Edició
Idioma
Opinió
Raons

Qui governarà Gaza?

Milers de palestins desplaçats cap al sud caminen al llarg de la carretera de Salah al-Din per retornar al poc que en queda de Ciutat de Gaza.
Milers de palestins desplaçats al sud caminen al llarg de la carretera de Salah al-Din per retornar al poc que en queda de Ciutat de Gaza. Abed Rahim Khatib / DPA vía Europa Press
Josep Ramoneda
11/10/2025
Filòsof
2 min
Dossier Gaza s'aboca a un futur incert 8 articles

L’acadèmia noruega del Nobel de la pau ha salvat la dignitat no deixant-se intimidar per Trump, per molt que el president digués que no donar-li el premi era "un insult per al país”. El detall de premiar l’enemiga d’un dels seus grans enemics no estic segur que li hagi fet gràcia. A aquests egos el primer que se’ls dispara és l’enveja. Ara caldrà veure quina serà la revenja. I en aquest context, em sorprèn la facilitat amb què des de posicions molt diverses es compra la proposta de pacificació de Gaza com si ja fos un fet consumat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Fa goig veure imatges de palestins retornant allà d'on els van treure. Però no és fàcil esborrar la seva fugida. I és inquietant que en nom d’una hipotètica pau es doni la tragèdia per passada quan tot està per fer. Netanyahu ocupa un lloc destacat en la llarga llista dels criminals de la història i sembla com si ja el volguessin indultar. Res serà creïble mentre ell segueixi governant Israel. Trump ha convertit en icona d’aquest episodi la humiliant foto en què aguantava el telèfon amb el qual Netanyahu es disculpava amb Qatar seguint les seves ordres. Proclamant que ell és el motor de la pau, fa evident que abans ha estat el tutor de la guerra. Per tant, compte: tal com ara es fa creure que acaba, pot tornar a començar.

Tots estem esgotats de viure en directe la destrucció d’una col·lectivitat humana i, per tant, volem creure que la tragèdia s'atura. Però no es pot abaixar la guàrdia per unes expectatives que no sabem on porten. I per una proposta que no empodera els palestins. Hamàs ha fet un pas que alguns consideren que és un èxit de la fúria destructora d’Israel, una interpretació que aprofita per seguir defensant l’envestida d'aquests mesos. I Gaza està destruïda sense que ningú ens expliqui com i qui l'ha de restaurar. Seguirà Israel adjudicant-se'n la tutela?

Certament, hi ha una pausa en el ritme de l’agressió, si és que quedava alguna cosa per destruir. Però no es dona als palestins cap garantia de competència sobre el seu territori. Netanyahu segueix al poder. I res assegura l’ordre i les condicions necessàries perquè els ciutadans de Gaza puguin reconstruir la seva terra. Tots tenim ganes que això s’acabi, però no sabem quin és l’objectiu real d’aquest pla convingut entre Trump i Netanyahu. Una pausa per escampar la pressió i tornar a començar?

Qui pagarà la reconstrucció de Gaza i quan es donarà poder i reconeixement als palestins? I sobretot: quin dia se n’anirà a casa Netanyahu i ens alliberarem d’aquesta icona de la maldat? Amb ell al poder, no en dubtin, la treva serà pur eufemisme. Hi ha molta pressa per cantar la pacificació, però poques raons per creure que sigui estable. Amb una pregunta n’hi ha prou: qui governarà realment Gaza?

Dossier Gaza s'aboca a un futur incert 8 articles
stats