Barcelona/EstrasburgLa cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha anunciat aquest dijous que la Unió Europea ha arribat a un acord amb Israel per incrementar l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja de Gaza. "L'acord suposa l'obertura de més punts fronterers, l'entrada de camions amb ajuda i aliments a Gaza, la reparació d'infraestructures vitals i la protecció del personal humanitari. Comptem amb Israel per implementar totes les mesures pactades", ha dit en un comunicat. L'anunci arriba abans del Consell d'Exteriors de la UE de dimarts que ve, en el qual es preveu parlar de futures sancions al govern de Benjamin Netanyahu. El pacte sobre l'ajuda humanitària rebaixa encara més les possibilitats que els estats membres optin per aplicar restriccions a Tel-Aviv.
Inscriu-te a la newsletter Internacional
El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
Segons ha detallat Kallas, s'obriran rutes d'ajuda humanitària des de Jordània i Egipte, cosa que ha de permetre la distribució d'aliments des dels forns de pa i les cuines comunitàries a tot el territori de la Franja i també la represa dels lliuraments de combustible per mantenir en funcionament les instal·lacions humanitàries. A més, l'acord preveu la reparació d'infraestructures crítiques, com la xarxa elèctrica que fa funcionar les plantes dessalinitzadores d'aigua. "Aquestes mesures s'implementaran els pròxims dies, amb la idea compartida que l'ajuda necessària s'ha de lliurar directament a la població, i es continuaran adoptant mesures per assegurar que Hamàs no desvia l'ajuda", ha apuntat la responsable de la política exterior de la UE, un comentari que dona suport a l'acusació israeliana que la milícia palestina desvia ajuda en benefici propi.
D'altra banda, la cap de la diplomàcia europea ha tornat a fer una crida en favor "d'un alto el foc immediat" i "l'alliberament de tots els ostatges", i ha donat suport als "esforços" d'Egipte, Qatar i els EUA en el seu paper de "mediadors".
No queda clar ni el contingut ni el volum de l'ajuda, i encara menys com es repartirà, en el context de la polèmica dels punts de distribució de la Gaza Humanitarian Foundation (GHF), el mecanisme ideat pels Estats Units i Israel per saltar-se el sistema de l'ONU i les organitzacions humanitàries internacionals i locals. Aquests llocs de repartiment ja es coneixen a Gaza com a "punts de mort", perquè les tropes israelianes han assassinat als seus voltants almenys 771 palestins quan anaven a recollir l'ajuda i més de 5.000 han quedat ferits, segons les autoritats de la Franja.
Un dron israelià ha atacat aquest matí un grup de palestins quan feia cua per recollir ajuda en un punt mèdic que repartia complements nutricionals per a nens afectats de desnutrició pel bloqueig israelià imposat a Gaza. L'atac s'ha produït a Deir al-Balah, al centre de la Franja, i, segons Hamàs, el balanç és de 15 morts, entre els quals hi ha deu menors i tres dones. En total en les últimes 24 hores l'exèrcit israelià ha matat 82 palestins i n'ha ferit 247 a Gaza, segons fonts mèdiques. En un altre atac a la ciutat de Khan Younis, al sud de la Franja, van morir diverses criatures.
Alhora els equips de Protecció Civil han anunciat que s'han quedat sense cap vehicle per rescatar ferits entre les runes dels edificis bombardejats en tot el centre i el nord de la Franja. Ambulàncies, furgonetes i camions de bombers estan destruïts o avariats i l'organització no pot reparar-los a causa del bloqueig israelià, que impedeix l'entrada de recanvis. Reclamen una intervenció internacional urgent i recorden que Israel està intensificant els atacs i accelerant el desplaçament de la població cap al sud de la Franja, on ja s'ha començat a construir un gran camp on tancar els palestins.
L'acord que allunya les sancions
Brussel·les ha anunciat l'acord amb Tel-Aviv quan falta menys d'una setmana per discutir si aplica sancions al govern de Netanyahu d'una vegada per totes. La pressió per prendre mesures restrictives cada cop era més alta, sobretot després que la UE decidís en l'últim Consell d'Exteriors donar una altra oportunitat a Israel malgrat els més de 55.000 morts a Palestina i la publicació d'un informe de la Comissió Europea que constatava els "indicis" que el govern israelià vulnerava el dret internacional i humanitari a Gaza. Tanmateix, el pacte fa de descompressor i allunya les poques possibilitats que hi havia que la UE acabés, per exemple, trencant l'acord d'associació amb Israel o incloent a la seva llista negre alts dirigents israelians.
De fet, la revisió de l'acord d'associació de la UE amb Israel que van demanar 17 estats membres no tenia per objectiu acabar sancionant l'executiu de Netanyahu. Fonts diplomàtiques de diversos socis europeus apuntaven que només es tractava d'un gest diplomàtic per posar pressió a Tel-Aviv i que deixés entrar l'ajuda humanitària que costeja en gran part el mateix bloc europeu. Així doncs, malgrat que la UE no té garanties que Netanyahu compleixi amb la seva paraula, Israel ha aconseguit evitar les sancions almenys durant un temps, tal com també volien els estats membres més prosionistes, com Alemanya.
Tot i això, Brussel·les presentarà un document als estats membres al qual ha tingut accés l'ARA que preveu deu possibles sancions al govern de Netanyahu si continua incomplint el dret humanitari i internacional, i no deixa entrar l'ajuda humanitària. La restricció va des d'una suspensió de l'acord d'associació amb Israel fins a qüestions més menors, com l'expulsió del país israelià del programa d'intercanvi d'estudiants Erasmus.
Els EUA contra la relatora de l'ONU
Mentrestant, el govern dels Estats Units ha imposat sancions contra la relatora especial de l'ONU a Gaza i Cisjordània, Francesca Albanese, per les seves crítiques contundents al govern d'Israel pel "genocidi" que perpetra a la Franja. El govern de Donald Trump ha maniobrat repetidament perquè l'ONU destitueixi Albanese, però no ho ha aconseguit, i aquest dimecres al vespre anunciava sancions contra ella, que inclouen la prohibició d'entrar als Estats Units i la congelació de qualsevol actiu que tingui al país.
L'advocada experta en dret internacional d'origen italià ha donat suport a la causa oberta contra el govern de Netanyahu pel Tribunal Penal Internacional (TPI), que acusa Israel de crims de guerra. Alguns dels jutges d'aquest tribunal internacional també estan sancionats pels Estats Units. Albanese ha estat sempre molt crítica amb l'actuació d'Israel a Gaza i en les últimes setmanes ha emès una sèrie de cartes en què instava altres països a pressionar Israel, fins i tot mitjançant sancions, per posar fi al seu bombardeig mortal a la Franja.
"Avui més que mai: em mantinc ferma i convençuda al costat de la justícia, com he fet sempre. Vinc d'un país amb una tradició d'il·lustres juristes, advocats talentosos i jutges valents que han defensat la justícia amb un gran cost i sovint amb la seva pròpia vida. Tinc la intenció d'honorar aquesta tradició. A més: s'anomena Estatut de Roma per una raó, i n'estic orgullosa", ha dit Albanese al seu compte d'X, sense esmentar explícitament les sancions contra ella.
