La Casa Blanca impulsa Tony Blair per presidir una autoritat internacional transitòria a Gaza

LondresTony Blair, ex primer ministre britànic (1997-2007), ha emergit una vegada més com a possible actor clau en un hipotètic escenari de postguerra a Gaza, en un paper que evoca el mandat britànic sobre Palestina que ja li va atorgar la Societat de Nacions després de la Primera Guerra Mundial. Hores després que el president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, oferís en la seva intervenció virtual davant de l'Assemblea General de les Nacions Unides una Gaza sense Hamàs si mai arriba la pau, diverses informacions periodístiques difoses tant als Estats Units com al Regne Unit i Israel apunten que la Casa Blanca estudia encarregar-li a Blair la direcció d’una administració internacional provisional al territori palestí, ara pràcticament destruït després de dos anys de massacre i genocidi.

D'acord amb totes aquestes informacions, Donald Trump ha discutit les últimes propostes amb els líders àrabs a les Nacions Unides aquesta setmana. Com a rerefons, la idea clau és que Gaza sigui dirigida per un ens de transició amb el suport de l'ONU i dels estats del Golf, abans de ser retornada al control palestí, potser durant un període de cinc anys.

Washington hauria acceptat que Tony Blair lideri aquesta autoritat. De fet, fa unes setmanes l'ex primer ministre va discutir a la Casa Blanca diverses possibilitats. Fonts diplomàtiques que citen tant la BBC com el Financial Times apunten que aquesta opció no està tancada, sinó que és una de les que hi ha damunt de la taula. En tot cas seria una alternativa a la interminable destrucció actual, sobre la qual molt possiblement es pronunciarà aquest divendres, a primera hora de la tarda de Catalunya, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, quan intervingui, ell sí personalment, davant de les Nacions Unides.

Ahir a la nit Netanyahu es va reunir amb Trump a la Casa Blanca. El president dels EUA ha deixat molt clar que no permetrà que Israel s'annexioni parts de Cisjordània, com voldrien alguns ministres israelians. "No passarà. Ja n’hi ha prou. És hora d’aturar-ho", ha dit des del Despatx Oval. A la pràctica, els assentaments israelians han crescut en mida i nombre des que Israel va envair Cisjordània a la guerra del 1967, i s'estenen profundament en el territori amb un sistema de carreteres i altres infraestructures sota control israelià, dividint encara més la terra. Un pla d'assentament israelià conegut com a projecte E1, que dividiria la Cisjordània ocupada i la separaria de Jerusalem Est, va rebre a Israel l'aprovació final a l'agost, informa Reuters. Travessaria així el territori del suposat futur estat palestí.

Els plans de Washington amb Blair al centre compten amb el suport del Regne Unit. Per la seva banda, l’Aràbia Saudita exigeix que qualsevol pla de postguerra condueixi de manera irreversible a l’establiment d’un estat palestí. França, el Regne Unit, el Canadà, Austràlia i Portugal han estat els últims països a reconèixer oficialment l'estat palestí, just abans de l'inici de l'Assemblea General de l'ONU, per tractar de facilitar la sortida dels dos estats. Però aquestes iniciatives han estat condemnades durament per Israel. Netanyahu ha advertit que l'estat de Palestina "no existirà mai" i ha anunciat que continuarà amb els assentaments il·legals a Cisjordània.

Blair, de 72 anys, ha treballat durant mesos a través del seu think tank, el Tony Blair Institute, en una proposta per al "dia després", que ell mateix ha presentat a Washington i a les capitals àrabs. La seva idea central és la creació de l’Autoritat Internacional Transitòria de Gaza (Gita), una estructura avalada per l’ONU que exerciria de "suprema autoritat política i legal" durant el període ja esmentat de fins a cinc anys. El model, segons els documents consultats, s'inspira en les administracions provisionals que van acompanyar les transicions de Timor Oriental i Kosovo cap a l’estat propi.

Propostes europees

El pla de Trump coincideix en diversos punts amb la iniciativa de Blair, però també incorpora elements d’altres propostes europees i àrabs, segons els mitjans que en parlen. Planteja l’establiment d’un comitè palestí de tecnòcrates amb supervisió internacional, el desplegament d’una força de seguretat multinacional –amb majoria de països àrabs– i el compromís explícit que no hi haurà desplaçaments forçosos de la població gaziana. L’objectiu és arribar a un alto el foc permanent i alliberar els últims ostatges que Hamàs manté vius, una vintena aproximadament.

En aquest esquema, Israel hauria de replegar les tropes a les posicions de la treva temporal de gener-març passat i retirar-se del tot un cop la força d'estabilització internacional estigui operativa. Hamàs quedaria exclosa de qualsevol paper en el govern. L'Autoritat Palestina (AP) hi tindria alguna funció en la transició, però diversos actors –des d’alguns estats àrabs fins a la mateixa AP– reclamen que tingui un rol molt més ampli per evitar que la nova estructura sigui percebuda com una ocupació colonial encoberta.

El mecanisme de govern proposat per la Gita és complex. Inclouria un consell de set a deu membres, amb almenys un palestí, representants de l’ONU, figures internacionals amb experiència executiva o financera i una forta presència de membres musulmans. Un secretariat de fins a 25 persones i un consell executiu de cinc comissaris dirigirien àmbits clau: afers humanitaris, reconstrucció, legislació, seguretat i coordinació amb l'AP. En paral·lel, una Autoritat Executiva Palestina (PEA) gestionaria ministeris tecnocràtics –salut, educació, infraestructures, finances, justícia i benestar social–, i policies reclutats i verificats professionalment mantindrien l’ordre públic. També es preveu un òrgan judicial dirigit per un jurista àrab i una "unitat de preservació de drets de propietat" per garantir que cap sortida voluntària de palestins suposi la pèrdua del dret a tornar o de la titularitat de béns.

Obstacles

No obstant això, la iniciativa provoca fortes reticències. La Unió Europea i diversos estats àrabs defensen una transició més ràpida cap al control de l’AP, recollida en la recent Declaració de Nova York, avalada per més de 140 països a l’Assemblea General de l’ONU. La proposta alternativa aposta per un govern tecnocràtic d’un any de durada i després la transferència immediata de poder a una AP reformada, amb nova Constitució i eleccions.

Pel que fa al paper de Tony Blair, genera una polèmica particular. D’una banda, té suports potents dins de la Casa Blanca: Jared Kushner, gendre i exassessor de Trump, i Steve Witkoff, emissari especial del president, l’han defensat com a opció òptima per liderar l’administració provisional. A més, Blair té una relació privilegiada amb diversos líders del Golf. De l’altra, molts palestins el veuen amb hostilitat, ja que l'acusen d’haver bloquejat les seves aspiracions estatals durant la seva etapa com a enviat del Quartet (2007-2015) i tenen present la seva implicació en la Guerra de l’Iraq.

Al centre del debat hi ha també Benjamin Netanyahu. El primer ministre israelià ha promès reiteradament "destruir Hamas" i rebutja qualsevol paper per a l’Autoritat Palestina. Netanyahu va trencar l’última treva al març, i actualment dirigeix una nova ofensiva contra Ciutat de Gaza, que vol definitiva. La resposta que doni avui al pla de Trump serà clau i posarà a prova fins a quin punt el president nord-americà està disposat a pressionar Israel.