després de la seva entrada a la Casa Blanca, el mes de gener passat, però és una realitat que no ha volgut. Al contrari, ha proporcionat a Netanyahu tot el que aquest li ha demanat en qüestió d’armament, i aquest suport ha permès la continuïtat del genocidi.

La mateixa idea que Trump i Netanyahu puguin ser considerats candidats al Nobel de la pau diu molt del món del segle XXI en què vivim, un món que al periodista Robert D. Kaplan li recorda l’època de la República de Weimar. Llavors, en els anys vint del segle passat, el món cultural i social alemany estava en plena ebullició, però la política va col·lapsar-se i en pocs mesos va arribar Hitler.

Kaplan no és cap radical en el sentit que donem a Occident a aquesta paraula. Encara que al seu recent llibre Tierra baldía no ho diu, en la seva joventut es va enrolar a l’exèrcit israelià, i avui és un analista amb una notable reputació internacional i no para de fer conferències. La impressió que es treu llegint el llibre és que estem davant d’un militarista en tota regla.

Un nou ordre mundial

Malgrat això, les referències a Trump que hi ha al llibre no són gaire positives. Responen a l’opinió general que hi ha al món occidental, i concretament entre els intel·lectuals liberals que viuen amb uns vells paràmetres que s’estan esquerdant ràpidament. En aquest context, Kaplan insisteix que el nostre món s’aproxima molt al de la República de Weimar.

És curiós que el que més preocupa a Kaplan sigui que al món impera la idea de desordre. Això fa recordar Goethe quan deia que la injustícia és preferible al desordre, un plantejament que tàcitament aprova Kaplan. Trump i Netanyahu es dediquen a la política perquè volen restaurar l’ordre a la societat occidental, una societat que té referències febles en totes les disciplines, és a dir, no autoritàries.

El president nord-americà disposa encara de quatre anys per guanyar el Nobel. Si ho aconsegueix en qualsevol dels quatre anys, serà un senyal clar de la transformació que experimenta la societat occidental, i confirmarà que el liberalisme dominant de les últimes dècades ha caigut definitivament en benefici de les idees conservadores, i fins i tot reaccionàries, que representen Trump i Netanyahu.