Israel i Hamàs acorden un alto el foc a Gaza ple d'incerteses

Enviada especial a Tel-AvivIsrael i Hamàs han arribat aquest dijous a un acord d’alto el foc a Gaza, el primer pas de la fase del pla de Donald Trump. La població de Gaza ha celebrat l’anunci amb l’esperança que s’acabin dos anys de destrucció, mort i fam, però també amb la incertesa que no sigui definitiu. El govern israelià ha ratificat passada la mitjanit el pacte, que preveu l'entrada en vigor de l'alto el foc després de 24 hores, és a dir, cap a la mitjanit d'aquest dissabte. Un cop passi això, els 48 ostatges israelians que encara queden a Gaza -vius i morts- haurien de ser alliberats en un termini de 72 hores, en un intercanvi amb presoners palestins. El cap de Hamàs a l'exili, Khalil Al-Hayyia, havia dit ja dijous a la tarda que ha rebut garanties dels Estats Units que la guerra "ha acabat completament".

A Israel els familiars dels ostatges veuen també el final d’un túnel d’angoixa i confien que aviat es podran retrobar amb els seus. Però tothom és conscient que les coses encara es poden torçar. I si la primera fase –amb l’alto el foc i l’intercanvi dels ostatges per presoners palestins, la retirada parcial de les tropes israelianes i l'entrada d'ajuda humanitària– no va pel pedregar, cosa que no serà fàcil, encara quedaran molts obstacles a superar. Les pròximes hores i els pròxims dies seran crítics.

Hani Askari, del Centre Palestí de Drets Humans de Gaza, confessa en una conversa telefònica des de Deir al-Balah, al centre de la Franja, els seus sentiments contradictoris. "Em sento alleujat, però alhora m'amara el dolor. Vivim en un oceà de patiment. I sí, de vegades veig un raig d’esperança, però molt endins tinc l’esgotament, la pèrdua i la por... La pena per les persones estimades que han matat i la incertesa perquè no tinc una casa on tornar".

"Estic extremadament angoixat, espero amb impaciència les últimes hores", diu des de Ciutat de Gaza Mohammad Qassas, de 31 anys, que treballava en un restaurant a la capital de l'enclavament palestí. "Se suposa que demà estarà més clar si realment hi ha alto el foc. Estem en un estat d'anticipació tensa que és gairebé impossible de descriure en cap sentit. Sembla que el temps estigui congelat", afegeix. L'alto el foc ha d'entrar en vigor 24 hores després de l'aprovació del govern israelià, és a dir passada la mitjanit de dissabte. A partir d'aquí, en 72 hores s'han d'alliberar tots els ostatges.

A la plaça dels Ostatges de Tel-Aviv, ocupada des de fa gairebé dos anys pel fòrum que agrupa els familiars dels ostatges per exigir al seu govern que en prioritzi l'alliberament, Omer Shem Tov, que va passar 505 dies captiu a Gaza després de ser segrestat al festival Nova, contenia l'emoció: "Amb tota l’alegria i la felicitat, he de dir que això encara no s’ha acabat. Continuem pregant, enviant energia positiva i lluitant fins que tornin tots". A la plaça es veu més confiança en Trump que en Netanyahu: "Thank you, Mr. President", ha estat un dels lemes del dia.

El pla Trump és ambigu, i ara per ara no hi ha un acord en les qüestions clau de les pròximes fases: fins on arribarà la retirada de les tropes israelianes de Gaza, si Hamàs està disposat a desarmar-se, qui governarà la Franja i quines són les garanties que, després de l’alliberament de l’últim ostatge, Netanyahu no tornarà a la guerra. Al cap i a la fi, el primer ministre israelià ja ha fet saltar pels aires les treves anteriors –i pot tornar-ho a fer amb qualsevol excusa– i els mediadors, els Estats Units i Qatar, han demostrat que no són neutrals. Hamàs ha dit que ha rebut garanties per escrit dels mediadors i de Turquia que la guerra s'ha acabat "definitivament". Però els pròxims dies seran crítics.

Què passarà ara?

Aquest vespre de dijous Netanyahu ha reunit el seu gabinet de guerra, amb dues hores de retard i després que el consell de ministres ha ratificat l'acord. El ministre de Finances, l’ultradretà Bezalel Smotrich, havia advertit que hi votaria en contra i que no compartirà les "celebracions curtes de mires". El de l'Interior, el també ultra Itamar Ben-Gvir també, l'ha criticat. Una de les incògnites és si la coalició de govern es podria trencar, i si els socis ultres forçaran una anticipació de les eleccions, que estan previstes per a finals del 2026. Durant la reunió del gabinet israelià, Netanyahu s'ha trobat amb l'enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff, i el gendre de Trump, Jared Kushner, un dels artífexs del pla. Després, tots dos s'han unit a la reunió de l'executiu.

Trump ha anunciat que viatjarà aquest diumenge al Pròxim Orient. En concret, ha dit que anirà primer a Egipte per a la "firma oficial" de l'acord d'alto i que també ha acceptat fer un discurs al Parlament israelià. Serà la primera vegada que un president dels Estats Units parla a la Knesset des que ho va fer George Bush el 2008.

Vint-i-quatre hores després que l'alto el foc entri en vigor, segons el pla, les tropes israelianes s’han de retirar fins a la línia groga definida per Trump per permetre que els milicians de Hamàs puguin reunir 20 ostatges que diu que continuen vius a la Franja. Una retirada parcial, segons ha confirmat el ministre d'Exteriors d'Israel, Gideon Sa'ar. En una entrevista a la cadena Fox News ha dit que Israel ja està preparant el replegament per retirar les seves tropes darrere de la "línia groga", un 53% del territori de Gaza. Les retirades posteriors queden subjectes a pròximes fases negociadores.

Mentrestant, Israel i Hamàs han acordat els noms dels 1.950 presoners palestins que han de ser intercanviats pels ostatges. La llista inclou 250 presoners palestins amb condemnes llargues i uns 1.700 palestins de Gaza que no van participar en els fets del 7 d'octubre i que han estat detinguts posteriorment. També hi ha 22 menors de Gaza.

Més d’hora aquest dijous, l’oficina del primer ministre havia aclarit que el dirigent de Fatah Marwan Bargouti –conegut com el Mandela palestí perquè està entre reixes des de l'any 2002 i és una de les figures més populars a Palestina– no serà alliberat en el marc de l’acord. Israel ha insistit en vetar l’alliberament de presos considerats “símbols”.

Pel que fa als cossos dels 28 ostatges israelians morts que són a la Franja, alguns països com Turquia s’han ofert a enviar els seus experts a Gaza per recuperar-los. Hamàs ja va avisar que li resultava difícil localitzar-los en les condicions en què està la Franja després de la campanya de bombardejos israeliana. Alts càrrecs israelians han dit a la CNN que no acceptaran retornar els cossos del líder de Hamàs a Gaza, Yahya Sinwar, ni del seu germà Mohamad. Israel sí que hauria posat a la llista de l'intercanvi el retorn dels cossos de 360 palestins que té en el seu poder.

Com que encara no s’ha fet públic el text de l’acord, no se sap si correspon exactament a la primera fase establerta al pla de Trump, que també preveu l’entrada d’ajuda humanitària sota el control de les Nacions Unides, en concret de 600 camions. Més de vuit mil camions estan bloquejats per Israel des del 2 de març al pas fronterer de Rafah, a Egipte, cosa que ha causat la pitjor crisi de fam d'avui al planeta.

Els següents passos, els més incerts

Si aquesta fase inicial se supera, les negociacions entre Israel i Hamàs continuaran sobre les següents etapes, que han d’abordar la desmilitarització de Hamàs, el retorn dels palestins a les zones d’origen per reconstruir les seves llars i l’establiment d’un govern interí tecnocràtic que, segons el pla de Trump, ha d’estar sotmès a una autoritat internacional encapçalada pel mateix president estatunidenc i l’ex primer ministre britànic Tony Blair.

Suposadament, després Gaza hauria de passar a control de l’Autoritat Palestina, però això ara mateix és ciència-ficció. Netanyahu ha deixat clar que no pensa acceptar-ho ni pensa retirar-se de Gaza. Mahmud Abbas, el president de l'Autoritat Palestina, que controla Cisjordània, ha dit en una excepcional entrevista al Canal 12 d'Israel que està coordinant amb els Estats Units un pla de reformes en matèria d'educació, sanitat i economia. La reforma, ha explicat, també inclou el polèmic tema de les ajudes a les famílies dels més d'11.000 presoners palestins que actualment hi ha a les presons d'Israel.

Abbas està disposat a seguir els dictats de Trump per governar les cendres de Gaza. Netanyahu, en canvi, ha descartat la idea que l'Autoritat Palestina, creada amb els Acords d'Oslo del 1993, torni a governar Gaza, igual que rebutja de ple la idea d'un estat palestí. Massa incertesa per als qui somien, no ja en la pau sinó en una mica de calma en aquest racó del Mediterrani.