La UE frena les sancions a Netanyahu i confia que compleixi l'alto el foc

Brussel·lesEnèsima oportunitat de la Unió Europea a Benjamin Netanyahu. Tot i que Israel ha matat prop de cent palestins i ha bloquejat temporalment l'entrada d'ajuda humanitària des de l'acord de l'alto el foc, els estats membres han evitat aprovar al Consell d'Exteriors de la UE d'aquest dilluns les sancions contra Tel-Aviv que va proposar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per frenar l'ofensiva israeliana contra Gaza.

La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha argumentat que la situació és "fràgil" i "canviant", i que la Unió Europea vol evitar fer cap pas en fals després de l'acord de l'alto el foc mediat per Donald Trump. "Hem de veure realment com millora l'arribada d'ajuda humanitària a Gaza", ha dit en roda de premsa la dirigent comunitària. Tot i això, Kallas ha reconegut la "divisió de visions" que hi ha entre els vint-i-set governs estatals sobre el conflicte i ha dit que les sancions no s'anu·len, sinó que "continuen sobre la taula" per si en qualsevol moment consideren que les han d'aplicar.

Les restriccions contra Netanyahu proposades per Brussel·les consisteixen a castigar ministres israelians i congelar parcialment l'acord d'associació de la UE amb Israel, però són mesures que s'han d'aprovar per majoria qualificada, cosa que complica la seva aprovació. De fet, encara que no s'hagués firmat el pacte de l'alto el foc, alguns dels estats membres més prosionistes de la UE, com Alemanya, Itàlia i Hongria, ja havien mostrat reticències a anul·lar una part de l'acord d'associació del bloc comunitari amb el país israelià, que estableix un marc comercial i de diàleg polític prioritari entre les dues parts. Per contra, la possibilitat d'afegir membres del govern de Netanyahu a la llista negra de la UE sí que tenia en principi un consens més ampli entre els estats membres.

De moment, però, fonts diplomàtiques expliquen a l'ARA que la voluntat general dels estats membres és donar un vot de confiança a Netanyahu i evitar moure fitxa a l'espera de com evoluciona l'alto el foc. Així, Kallas s'ha limitat a demanar a les dues parts que compleixin el pacte mediat per Trump: a Israel, sobretot que deixi entrar ajuda humanitària i obri el pas de Rafah, i a Hamàs, que posi fi als atacs a civils palestins i que es "desarmi".

Espanya pressiona Netanyahu

Com és habitual en les declaracions als mitjans de comunicació a la trobada de ministres d'Exteriors, els representants d'estats més propalestins, com Espanya i Bèlgica, han remarcat que cal que Israel deixi entrar tota l'ajuda humanitària a la qual es va comprometre, mentre que els executius més proisraelians –com l'alemany i l'austríac– han criticat el paper de Hamàs. En aquest sentit, el titular d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha recordat a Israel que "no es pot repetir una vulneració" de l'alto el foc i li ha reclamat que deixi entrar tota l'ajuda necessària, ja que ara només n'accedeix de "manera incipient". És per aquest motiu que la Moncloa s'ha mostrat clarament partidària de mantenir la possibilitat de sancionar Israel sobre la taula.

Cal recordar que no és la primera vegada que la Unió Europea es planteja sancionar a Israel i, a última hora, el govern de Netanyahu aconsegueix evitar-ho. La Unió Europea va amenaçar el juliol passat amb mesures de pressió contra Israel, però Tel-Aviv es va comprometre a deixar entrar més ajuda humanitària i les va evitar. Finalment, l'executiu israelià va incomplir l'acord que havia tancat amb Brussel·les però el bloc europeu va continuar sense aplicar-li restriccions.