Els documents que revelen el pla de Trump-Netanyahu per refer Gaza

BarcelonaEl malson actual de Gaza ja té un futur de somni. Sense els palestins, probablement. O, en el millor dels casos, amb els palestins com a individus de segona en un territori destinat a esborrar les restes de l'horror present i convertir-lo en la "Riviera del Mediterrani oriental", com el va definir el president dels Estats Units, Donald Trump, fa uns mesos. Així, l’administració dels Estats Units treballa ja amb socis internacionals en un pla de reconstrucció de la Franja que, si mai es dugués a terme, podria redibuixar encara més l'enclavament, ara per ara una extensió de terreny de 360 quilòmetres quadrats on, segons càlculs de les Nacions Unides del mes d'abril, el 92% dels habitatges han estat destruïts o danyats, i on càlculs dels Estats Units indiquen que hi ha onze mil bombes que no han esclatat.

El document, de 38 pàgines i batejat com a Gaza reconstitution, economic acceleration and transformation trust (GREAT Trust), proposa que els Estats Units administrin la Franja durant almenys una dècada sota un règim de tutela, amb l’objectiu declarat de transformar-la en un pol turístic i tecnològic d’abast global. L’esquema, avançat pel Washington Post aquest dilluns, considera la "reubicació voluntària" dels més de dos milions de palestins que viuen actualment a Gaza, bé sigui en tercers països disposats a acollir-los o en zones "segures" dins del mateix enclavament durant la reconstrucció.

Aquells que decideixin marxar rebrien un xec de 5.000 dòlars i ajudes per quatre anys de lloguer i menjar per un any. A més, els propietaris obtindrien un "token digital" amb el valor del seu terreny, bescanviable en l'hipotètic futur de somni per un habitatge en una de les sis o vuit "ciutats intel·ligents amb IA" que s’aixecarien a Gaza. Tot plegat sonaria a deliri quan les bombes continuen caient, però dimecres passat Trump i el seu enviat especial per a Gaza i Ucraïna, Steve Witkoff, van abordar la qüestió en una reunió a la Casa Blanca en què també va participar Jared Kushner, gendre del president, i inversor i promotor immobiliari com ells mateixos, i l'ex primer ministre britànic Tony Blair.

El suposat pla calcula que cada sortida voluntària estalviaria uns 23.000 dòlars al fons en comparació amb el cost de mantenir els desplaçats en allotjaments temporals i abastir-los de serveis bàsics. Els impulsors del projecte, vinculats a empresaris israelians i a antics responsables de Boston Consulting Group, asseguren que la inversió inicial de cent mil milions de dòlars podria quadruplicar-se en una dècada, gràcies a la creació de complexos hotelers, fàbriques de vehicles elèctrics, centres de dades i grans urbanitzacions.

Una visió immobiliària i geopolítica

Trump ja havia deixat entreveure aquesta idea durant la campanya electoral del 2024, quan va prometre "aturar ràpidament" la guerra i reconstruir Gaza amb la mentalitat d’un promotor immobiliari. Poc després d’instal·lar-se a la Casa Blanca, va afirmar que els Estats Units "prendran el control de la Franja" i que "tothom estima la idea". Al seu costat, Netanyahu va qualificar la proposta de "visió valenta".

El pla Trump-Netanyahu per fer de Gaza un pol turístic i tecnològic

Una operació semblant equival a esborrar la memòria de la Franja actual. A una escala infinitament més petita, aquest plantejament urbanístic s'ha vist abans, per exemple, a Punta Carretas, Montevideo. L'antic penal, per on van passar milers de represaliats de la dictadura de l'Uruguai, va tancar el 1985 i el 1994 obria com a centre comercial. Allí, fins a cert punt, s'ha preservat una memòria que evoca què va ser aquell indret, però al complex turístic i tecnològic de Trump i Netanyahu, amb deu megaprojectes de ciutat, tot plegat sembla impossible. Gaza es convertiria en un centre logístic clau per al corredor econòmic entre l’Índia, l'Orient Mitjà i Europa. La façana marítima acolliria complexos turístics i illes artificials a l’estil de Dubai, mentre que a l’interior s’hi construirien ciutats amb gratacels de fins a vint plantes, zones verdes, hospitals i escoles. Ho administraria el GREAT Trust. El 30% del sòl de Gaza seria qualificat de "públic".

Israel mantindria drets de seguretat "globals" almenys el primer any, mentre empreses occidentals de seguretat privada i forces de tercers països garantirien l’ordre fins que una policia local "desradicalitzada" estigués preparada per prendre'n el relleu. El pla preveu una transició de deu anys fins a cedir l’administració a una entitat palestina reformada, que eventualment s’uniria als Acords d’Abraham, l'esforç diplomàtic de la primera administració Trump perquè Israel i els estats àrabs normalitzessin relacions. En cap moment, però, s’hi menciona la creació d’un estat palestí.

Contrastos i rebuig

La proposta –poc menys que un globus sonda– arriba quan la guerra ja frega els dos anys. L’ofensiva israeliana, desencadenada després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, ha deixat més de 60.000 palestins morts. Prop de mig milió de persones pateixen fam catastròfica. Davant d’aquest escenari, diversos governs i organitzacions han presentat plans alternatius. L’Autoritat Palestina, Egipte i els Emirats Àrabs proposen un govern de transició amb suport internacional que condueixi a la reconciliació palestina i, eventualment, a l’estat propi. Les capitals àrabs rebutgen de ple qualsevol projecte que impliqui l’expulsió dels habitants de Gaza.

Netanyahu, per la seva banda, només ha estat clar en dos punts: Hamàs ha de ser desarmada i Israel ha de mantenir el control de la seguretat. Alhora, ministres de la seva coalició més a la dreta reclamen l’annexió permanent de la Franja i el retorn de colons israelians. El ministre de Finances, Bezalel Smotrich, ha defensat "obrir les portes de Gaza a la immigració voluntària" i retenir el territori "per sempre". Tel-Aviv també descarta la creació d'un estat palestí.

El debat sobre desplaçar la població palestina no és nou: es va dur a terme el 1948 (Nakba), amb el desplaçament de 700.000 persones arran de la fundació de l'Estat d'Israel, ja es va plantejar després de la guerra del 1967 i, amb intermitències, ha ressorgit cada cop que el conflicte s'ha reproduït. El primer ministre Netanyahu ha admès converses amb diversos països de la zona per acollir gazatins, des de Líbia i Etiòpia fins a Somàlia, però és un escenari més aviat poc realista. El powerpoint, però, existeix, i es converteixi o no en realitat, diu molt de les intencions de Tel-Aviv i Washington.