El jutjat social número 14 de Barcelona ha donat la raó a la CGT en una demanda pels descansos dels treballadors de TMB. El sindicat va denunciar fa gairebé dos anys el model de torns de l'empresa pública de transport de la capital catalana, ja que considerava que era "il·legal, inhumà i perillós per a la salut laboral". Finalment, aquest tribunal ha sentenciat que tots els treballadors dels set col·lectius afectats per la causa (conductors, agents d'informació, personal de tallers i de magatzem, entre d'altres) tenen dret a un descans setmanal mínim de 48 hores ininterrompudes. Segons la resolució, a la qual ha tingut accés l'ARA, aquest còmput és el resultat de 36 hores de descans setmanal i 12 hores de descans diari no encavalcat; o bé de 84 hores de descans en 14 dies. La sentència –que és del juny del 2024, però ha transcendit ara– també insisteix en el descans diari de 12 hores entre jornades laborals.

El divendres 30 d'abril del 2021, la Chiqui havia preparat un ColaCao i un tallat per al seu nebot Xavi i el seu fill Carlos. A les sis del matí ja sortien de casa cap a la fàbrica i, com feia sempre, els va dir adeu des del llindar de la porta. Una mica més tard, ella també va anar cap a la feina. Cap a dos quarts d'onze va rebre una visita que no esperava: era el Carlos, amb la cara blanca, enfonsada. "Me'l vaig quedar mirant i vaig pensar que havia passat alguna cosa", recorda la Chiqui. Ell va agafar-la de les mans i li va dir: "Mama, el Xavi ha tingut un accident a la feina i ha mort".

La inflació dels últims anys ha funcionat com un ajust salarial indirecte: mentre les empreses augmentaven els marges de beneficis, els sous de les plantilles no han crescut ni de bon tros al mateix ritme que els preus. Aquest és el diagnòstic que fa la CGT de Catalunya del context macroeconòmic que ha provocat una pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors catalans, que el sindicat xifra en un 4,1% entre el 2021 i el 2024.

Després de deu anys fent servir falsos autònoms, aquest és el primer estiu en què els repartidors de Glovo ja estan contractats com a assalariats, una transformació decisiva del model que està costant d'implementar. La nova operativa, que va entrar en vigor a principis de juliol, ha arrencat a marxes forçades i diverses fonts dels treballadors expliquen a l'ARA que, de moment, aquest primer mes ha estat marcat per la incertesa i el caos intern, que han encès el malestar entre els riders. "Hi ha desorganització, però més que res hi ha incertesa. La migració del model autònom a l'assalariat ha comportat molts problemes tècnics", remarca Franz Morales, exrepartidor i responsable de l'equip de noves realitats del treball de CCOO de Catalunya. L'empresa, per la seva banda, recorda que el canvi ha estat molt ràpid i s'ha fet en més de 900 ciutats.

El sindicat CGT ha interposat tres demandes contra l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per presumptes augments de sou —en forma de canvis de categoria professional— fets a dit i sense seguir un sistema de promocions internes pactat amb el comitè d'empresa. Segons ha pogut comprovar l'ARA, dues d'aquestes denúncies ja han estat admeses a tràmit i estan pendents de resolució per part de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Es reconeixen les categories salarials a dit sense seguir un criteri públic. És la direcció que ho decideix pels motius que siguin i entenem que moltes vegades corresponen a favoritismes dins l'empresa", denuncien des de la CGT.

El 2011 Grècia estava sumida en el rastre de pobresa deixat per la crisi financera i les mesures d'austeritat de la Troika. Milers d'empreses tancaven per sempre i la taxa d'atur acabava aquell any per sobre del 20%. Si aquesta història hagués seguit el curs habitual d'una gran desfeta econòmica, tots els treballadors de l'empresa de productes químics per a la construcció Viome a Tessalònica s'haurien quedat al carrer i la fàbrica no hauria tornat a produir mai més. Però, malgrat els entrebancs, aquest no va ser el desenllaç.

“La seva infiltració té conseqüències inesborrables, sigui legal o no”. Així s'han manifestat les vuit dones que es van querellar contra el policia nacional que es va infiltrar en moviments socials de la ciutat l'endemà de publicar-se la decisió de l'Audiència de Barcelona de tancar la investigació. Les denunciants s'han pronunciat públicament per primera vegada des que van intentar iniciar la causa contra l'agent, el gener del 2023. "Sí que van ser agressions sexuals perquè no vam donar consentiment a aquell policia, sinó al personatge que havia creat l’Estat", han explicat aquest dimarts, "sense posar la cara però sí les veus" per tal de protegir la seva intimitat després de sentir a sobre "tot el pes del patriarcat" arran de la seva denúncia.

Els sindicats han respost amb indignació aquest dilluns a l'endarreriment de les adjudicacions de places docents per al curs que ve amb una concentració a les portes del departament d'Educació. Unes 300 persones han tallat la Via Augusta i han assegurat que mantindran les protestes fins que es reverteixi la situació, mentre una comitiva es reunia telemàticament amb la conselleria. Tot i que Educació havia de resoldre les assignacions per al curs 2024-2025 la primera setmana de juliol, enguany no ho farà fins a finals de mes. Segons van justificar fonts governamentals, la causa és l'augment de funcionaris i interins docents a causa dels últims processos d'estabilització de més de 31.000 professionals. Per als representants de mestres i professors, però, aquest argument és insuficient. De fet, atribueixen l'ajornament a una manca de planificació del Govern i tornen a carregar contra el decret de plantilles, que atorga als directors el poder de decidir el perfil de fins al 50% dels docents que treballen al seu centre.

L'assignació de places és un dels moments més esperats pels docents cada estiu. Des de fa tres anys, la publicació es fa a principis de juliol per a donar marge de planificació a les direccions de les escoles i als mestres que comencen el curs en un centre nou. Enguany, però, el departament d'Educació ha ajornat l'adjudicació de places per al curs 2024-2025 fins a finals d'aquest mes, i l'argument esgrimit és que l'augment de funcionaris i interins docents que esperen l'assignació d'un lloc de treball ha obligat l'equip tècnic a sol·licitar més temps per garantir el bon funcionament de l'aplicatiu.

No són el sindicat amb més delegats ni afiliats a Catalunya –títol ocupat de manera indiscutible per CCOO–, però sí el que va convocar més vagues durant l'any passat, marcat pels conflictes laborals i la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. Montse Sánchez (l’Hospitalet de Llobregat, 1981) és la secretària general de la Confederació General del Treball (CGT) a Catalunya des del gener passat i una dels 15.000 empleats de Seat, però la seva arribada als sindicats comença pel feminisme. Després de molts anys a l'hostaleria, va entrar a la indústria a través de les ETT, on va fer pinya amb altres companyes amenaçades per estar en "edat de risc": "És com en diuen alguns empresaris d'aquella edat en què pots ser mare".

Una empleada de l'empresa de telemàrqueting Konecta a Madrid va morir la setmana passada a la feina mentre atenia trucades telefòniques i la companyia va ordenar als seus companys que seguissin treballant quan el seu cos sense vida encara era a les oficines, segons ha denunciat a través de les xarxes el sindicat CGT i han informat diversos mitjans de comunicació.

A partir del curs que ve els docents catalans que estiguin a la borsa d'interins ja no podran ordenar els municipis on estarien interessats a cobrir una plaça en funció de la seva preferència. Segons han avançat membres d'UGT a l'ARA, la decisió la van comunicar els responsables d'Educació a la mesa sectorial d'aquest dimecres, on van explicar que el curs 2023-2024 la petició mínima que es podrà introduir a la web del departament per cobrir vacants a escoles i instituts serà la comarca. Segons les mateixes fonts, en el cas dels centres que depenen del Consorci d'Educació de Barcelona, ja no es podrà sol·licitar places en funció del districte.

Taxa d'alcohol i drogues zero entre els conductors d'autobús. Des de dimarts, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) farà controls de drogues i alcohol voluntàriament a aquests treballadors, però a partir del 6 de febrer tota la plantilla se n'haurà de fer obligatòriament i aleatòriament. La mesura, avançada per la periodista Anna Punsí, ha indignat el sindicat CGT, que l'ha qualificat d’”atac frontal” perquè, ha denunciat, posa en el punt de mira “qualsevol conductor” sense que hi hagi cap problema de drogodependència generalitzat a la plantilla. 

El sindicat CGT ha demanat la dimissió del regidor de Barcelona Eloi Badia, president de Parcs i Jardins, perquè considera que va actuar amb "passivitat" davant d'un cas d'assetjament a dues treballadores de l'empresa. Denuncien que ignorava les peticions de reunió que se li feien per abordar la situació i l'acusen d'abandonar les responsabilitats de supervisió. Els fets denunciats es remunten al 2019, quan dues auxiliars de jardineria de l'empresa municipal van alertar que feia més d'un any que estaven patint assetjament laboral i per raó de sexe per part de l'encarregat d'una brigada de Parcs i Jardins que havia establert un entorn de "domini i terror" especialment cap a les dones.

Un grup de veïns han tallat el trànsit a l'avinguda Meridiana durant una mitja hora per protestar pel servei alternatiu que ha dissenyat TMB arran de les obres a la L1 del metro, que durant dos mesos mantindran tallada la línia entre les estacions el Clot i Fondo.

Renfe mantindrà les cancel·lacions de trens previstes a tot l'Estat per a la jornada de vaga de demà, tot i l'acord a què s'ha arribat amb els representants sindicals de CCOO, UGT i Semaf, que han desconvocat les aturades de demà i del dia 7 de gener. El sindicat CGT no ha subscrit l'esborrany de conveni pactat avui amb l'empresa ferroviària i és l'únic que manté la mobilització. Per això el ministeri de Foment mantindrà només un mínim de trens en circulació, atesa la dificultat de reprogramar els horaris.

Tres sindicats de professors –USTEC-STES, ASPEPC-SPS i CGT– han convocat una vaga als centres educatius públics el 29 de novembre amb l'objectiu de pressionar el departament d'Ensenyament perquè capgiri les retallades dels últims anys i per denunciar la "selecció arbitrària de personal". L'aturada es produirà en plena negociació política pels pressupostos.

Continuen les reaccions pel col·lapse del sistema d'acollida davant les arribades dels menors estrangers no acompanyats (MENA). El Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) ha assegurat que els centres residencials que acostumen a acollir els infants i els adolescents tutelats per la Generalitat no són l'espai per atendre els MENA: "Estem en total desacord". Els educadors han manifestat que aquest tipus de centres "no són el recurs adequat" per atendre els menors estrangers i han retret que l'emergència actual "és una situació de gravetat previsible", que "s'hauria pogut preveure amb força marge". En aquest sentit, han recordat que les primeres imatges de joves immigrants dormint a la Ciutat de la Justícia són de l'any passat.

La direcció general de Treball ha confirmat la sanció de 50.002 euros a l'escola de l'Opus Dei Viaró per un doble incompliment greu en les polítiques de contractació, una discriminació directa per raó de sexe i la vulneració del dret d'igualtat de la dona pel que fa a la promoció professional. L'Escola Viaró, que separa per sexes els alumnes i no contracta professores, va al·legar aquesta sanció, però set mesos després la direcció general de Treball ha confirmat la multa, que és de 25.001 euros per cadascuna de les faltes. Fonts del centre educatiu han explicat a l'ARA que han interposat un recurs d'alçada a la conselleria. Ara serà el secretari general qui revisi el cas i hi respongui abans de tres mesos.

El sindicat CGT ha assegurat en un tuit que els Mossos d'Esquadra han detingut el secretari general del sindicat al Baix Llobregat durant una de les manifestacions que s'han produït aquesta tarda a Barcelona per l'1 de Maig. L'arrest s'hauria produït durant una càrrega policial a la zona del Pla de Palau de la capital catalana, després de la protesta que s'havia convocat al barri del Born.