Entra en vigor l'alto el foc a Gaza amb tres hores de retard

El CaireL'alto el foc entre Israel i Hamàs a la Franja de Gaza havia de començar aquest diumenge a les 8:30 hores local. Finalment, després que Israel hagi suspès provisionalment la treva a l'espera de la llista d'ostatges que Hamàs havia d'alliberar, l'alto el foc ha entrat en vigor a les 11:15 h, segons ha informat el govern israelià. Pocs minuts més tard, Qatar i Egipte, mediadors en el conflicte, també han confirmat que l'alto el foc ja era vigent.

A les 10:30 hores local, Hamàs ha publicat els noms dels tres presoners que anava a alliberar, i això ha desencallat la situació. Les ostatges es diuen Romi Gonen, de 24 anys; Emily Damari, de 28; i Doron Steinbrecher, de 31. Les tres hores de retard han sigut tràgiques: les forces de Tel-Aviv han continuat atacant Gaza. Han mort almenys vuit persones mentre els camions amb ajuda humanitària feien cua al pas de Rafah esperant la treva.

D'altra banda, aquest dissabte, un israelià de 28 anys ha resultat ferit greu després que un jove palestí de 19 anys l'hagi apunyalat al centre de Tel-Aviv. L'agressor ha estat abatut per un civil armat que era a prop del lloc dels fets, segons ha informat la policia israeliana. A més, la formació d'extrema dreta Poder Jueu ha abandonat la coalició de govern aquest diumenge com a protesta per l'acord d'alto el foc. Tot plegat fa difícil saber si la treva es mantindrà.

La primera fase de l'acord entre Hamàs i el govern israelià preveu sis setmanes d'alto el foc, durant les quals s'ha de dur a terme un intercanvi gradual de 33 ostatges i més de 1.900 presos palestins. Alhora, s'iniciaran les negociacions d'una segona fase, durant la qual es completaria la posada en llibertat dels segrestats per Hamàs i s'avançaria en la fi de la guerra. Això, però, és la teoria.

"[Donald Trump] ha acollit amb satisfacció l'acord i ha destacat encertadament que la primera fase és un alto el foc temporal. Això és el que va dir: un alto el foc temporal”, ha afirmat Netanyahu aquest dissabte en un videomissatge de 10 minuts, la seva primera intervenció pública des de l'anunci de l'alto el foc. També ha aclarit que està totalment d'acord amb el president electe dels Estats Units, o sigui que la treva no serà definitiva. "Si hem de reprendre els combats, ho farem de maneres diferents i amb més poder”, ha afegit, i ha destacat que, amb Trump a la Casa Blanca, Israel no tindrà problemes per rebre armes i munició.

Durant aquest diumenge, la primera jornada d'alto el foc, està previst que s'alliberin tres ostatges israelians i uns 90 presos palestins, les identitats dels quals no s'han fet públiques. L'exèrcit israelià va informar dissabte que ho tenia tot preparat per rebre els ostatges. En concret, ha habilitat tres recintes a prop de la frontera de la Franja: un a la base de Re’im, un altre a Kerem Shalom –al sud de l'enclavament–, i un tercer a Erez, al nord. Els ostatges alliberats seran rebuts per representants de les forces israelianes, metges, psicòlegs i psiquiatres que els atendran abans de portar-los a un hospital en què es reuniran amb els seus familiars. L'exèrcit calcula que passaran dues hores des que el Comitè Internacional de la Creu Roja lliuri els ostatges a l'exèrcit israelià fins que arribin a l'hospital.

D'altra banda, a la Franja de Gaza, tot és incertesa. “Dimecres, quan vaig sentir la notícia de l’alto el foc, em vaig sentir com entre dos focs”, explica Atta Taha, un metge de 26 anys que treballa al laboratori de l’Hospital Al-Shifa de la ciutat de Gaza, el més gran de la Franja. “Em vaig alegrar de, per fi, entreveure una mica de pau després del que hem passat, però volia assegurar-me que era cert i que hi hauria una treva real, perquè, sincerament, després de totes les recaigudes, és difícil creure”, afegeix. Com ell, molts altres palestins recelen que l'alto el foc es faci realitat.

Els atacs han continuat

Durant els últims dies Israel no ha aturat els atacs a la Franja de Gaza en cap moment. Només en les 24 hores posteriors a l’anunci de l’acord d'alto el foc, l’exèrcit israelià va matar almenys unes 90 persones, segons el cos de protecció civil local. Israel afirma que ataca objectius militars, però la sensació predominant és que ha aprofitat aquests últims dies per matar.

“Des que es va anunciar l'alto el foc, he viscut encara amb més por i no he sortit de casa perquè Israel ha intensificat els bombardejos”, destaca Laila Ali, una estudiant de 22 anys de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Al-Azhar, que està al camp de refugiats de Bureij, al centre de la Franja.

El cessament dels atacs donarà un respir immediat a la població de Gaza, però al seu davant s’aixeca la immensitat de la devastació causada per Israel. Dues terceres parts de les estructures de la Franja han estat destruïdes o danyades, segons un estudi recent del Centre de Satèl·lits de l’ONU. I l’exèrcit israelià ha bombardejat sistemàticament la infraestructura civil de la Franja, incloses escoles i hospitals. Algunes parts, com el nord, han quedat arrasades.

“Quan comenci l’alto el foc no sé quins seran els meus plans ni què faré: tot està destruït –afegeix la Laila–. Però buscaré una cosa semblant a la vida. Visitaré els meus amics que encara són vius al nord de Gaza, aniré al mar, una cosa que enyoro, i menjaré el menjar que m’encanta”.

La primera fase de l’acord entre Hamàs i Israel estableix que tots els palestins podran tornar a casa, tot i que molts només s’hi trobaran runa. Les tropes israelianes també s’hauran de retirar de les zones densament poblades de Gaza. I està previst que des del primer dia augmenti significativament l’ajuda que Israel permet entrar a la Franja, inclosos menjar, subministraments mèdics, combustible i articles per a l’hivern. Això hauria de contribuir a pal·liar la dramàtica situació que viu la zona.

Amb tot, no es preveu el final de les hostilitats, ni la retirada total de les tropes israelianes ni la reconstrucció de Gaza fins que es completin les següents dues fases de l’acord, i els detalls més crítics encara s’han de negociar. Els països mediadors, però, confien que el cost de reprendre la guerra per a Israel serà massa alt. Amb tot, l’oposició a l’acord dins del govern israelià és forta. L’única treva que hi ha hagut fins ara, el novembre del 2023, va col·lapsar en una setmana.

“Sincerament, no sé què ens oferirà el futur. L’únic que desitjo és que es mantingui l’alto el foc i que puguem recuperar la nostra vida normal”, confia el doctor Taha, el metge de l’Hospital Al-Shifa. “Estic pensant de mudar-me a un altre lloc, o viatjar, si puc –explica–, però tinc por del futur i no sé quan s’acabarà aquesta guerra”.

Omar Salah, un professor d’anglès de 27 anys del Col·legi Comunitari de Gaza, que viu al nord de la Franja, assegura que de cara al futur té “molts plans”, com per exemple acabar un màster que va començar abans de la guerra. Però ara per ara es mostra caut: “En aquest moment no tinc cap pla, no sé què passarà. De moment només penso en tornar a casa meva i a la meva habitació. Més endavant ja veuré què passa”.